El 29 de novembre hi haurà eleccions generals. La derrota parlamentària dels decrets d'habitatge va ser el que va impulsar l'avançament electoral i, per ara, tot apunta que la crisi habitacional serà l'eix principal de la campanya. Això sí, la sanitat podria ser determinant en el resultat de les votacions. La preocupació pel sistema sanitari divideix els votants: els d'esquerres són els més alarmats. Almenys, així ho recullen les dades del darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). No obstant això, són els votants dels partits regionalistes i independentistes els més preocupats per la situació sanitària del país; en concret, els del BNG i EH Bildu, seguits dels de Sumar i ERC.
Com percep la ciutadania la situació de la sanitat a Espanya?
La preocupació per la sanitat té un clar segell ideològic. A nivell nacional, tot just un 14 per cent de la ciutadania la situa entre els principals problemes del país. No obstant això, en l'àmbit personal l'alarma creix: gairebé un de cada quatre enquestats ho viu com una preocupació. El diagnòstic es polaritza al llarg de l'espectre polític. Mentre que en el bloc d'esquerres la preocupació creix, amb percentatges del 22 per cent en general i del 31 en l'àmbit personal, en el bloc de dretes la urgència es redueix a menys de la meitat.
Aquesta fractura també es reflecteix a l'hora de votar. Aquí, l'esquerra regional i independentista supera fins i tot les formacions progressistes estatals. Els simpatitzants del BNG i EH Bildu, mostren una major preocupació sobre la situació sanitària del país. Mentrestant, la preocupació personal arriba al seu màxim entre els votants abertzales i els de Sumar, superant el 35 per cent. A l'extrem oposat, l'electorat conservador té altres prioritats: menys del 10 per cent dels votants del PP i de VOX ho assenyalen com un problema nacional. Una cosa que comparteixen amb les forces nacionalistes i regionalistes de centredreta, com el PNV, Junts, Coalició Canària o UPN, on la inquietud per la sanitat és gairebé residual.
I què pensen de Mónica García?
L'oposició entre blocs afecta també la figura de la ministra de Sanitat, Mónica García. Sis de cada deu persones saben qui és. Tanmateix, la seva nota mitjana s'estanca en el 4,56, encara que amb fractures entre els votants. Mentre que a l'esquerra aconsegueix qualificacions àmplies que ronden el 6 i el 7, suspèn entre els enquestats de centre. La caiguda és encara més forta a la dreta, on les seves notes s'enfonsen. Aquest rebuig és evident als extrems: a nivell nacional, gairebé un terç dels qui la coneixen li atorga un "1" (molt malament). A l'extrema dreta, més del 75 per cent dels votants li dona la nota mínima.
Aquesta bretxa es confirma a les urnes. Mónica García aprova en tot el bloc progressista, amb les seves millors notes a Sumar i el PSOE (més d'un 6,5), seguits per EH Bildu, BNG i ERC. A la dreta, el rebuig és absolut: els votants del PP, VOX i UPN l'enfonsen amb notes inferiors a l'1,8.