Invertir en la promoció de la salut i la prevenció de malalties és fonamental per millorar la salut de la població i enfortir la resiliència dels sistemes sanitaris davant d'amenaces emergents. Tanmateix, les dades recollides a l'informe Improving estimates of spending on prevention and public health in the European Union, de l'OCDE, indiquen que la prevenció representa només al voltant del 3 per cent de la despesa sanitària total de la Unió Europea (UE).
Tot i així, l'estudi aprofundeix en què, després d'ajustar els buits d'informació i les deficiències metodològiques detectades en els registres nacionals, la xifra s'eleva fins a prop del 4 per cent. Això implica que les estimacions de la despesa preventiva que es reporten actualment a través del JHAQ (Qüestionari Conjunt de Comptes de Salut) poden estar subestimades en aproximadament una quarta part.
El document revela importants desafiaments als quals s'enfronten els encarregats de recopilar les dades nacionals. En molts casos, les fonts d'informació, com els pressupostos a nivell central, regional i municipal o de les asseguradores de salut, només proporcionen informació a grans trets sobre els desemborsaments per a la despesa preventiva, amb límits que poden ser molt difusos.
A més, el text indica que existeix una important variació en les dades disponibles entre els diferents nivells de govern responsables de les diferents activitats. Per tant, és possible que només es disposi d'informació exhaustiva sobre la despesa preventiva d'alguns dels principals pagadors.
Recomanacions per solucionar la 'infranotificació' de dades sanitàries
D'altra banda, per aturar aquesta 'infranotificació', els investigadors recomanen que els responsables de les comptes nacionals de salut revisin la solidesa de les seves estimacions de despesa preventiva per a futures entregues al JHAQ. Les sis subcategories preventives existeixen a tots els països de la UE i de l'OCDE, i "cal intensificar els esforços per reportar-les per separat". En aquest sentit, es planteja que es reassignin les despeses mal classificades.
El punt de partida ha de ser el rastreig exhaustiu de tots els esquemes de finançament, des de la despesa de butxaca de les llars fins a les aportacions d'empleadors, asseguradores voluntàries i organitzacions benèfiques. La prioritat, segons el document, passa per il·luminar les àrees on més despesa s'oculta sistemàticament, com són les revisions mèdiques per a adults, les revisions dentals, la salut laboral, els programes d'immunització i la vigilància epidemiològica.
A més, es demana un escrutini especial sobre els fons per a la preparació davant emergències i desastres, unes partides dels ministeris de sanitat que són difícils de rastrejar però vitals per mesurar la resiliència davant futures amenaces sanitàries globals. La millora de la qualitat de les dades exigeix abandonar la dependència de partides pressupostàries genèriques sota l'etiqueta de "salut pública" i baixar al màxim nivell de detall.
Per aconseguir-ho, l'OCDE proposa metodologies com creuar el volum d'activitat amb els preus unitaris, una fórmula especialment útil per aflorar el cost real de la detecció precoç i els cribratges de càncer. Així mateix, la institució reclama un reforç de les directrius de report europeu per garantir que les intervencions preventives es classifiquin sempre correctament, fins i tot si es realitzen fora dels programes oficials estructurats.
Finalment, l'anàlisi de l'OCDE obre noves vies de treball per comprendre l'arquitectura real de les cures preventives a Europa. Entre els pròxims passos, l'estudi suggereix investigar la injecció econòmica que realitzen ministeris aliens a la sanitat, el paper dels quals sol quedar invisibilitzat als comptes tot i la seva gran importància en la salut pública comunitària. De la mateixa manera, l'informe anima a comparar el rendiment dels diferents nivells de govern i dels proveïdors d'assistència per descobrir quins models resulten més rendibles i eficaços a l'hora de protegir la salut de la població abans que aparegui la malaltia.