La manca de metges és un tema habitual en el debat polític. Són moltes les places que queden desertes al Sistema Nacional de Salut (SNS), fet que porta les institucions a prendre mesures extraordinàries, com l'establiment d'incentius puntuals, més enllà de l'econòmic en moltes ocasions.
Sobre aquest tema s'ha debatut a la Taula 'Homologació de títols mèdics extracomunitaris', dins del programa del XVII Encuentro Global de Parlamentarios de Sanidad, organitzat per Redacción Médica amb la col·laboració d'Abbott, Boehringer Ingelheim, Gilead, Johnson & Johnson, Sanofi i Takeda. La pregunta formulada als ponents posava en dubte si Espanya pateix un dèficit real de graduats en Medicina o si el problema rau en les deficients condicions de contractació, la planificació de les places MIR o el ràpid procés d'homologació de títols estrangers.
Una de les xifres plantejades per Raquel Barrero, portaveu de Vox a la Comissió de Sanitat de l'Assemblea de Madrid, ha estat el nombre de títols de Medicina homologats el 2025, 30.303 per ser exactes. En aquest sentit, la parlamentària ha retret que "l'homologació d'un títol no pot limitar-se a revisar documentació i hores lectives; ha d'indicar competències clíniques i una avaluació teòric-pràctica".
Raquel Barrero, portaveu de Vox a la Comissió de Sanitat de l'Assemblea de Madrid.
Així mateix, la representant de Vox ha rebutjat que les homologacions es converteixin en "la política de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut" per cobrir aquells llocs de difícil cobertura que els metges espanyols rebutgen a causa de "condicions laborals vergonyoses". A més, ha aprofitat la seva intervenció per destacar "la sobrecàrrega de guàrdies i la manca d'estabilitat dels joves professionals".
Un instant a la taula del XVII Encuentro de Parlamentarios de la Sanidad.
Fidelitzar el metge des de les polítiques autonòmiques
Per la seva banda, Margarita Núñez, portaveu del Partit Popular a la Comissió de Sanitat de l'Assemblea d'Extremadura, ha coincidit que la clau no és la manca de metges titulats de manera genèrica, sinó l'escassetat d'especialistes en àrees concretes i la capacitat de les autonomies per retenir-los. En aquest sentit, la diputada ha responsabilitzat el Ministeri de Sanitat de generar un "coll d'ampolla" en no acompassar l'oferta de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) amb el ritme de graduats i homologacions.
Davant d'aquesta situació, les autonomies han començat a aplicar receptes per evitar l'escassetat de facultatius. En el seu cas, Núñez ha destacat els resultats del model de fidelització posat en marxa a Extremadura el 2024.
Margarita Núñez, portaveu del Partit Popular a la Comissió de Sanitat de l'Assemblea d'Extremadura.
Segons les dades ofertes per la portaveu popular, aquesta estratègia ha permès retenir 487 professionals mèdics (dels quals 380 van fer la seva residència a la pròpia regió) i 59 infermeres, demostrant que "l'estabilitat i el suport formatiu competeixen amb èxit davant d'ofertes de major volum pressupostari d'altres regions". "Cal evitar que els nostres se'ns en vagin", ha alertat.
En un sentit similar, Sara Jaurrieta, portaveu del Grup Socialistes i Units per Avançar al Parlament de Catalunya, ha defensat les mesures d'incentivació en zones rurals o disperses. Ha negat que existeixi una fuga massiva de professionals a la comunitat catalana i ha remarcat el valor del model provat en 27 centres de salut catalans.
Sara Jaurrieta, portaveu del Grup Socialistes i Units per Avançar a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya.
Reorganitzar i reforçar l'Atenció Primària
"No tenim per què tenir especialistes a tot arreu a deu minuts de casa. L'important és que l'Atenció Primària sigui resolutiva i disposi d'equips sòlids", ha apuntat Jaurrieta amb l'objectiu de destacar la importància de reorganitzar el sistema.
La dimensió demogràfica ha estat un altre dels punts principals abordats. José Alberto Díaz-Estébanez, portaveu de Coalició Canària, ha exposat les dificultats que afronten territoris amb una alta pressió turística i poblacional. "A l'illa de Tenerife, la població ha crescut un 36 per cent en el que portem de segle", ha apuntat. I és que, des del seu punt de vista, "no hi ha un problema de manca d'integració, sinó de la velocitat a la qual han de créixer les infraestructures sanitàries per atendre una població canviant", sumat a la ja esmentada manca de metges.
José Alberto Díaz-Estébanez, portaveu de Coalició Canària a la Comissió de Sanitat del Parlament de Canàries.
Per la seva banda, José Manuel Freire, exportaveu del Partit Socialista a la Comissió de Sanitat de l'Assemblea de Madrid i moderador de la Taula, ha posat el focus en la "troncalitat" i en la poca polivalència dels facultatius nacionals en comparació amb models internacionals com l'estatunidenc, on els especialistes passen primer per "una formació mèdica generalista".
José Manuel Freire, exportaveu del Partit Socialista a la Comissió de Sanitat de l'Assemblea de Madrid.