Publicada

A les portes de les eleccions generals del 29 de novembre, el Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) ha apostat per quatre perfils amb sòlida capacitació tècnica i àmplia experiència en les àrees de salut pública, serveis socials i parlamentarisme. El repàs a les llistes revela noms clau amb recorregut en l'àmbit sanitari dins del Congrés, el Senat i les institucions basques. Tot de cara a una legislatura on s'abordaran tasques com l'aprovació d'un nou Estatut Marc. Durant la passada legislatura, la formació basca va comptar amb cinc diputats a la Cambra Baixa i el mateix nombre de senadors a la Cambra Alta.

Nerea Ahedo, formació, especialització i trajectòria

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i amb formació de postgrau en Geriatria i Ajuda Humanitària, Nerea Ahedo, la número 1 per Biscaia per al Senat, aporta un sòlid perfil tècnic i assistencial al debat polític. La seva formació acadèmica li ha permès comprendre des de l'arrel els desafiaments de la sanitat pública, orientant la seva vocació professional cap a la cura dels sectors més vulnerables i la gestió humanitària abans de consolidar la seva trajectòria a la primera línia institucional de representació.

Com a senadora per Biscaia en diverses legislatures, ha desenvolupat un paper cabdal a la Cambra Alta en erigir-se com a portaveu del Grup Basc (EAJ-PNB) en comissions tan sensibles com la de Sanitat i Consum i la de Drets Socials. Des d'aquestes responsabilitats, el seu paper a la Comissió de Sanitat ha estat determinant per fiscalitzar les polítiques del Govern, defensar les competències autonòmiques basques en matèria sanitària, impulsar millores en l'atenció sociosanitària i defensar la centralitat de la salut mental i les polítiques de dependència i envelliment actiu en l'agenda legislativa estatal.

Experiència a la Comissió de Sanitat del Congrés

Maribel Vaquero, primera de la llista per Guipúscoa per al Congrés, va ser durant dos anys portaveu a la Comissió de Sanitat del Congrés. S'ha centrat, al llarg dels anys, en ressaltar la importància del repartiment competencial entre el Govern estatal i les comunitats autònomes, amb un focus especial en el finançament i la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS).

Papereta electoral del PNB amb els candidats amb formació o experiència en administració sanitària.

De Tolosa al Congrés

Diplomada en Treball Social per la Universitat del País Basc (UPV/EHU), Olatz Peon Ormazabal, número 3 per Guipúscoa per al Congrés, compta amb una sòlida base tècnica cimentada en l'atenció i en el disseny del sistema de protecció socioassistencial. La seva formació i trajectòria professional li han permès abordar la salut pública des d'una perspectiva integral, on el benestar comunitari, l'atenció primària i l'equitat en l'accés als recursos socials constitueixen pilars fonamentals per a la cura de la ciutadania.

En el pla institucional i parlamentari, la seva aportació ha estat especialment rellevant tant a nivell local com autonòmic. Després de la seva etapa com a alcaldessa de Tolosa entre 2015 i 2023, i en les seves funcions posteriors com a parlamentària basca, Peon ha participat de manera activa en el desenvolupament d'infraestructures sanitàries locals i en els debats estratègics per a la integració dels serveis de salut d'Osakidetza amb les xarxes municipals d'atenció a la dependència i polítiques de la cura.

Compromís amb la inclusió

Com a número tres a la llista del PNB al Congrés dels Diputats per Biscaia, Nerea Rentería Lasanta complementa la candidatura jeltzale amb un marcat perfil de treball en l'àmbit dels drets socials. Durant la seva trajectòria a la Cambra Baixa, Rentería ha exercit com a portaveu del seu grup a la Comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat, destacant per la seva implicació en iniciatives d'inclusió social, autonomia personal i millora de l'accessibilitat. Tot amb l'objectiu de protegir les persones amb diversitat funcional.

Amb aquests experimentats diputats dins de l'equip, el PNB seguirà defensant els drets del País Basc, posant el focus en el finançament i en les competències. Durant els darrers mesos de la passada legislatura, els seus diputats es van erigir com una de les veus més crítiques al projecte de l'Estatut Marc dins dels socis del Govern per la possibilitat que els metges tinguessin el seu propi text regulador.