El Congrés ha publicat les esmenes a les mesures excepcionals de sostenibilitat financera per a les comunitats autònomes de règim comú. Les peticions dels grups parlamentaris són diverses. Sumar posa el focus en la qüestió més rellevant del moment: l'habitatge. El partit ha registrat una esmena per establir una pròrroga extraordinària de set anys en els contractes de lloguer per a aquells llogaters de blocs residencials on almenys una quarta part dels habitatges hagin estat buidats intencionadament o destinats a un ús diferent al d'habitatge habitual durant sis mesos.
"Es tracta de frenar incentius a l'expulsió i protegir l'estabilitat residencial d'aquells que continuen habitant l'immoble”, asseguren. “Hem arribat a una situació insostenible en què moltes persones que van construir les nostres ciutats, o que les fan funcionar cada dia —treballadores del transport, la neteja, la sanitat, la hostaleria o els serveis públics—, ja no poden permetre's viure-hi”, justifiquen. Més enllà d'aquestes mesures, el grup plurinacional Sumar proposa crear una base pública de dades sobre marges empresarials per facilitar la negociació col·lectiva. A més, en esmenes conjuntes juntament amb el PSOE i ERC afegeixen que les comunitats que encara superin un 19,5 per cent de deute sobre el PIB el 2028 puguin demanar mesures extra de sostenibilitat.
El deute públic deixa sense recursos la sanitat
Compromís, dins del Grup Parlamentari Mixt, recorda que els serveis públics són els principals afectats pel finançament. Així, entre les propostes de la formació, hi ha la d'escriure una nova exposició de motius en què s'assenyali la sanitat com una de les competències per a les quals hi ha una insuficiència global de recursos. D'aquesta manera, el partit insta que la redacció ja deixi constància que “existeix una insuficiència global de recursos per finançar adequadament el conjunt de competències assumides per les comunitats autònomes, entre elles les relatives a la sanitat, l'educació, els serveis socials, l'habitatge, el medi ambient, la cultura o la promoció econòmica, tenint en compte a més la evolució demogràfica i l'impacte de les decisions normatives adoptades per l'Estat sobre les necessitats de despesa autonòmiques”.
D'altra banda, matisen que "el propi model ha generat diferències significatives en els recursos disponibles per habitant ajustat entre comunitats autònomes". Ara bé, tant aquesta com la resta de qüestions proposades es veuran congelades per l'avançament electoral. Sobre l'oferta de l'Estat d'assumir el deute de 83.252 milions, el Grup Parlamentari Mixt proposa canviar la fórmula del repartiment. En un pla més ambiciós, també crida a elevar la condonació als 118.000 milions d'euros. A més, demana crear un "Fons Transitori de Nivellació" fins que s'aprovi un nou model de finançament.
Junts, per la seva banda, vol que el repartiment d'assumpció de deute apliqui principis d'equitat, tenint en compte la insuficiència de recursos rebuts i premiant l'esforç de consolidació pressupostària fet per algunes comunitats entre 2010 i 2013. Seguint pel pla autonòmic, ERC reclama modificacions fiscals a nivell municipal i el PNB introdueix una única esmena per modificar la Llei de l'Impost sobre Societats. Mentrestant, Coalició Canària crida a suprimir el límit que restringeix la condonació a un màxim del 50 per cent del deute viu de la comunitat.
Per la seva banda, el Partit Popular ha presentat una mena d'esmena a la totalitat encoberta, sol·licitant l'eliminació de l'exposició de motius, tots els títols, tots els articles, totes les disposicions i els annexos del projecte de llei. Justifiquen aquesta eliminació total en què consideren que el projecte és una llei "injusta, insolidària i ineficaç".