El Govern, a través del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), ja ha concretat el paper que tindran els metges i els Serveis de Salut en la gestió de les baixes per patologies associades a la menopausa. Ho ha fet a través del Reial decret llei 31/2026 per a la millora de l'acció protectora de la Seguretat Social, el qual introdueix noves situacions especials d'incapacitat temporal (IT) que impliquen directament els facultatius i els Serveis Públics de Salut. La normativa detalla els requisits clínics, de codificació i documentals necessaris per donar cobertura a realitats sanitàries com el trastorn menopàusic secundari o les lesions derivades de la violència de gènere. A més, tal com s'ha fet ressò Redacción Médica aquesta setmana, la norma també amplia la prestació per cures de menors amb càncer o una altra malaltia greu. No obstant això, aquesta normativa ha de ser convalidada a la Diputació Permanent.
El text legal reordena i amplia les situacions especials d'IT per contingències comunes. En concret, s'hi inclou la situació en què es pugui trobar una dona en cas de patir una patologia limitant per "trastorn menopàusic secundari codificat a aquest efecte". Per al reconeixement d'aquesta baixa, la norma exigeix explícitament que la pacient rebi assistència sanitària per part del Servei Públic de Salut i que estigui impedida per treballar com a conseqüència directa d'aquesta patologia.
Com han d'acreditar els metges les lesions per violència de gènere
Una altra de les novetats que introdueix el reial decret per al personal sanitari té relació amb les pacients que requereixin una baixa com a conseqüència de lesions causades per violència de gènere. La legislació estableix que serà el facultatiu mèdic del Servei Públic de Salut qui haurà d'identificar aquestes situacions especials mitjançant la corresponent codificació.
Per articular aquesta protecció, serà indispensable que, amb anterioritat a l'alta mèdica per curació o millora, s'hagin expedit els documents sanitaris oficials de comunicació a la Fiscalia o a l'òrgan judicial, o bé que existeixi una ordre de protecció, una mesura cautelar o un informe del Ministeri Fiscal que reculli indicis de violència. "En aquests documents hi haurà de figurar de manera expressa la relació de causalitat entre la lesió que va donar lloc a la situació especial d'incapacitat temporal i l'acte de violència que determina la condemna, protecció o inici de la investigació", resa el document.
Ambdós casos, va destacar dimarts la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, tindran “més protecció que la Incapacitat Temporal per contingència comuna des del dia següent a la baixa i no exigiran període de carència”. En aquest sentit, l'empresa haurà d'abonar el salari corresponent al primer dia i la Seguretat Social assumirà el pagament de la prestació des del dia següent. La prestació econòmica s'ha de calcular sobre el 60 per cent de la base reguladora i, a partir del dia 20, sobre el 75 per cent. “Són mesures que protegeixen una part molt important de la força laboral del nostre país”, va assegurar Saiz.
Informes mèdics necessaris per a la cura de menors
Al marge de la incapacitat temporal, la norma també actualitza aspectes relatius a la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu. A nivell clínic, s'estableix que l'acreditació tant del patiment de la malaltia com de la necessitat de tractament i de cura directa i contínua recaurà sobre el professional mèdic.
Aquest extrem s'haurà de realitzar mitjançant un informe emès específicament pel facultatiu d'Atenció Primària o d'Atenció hospitalària del Servei Públic de Salut de la comunitat autònoma corresponent. De la mateixa manera, l'extinció d'aquesta prestació econòmica quedarà supeditada a un informe previ d'aquest mateix facultatiu en què s'acrediti que ha cessat la necessitat de la cura directa, contínua i permanent del pacient.
"En primer lloc, es permet el reconeixement del dret en aquells casos en què, si bé no existeix un ingrés hospitalari del menor, requereix tractaments mèdics d'igual intensitat. En segon lloc i, amb caràcter excepcional, es possibilita l'extensió de la prestació més enllà del compliment dels 26 anys per la persona causant, sempre que acrediti un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent o un grau III de dependència", detalla el document. Finalment, es permet la percepció per ambdues persones cuidadores de manera alternativa o simultània, amb l'objectiu d'atendre les demandes plantejades per les famílies afectades i aconseguir així una major corresponsabilitat en la cura de les persones malaltes que tradicionalment venen desenvolupant les dones.
Baixes mèdiques durant l'embaràs o per avortament
Així mateix, el BOE detalla que es considerarà una situació especial d'incapacitat temporal per contingències comunes la de gestació de la dona treballadora des del primer dia de la setmana 39. Per a aquesta situació en concret, s'exigeix que la dona acrediti uns períodes mínims de cotització segons l'edat que tingui en iniciar el descans.
A més, s'estableix com a situació especial d'incapacitat temporal aquella deguda a la interrupció de l'embaràs, independentment de si és voluntària o no, mentre la pacient rebi assistència sanitària del Servei Públic de Salut i estigui impedida per treballar. Aquesta baixa es considera per contingències comunes, llevat que la interrupció derivi d'un accident de treball o d'una malaltia professional (en aquest cas seria per contingències professionals).