El Govern d'Espanya ha aprovat el Pla d'Acció de Joventut 2025-2028, una fulla de ruta que situa la salut integral com un dels seus eixos prioritaris. El nou document aborda de front les "pandèmies silencioses" que castiguen les noves generacions, desplegant una inversió "històrica" per combatre el deteriorament de la salut mental, les noves addiccions tecnològiques i els reptes en matèria afectivo-sexual.
Concretament, aquesta segona fulla de ruta incorpora 310 mesures escollides, d'entre les portades a terme per l'Administració General de l'Estat, pel seu especial impacte i rellevància en la joventut espanyola.
El diagnòstic del qual parteix el Ministeri de Joventut i Infància juntament amb les autoritats sanitàries és clar: el paradigma del benestar juvenil ha canviat radicalment. Encara que la immensa majoria dels joves gaudeix de bona salut física, la seva estabilitat psicològica s'ha desplomat. Un 54,7 per cent de la joventut refereix haver patit algun problema psicològic recentment, davant del 48,9 per cent de 2019, i els índexs de risc de conducta suïcida freguen el 18 per cent en el cas de les dones joves, agreujats per factors com l'atur o la solitud no desitjada.
Per fer front a aquesta emergència, el pla injectarà 113,66 milions d'euros a través del Pla d'Acció de Salut Mental i el Pla per a la Prevenció del Suïcidi 2025-2027. Aquests fons, distribuïts en coordinació amb les comunitats autònomes, estan destinats a reforçar els dispositius comunitaris i augmentar la ràtio de professionals especialitzats en psicologia clínica infanto-juvenil, garantint la continuïtat assistencial dels pacients des de l'adolescència fins a l'edat adulta.
Es consolida el telèfon 024 i el seu servei de xat, una eina estatal d'atenció a la conducta suïcida que ha demostrat ser un salvavides essencial. Actualment, aquest recurs atén entre 500 i 600 trucades diàries, de les quals gairebé un terç corresponen a menors de 30 anys.
L'estratègia del departament de Sira Rego també es traslladarà a les aules, concebudes ara com el principal entorn de prevenció primerenca. El Govern destinarà 35,48 milions d'euros a un Programa de Cooperació Territorial dissenyat per impulsar el benestar emocional als centres educatius. Aquesta inversió servirà per consolidar la figura del coordinador de benestar i per implantar protocols que detectin el malestar psicològic dels alumnes abans que requereixi una derivació clínica d'urgència.
Tabacisme i addiccions en els joves
En paral·lel a la salut mental, el Pla d'Acció alerta sobre un canvi dràstic en els patrons de consum i addicció juvenil. Si bé el tabacisme tradicional ha descendit fins al 21,2 per cent entre els adolescents, el problema de dependència s'ha traslladat a l'entorn virtual. Gairebé el 60 per cent dels joves passa avui més de quatre hores diàries connectat a internet, i la prevalença de les apostes i el joc en línia ha crescut quinze punts des de 2019, atrapant ja el 27 per cent d'aquest sector de la població.
La resposta de l'Executiu a aquest fenomen passa per una inversió directa de 36,75 milions d'euros en subvencions per a programes de prevenció, assistència i reincorporació social davant d'addiccions, tant a substàncies com comportamentals. Conscients del perill específic de la ludopatia virtual, el pla blinda a més una partida de 6,03 milions d'euros dedicada exclusivament a campanyes institucionals massives per alertar sobre els greus riscos del joc en línia.
Aquesta protecció s'acompanyarà d'un "escut legislatiu". Sanitat i Igualtat impulsaran la Llei Orgànica per protegir els menors en els entorns digitals, que preveu elevar a 16 anys l'edat mínima d'accés a les xarxes socials i instaurar sistemes de verificació d'edat. L'objectiu clínic i social és frenar el ciberassetjament i l'impacte nociu dels algoritmes en l'autoestima, els trastorns alimentaris i els hàbits de son dels menors.
Salut sexual i educació
El tercer gran pilar sanitari del pla aborda la salut afectivo-sexual i reproductiva, en un context on el 32 per cent de les dones joves declara haver mantingut relacions sexuals no desitjades i l'accés a la pornografia extrema es produeix de mitjana als 12 anys. Davant d'aquesta realitat, el document subratlla la urgència mèdica i educativa de garantir una educació sexual integral que fomenti el consentiment i la prevenció de malalties.
En termes operatius, l'Institut de les Dones posarà en marxa el programa '#PelsNostresDrets', acompanyat de tallers d'educació sexual que prioritzaran les dones joves per combatre embarassos no desitjats i promoure l'ús de mètodes anticonceptius. Així mateix, el pla assigna una dotació específica de 8 milions d'euros a entitats dedicades a la prevenció i el control del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS), la incidència ascendent de les quals preocupa les autoritats de salut pública.
Més enllà de la prevenció, el pla recull l'ampliació de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut perquè el benestar no depengui dels ingressos econòmics familiars. Destaca en aquest sentit la implementació del 'Pla VEO', dotat amb un pressupost de 48 milions d'euros, que finançarà l'adquisició d'ulleres, lents graduades i lentilles per a menors de 16 anys, enderrocant una important barrera econòmica en l'accés a la salut visual.
De moment, s'han inclòs exclusivament aquelles mesures corresponents a 2025 dotades pressupostàriament i vinculades als seus corresponents capítols pressupostaris, així com les previsions pressupostàries de les mateixes per a 2026, 2027 i 2028, en cas d'estar disponibles. I és que, tal com va anunciar a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres la titular de la cartera d'Infància i Joventut, Sira Rego, "no és un text tancat", per la qual cosa es podran incloure mesures fins a 2028.