Ser professional de la salut ajuda en l'àmbit parlamentari, encara que "ha d'haver-hi criteri polític"

És necessari haver exercit una professió sanitària per legislar sobre salut? Aporta un avantatge conèixer des de dins el funcionament del sistema o resulta enriquidor comptar amb perfils aliens al sector? Aquestes qüestions han centrat la segona jornada del XVII Encuentro Global de Parlamentarios de la Sanidad, celebrat a Madrid i organitzat per Redacción Médica, amb la col·laboració d'Abbott, Boehringer Ingelheim, Gilead, Johnson & Johnson, Sanofi i Takeda.

Sota el títol 'Avantatges i inconvenients de ser professional sanitari a les Comissions de Sanitat', representants de diferents grups polítics han analitzat el paper de l'experiència professional, la pluralitat de perspectives i la influència dels interessos sectorials en l'activitat parlamentària.

El debat, moderat per Ricardo López, director general de Redacción Médica, ha comptat amb la participació de Marta Marbán, portaveu del Partit Popular a la Comissió de Sanitat de l'Assemblea de Madrid; María Marín, portaveu del Grup Parlamentari Mixt (Podem-Esquerra Unida Verds-Aliança Verda) a la Comissió de Sanitat i Política Social de l'Assemblea de Múrcia; María Mateo, portaveu de Vox a la Comissió de Sanitat de Castella i Lleó; i Julio Torrado, vocal del Partit Socialista a la Comissió de Sanitat, Política Social i Ocupació del Parlament de Galícia.

Facilita la tasca parlamentària haver exercit una professió sanitària?

L'experiència professional ha estat un dels principals punts de coincidència, encara que amb matisos. Per a María Mateo, farmacèutica de formació, haver treballat al sector permet comprendre millor el seu funcionament i establir una relació més propera amb altres professionals. "Ser sanitària humanitza l'activitat parlamentària i, per tant, la millora", ha defensat. També ha destacat la familiaritat amb la terminologia i els tecnicismes propis de l'àmbit assistencial.

En la mateixa línia, María Marín ha reivindicat el valor de la seva formació com a veterinària especialitzada en Salut Pública, que li permet incorporar una perspectiva preventiva i mediambiental al debat sanitari. "És important tenir coneixements sanitaris per poder aportar en l'àmbit de la salut", ha assenyalat, encara que ha matisat que el compromís amb els serveis públics i la ciutadania resulta igualment determinant.

Davant d'aquestes posicions, Julio Torrado, psicòleg de professió, ha advertit que l'experiència assistencial no ha de convertir-se en una condició per exercir responsabilitats parlamentàries. "Els polítics no diagnostiquem ni operem", ha recordat. Al seu parer, la feina d'un representant públic exigeix capacitats que van més enllà de la professió d'origen com és "escoltar, assessorar, comunicar i defensar els interessos de la ciutadania".

Per la seva banda, Marta Marbán, que no prové d'una professió sanitària, ha defensat la importància de combinar diferents perfils. "Qualsevol perfil que pugui aportar a l'àmbit sanitari és més que benvingut", ha afirmat, reivindicant la capacitat de gestió com a eines essencials per assolir acords.

Enriqueix la Sanitat una visió externa?

La presència de representants aliens al sector sanitari també ha protagonitzat l'intercanvi d'opinions. Marín ha subratllat que la salut “no es pot abordar exclusivament des de les professions assistencials, ja que està condicionada per factors com l'educació, l'entorn i la distribució de les ciutats”. Per això, ha considerat fonamental que les diferents comissions parlamentàries incorporin una perspectiva sanitària en les seves decisions.

Torrado ha coincidit que resulta necessari mantenir una visió àmplia de les polítiques públiques i evitar que l'experiència professional determini per si sola la capacitat de legislar. "No ha de ser un avantatge ni un condicionant", ha resumit sobre la condició de sanitari dels parlamentaris. En aquest sentit, ha defensat que la selecció de perfils ha de respondre també a criteris polítics i a la necessitat de representar diferents sensibilitats i especialitats. "Ha d'existir un criteri polític més enllà de l'experiència en l'àmbit sanitari", ha remarcat.

Marbán, per la seva banda, ha posat en valor les compareixences d'experts, societats científiques, federacions i associacions de pacients per identificar prioritats i fonamentar les decisions. La portaveu popular ha defensat, a més, que els professionals sanitaris participin en política i traslladin la seva experiència al debat legislatiu.

Lobbies, transparència i rendició de comptes

La relació amb els grups d'interès ha evidenciat diferències més marcades entre els participants. Marín ha distingit entre les associacions de pacients i els agents empresarials, considerant que els seus interessos no són equivalents. "Cal escoltar tothom, però creiem que els interessos econòmics privats no són compatibles a l'hora de representar la sanitat del país", ha sostingut. Així mateix, ha advertit que les influències dels lobbies poden comprometre la integritat de les decisions i ha reclamat més garanties de transparència.

Marbán també ha incidit en la necessitat que l'activitat parlamentària es desenvolupi amb "transparència i dades que permetin donar suport als acords". La portaveu ha recordat que els representants polítics actuen en nom dels seus respectius equips i que la negociació exigeix escoltar, conciliar i trobar punts de trobada.

Mateo ha fet una crida a evitar els biaixos polítics per treballar per una sanitat pública de qualitat. "Darrere de la sanitat hi ha la vida de les persones", ha assenyalat, subratllant la responsabilitat que implica legislar sobre un àmbit que afecta directament la ciutadania.

Com a cloenda, Torrado ha insistit que "la condició professional no garanteix per si mateixa un millor exercici parlamentari". Per al representant socialista, la clau rau en la capacitat d'exercir la responsabilitat pública amb rigor, amplitud de mires i compromís ciutadà.