El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dissabte que es compromet a blindar constitucionalment el dret a l'avortament si torna a governar durant la propera legislatura. En un míting celebrat a Granada, el líder del PSOE també ha defensat la continuïtat de la llei d'eutanàsia, dos assumptes que han guanyat protagonisme en la precampanya electoral després de les propostes de reforma plantejades pel president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.
Sánchez ha reivindicat els avenços socials impulsats pel seu Executiu i ha advertit que "no permetrà retrocessos en els drets de les dones i de la ciutadania". En aquest sentit, ha presentat les properes eleccions generals del 29 de novembre com una cita decisiva per mantenir aquestes garanties. El president ha contraposat el seu model polític al del PP i Vox, als quals acusa de promoure una involució en drets socials.
L'anunci sobre l'avortament suposa un pas més en l'estratègia del PSOE per situar la protecció dels drets reproductius en el debat electoral. La proposta de Sánchez passa per reforçar-ne el reconeixement mitjançant una reforma constitucional, tot i que no ha detallat en el míting el procediment concret ni el calendari per dur-la a terme. En matèria d'eutanàsia, el president ha defensat que aquesta prestació s'ha de mantenir com una de les conquestes socials dels darrers anys. El seu missatge arriba després que Feijóo hagi anunciat la seva intenció de modificar la legislació vigent si arriba a la Presidència del Govern.
El xoc amb Feijóo per l'avortament i l'eutanàsia
Les declaracions de Sánchez es produeixen un dia després que el líder del PP plantegés revisar ambdues normes. En una entrevista a la Cadena SER, Feijóo va defensar que les menors de 16 i 17 anys que vulguin interrompre voluntàriament el seu embaràs hagin de comptar, almenys, amb el coneixement dels seus pares. També va qüestionar l'enfocament de l'actual llei d'eutanàsia i va defensar donar un major pes a la intervenció del metge o especialista en el procés de decisió.
La ministra de Sanitat, Mónica García, va respondre divendres a aquests plantejaments i va acusar el dirigent popular de qüestionar drets ja conquerits. "Ha tornat a posar en qüestió els drets conquerits per les dones i per la ciutadania per poder tenir una mort digna i poder decidir sobre les nostres vides", va afirmar abans de la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
Dues lleis al centre del debat sanitari
La legislació vigent permet interrompre voluntàriament l'embaràs fins a la setmana 14 sense necessitat d'al·legar una causa mèdica. Entre les setmanes 14 i 22, la llei contempla determinats supòsits mèdics, com un greu risc per a la vida o la salut de l'embarassada o anomalies fetals en les condicions previstes legalment. Des de la reforma de 2023, les adolescents de 16 i 17 anys poden decidir sense necessitat de consentiment parental.
Per la seva banda, la llei d'eutanàsia regula la prestació d'ajuda per morir sota requisits i garanties específiques. Entre aquests hi figuren la majoria d'edat, la capacitat per prestar un consentiment lliure i conscient i l'existència d'una malaltia greu i incurable o d'un patiment greu, crònic i impossibilitant, en els termes establerts per la norma.