L'odontologia ha experimentat una evolució extraordinària durant les darreres dècades. Els avenços en el coneixement científic, les noves tecnologies i el desenvolupament de tècniques cada cop més precises ens permeten abordar situacions clíniques que fa uns anys tenien un pronòstic molt més limitat. Avui som capaços de conservar dents que anteriorment es consideraven perdudes i oferir als nostres pacients tractaments més predictibles, conservadors i respectuosos amb les seves estructures naturals.

Tanmateix, tots aquests avenços requereixen quelcom que considero imprescindible: una formació cada cop més especialitzada. L'odontologia actual és massa àmplia i complexa com per pretendre que un mateix professional pugui dominar amb la mateixa profunditat totes les seves disciplines. L'endodòncia, la periodòncia, l'odontologia restauradora, l'ortodòncia o la cirurgia oral han assolit nivells de desenvolupament que exigeixen coneixements específics, experiència clínica i una actualització constant.

Per això fa molts anys que defenso la necessitat de reconèixer oficialment les especialitats odontològiques a Espanya. El nostre país compta amb professionals d'un nivell extraordinari, reconeguts internacionalment, i amb programes de formació avançada que han contribuït a situar l'odontologia espanyola entre les més destacades. Tanmateix, seguim sense disposar d'un sistema oficial d'especialitats que reconegui aquesta realitat i estableixi un marc formatiu específic i homogeni.

El reconeixement de les especialitats no s'ha d'entendre com una reivindicació de determinats col·lectius professionals, sinó com una necessitat per millorar la qualitat assistencial i oferir més garanties als nostres pacients. L'especialització permet aprofundir en el diagnòstic, conèixer millor les possibilitats i limitacions de cada tractament i prendre decisions clíniques basades en la millor evidència científica disponible.

Conservar les dents naturals ha de ser la nostra primera opció

Si hi ha una idea que considero especialment important de transmetre, és que no existeix cap tractament restaurador capaç de reproduir completament les característiques biològiques i funcionals d'una dent natural.

Els implants dentals han suposat un avenç extraordinari i constitueixen una excel·lent alternativa quan una dent no es pot conservar. Però hem d'evitar que l'extracció i la seva substitució esdevinguin la primera opció quan encara existeixen possibilitats raonables de mantenir la dent natural.

La literatura científica dona suport a la conservació de les dents naturals quan el seu pronòstic és favorable. Els estudis que han comparat la supervivència de dents tractades endodònticament amb la d'implants unitaris mostren resultats elevats per a ambdues opcions, tot i que les diferències metodològiques i els criteris utilitzats per definir l'èxit obliguen a interpretar aquestes comparacions amb prudència¹,².

La nostra responsabilitat com a odontòlegs és estudiar totes les possibilitats terapèutiques i oferir al pacient una valoració rigorosa del seu pronòstic. En molts casos, gràcies als avenços en endodòncia, periodòncia i odontologia restauradora, podem conservar dents que fa anys s'haurien extret.

Això no vol dir mantenir dents a qualsevol preu. Hi ha situacions en què el pronòstic és desfavorable i l'extracció constitueix la decisió més adequada. Però abans d'arribar a aquest punt hem d'haver valorat correctament les alternatives disponibles.

Des de la meva experiència com a endodoncista, he comprovat com una formació especialitzada adequada pot canviar completament el pronòstic d'una dent. Casos considerats inicialment irrecuperables poden tenir una evolució favorable quan es fa un diagnòstic precís i s'apliquen els tractaments indicats. Les guies clíniques actuals de la Societat Europea d'Endodòncia ofereixen recomanacions basades en l'evidència per orientar aquestes decisions³.

La importància del treball interdisciplinari

La conservació d'una dent no depèn exclusivament de l'èxit d'un tractament d'endodòncia. Podem aconseguir una excel·lent desinfecció del sistema de conductes i una correcta resolució de la patologia periapical, però si aquella dent presenta una situació periodontal irreversible o no es pot restaurar de manera predictible, el seu pronòstic global continuarà sent desfavorable.

Per això considero que l'endodòncia, la periodòncia i l'odontologia restauradora han de treballar de manera coordinada.

Abans de decidir el tractament, hem de valorar l'estat periodontal, la quantitat d'estructura dentària restant, les possibilitats de restauració i el pronòstic endodòntic. Només integrant tots aquests factors podem establir una estratègia terapèutica raonable a llarg termini. L'evidència científica confirma la importància de la restaurabilitat i de la restauració definitiva en el pronòstic de les dents tractades endodònticament⁴.

Aquesta col·laboració és especialment important quan ens trobem davant de casos complexos. L'opinió d'un professional amb formació avançada en una altra disciplina pot modificar la nostra planificació inicial i permetre'ns trobar solucions més conservadores i predictibles.

L'objectiu compartit ha de ser mantenir la salut, la funció i l'estabilitat de les dents naturals durant el màxim temps possible, sempre que hi hagi un pronòstic favorable.

Formació especialitzada i control de qualitat

Perquè aquest model funcioni, necessitem professionals ben formats i organitzacions que facilitin el treball interdisciplinari.

En aquest sentit, considero positiu que grups odontològics com DONTE GROUP apostin per integrar professionals amb formació específica en les diferents àrees de l'odontologia, afavorint que cada pacient pugui ser atès pel professional més adequat segons les necessitats del seu tractament.

La formació contínua, la coordinació entre professionals i els sistemes de seguiment i control de la qualitat clínica permeten establir criteris assistencials compartits, avaluar els resultats i detectar oportunitats de millora.

Disposar de professionals especialitzats dins d'una mateixa organització també facilita la comunicació entre les diferents disciplines i permet planificar els tractaments des d'una perspectiva integral, especialment quan l'objectiu és conservar dents amb situacions clíniques complexes.

Però, independentment del model d'exercici professional, crec que tots hem de compartir una mateixa filosofia: oferir al pacient el tractament que realment necessita, recolzant-nos en el coneixement científic, l'experiència clínica i el treball conjunt quan sigui necessari.

Una odontologia que aposti per conservar

L'evolució de la nostra professió no s'hauria de mesurar únicament per les noves tecnologies que incorporem o pels tractaments que som capaços de realitzar. També hem de valorar la nostra capacitat per prevenir la pèrdua dentària i conservar estructures naturals que tenen un enorme valor biològic i funcional.

L'especialització ens permet arribar més lluny en aquest objectiu. Ens ajuda a diagnosticar millor, a ser més precisos i a conèixer alternatives terapèutiques que poden marcar la diferència entre conservar o extreure una dent. La literatura científica insisteix en la necessitat de valorar acuradament el manteniment de les dents naturals abans d'indicar la seva substitució per implants⁵.

Després de molts anys dedicats a l'endodòncia, continuo convençut que un dels majors èxits de la nostra professió és aconseguir que un pacient mantingui les seves pròpies dents en salut i funció durant tota la seva vida.

Aquest hauria de continuar sent un dels principals compromisos de l'odontologia moderna.

Referències bibliogràfiques

  1. Setzer FC, Kim S. Comparison of long-term survival of implants and endodontically treated teeth. Journal of Dental Research. 2014;93(1):19–26. https://doi.org/10.1177/0022034513504782
  2. Torabinejad M, Anderson P, Bader J, et al. Outcomes of root canal treatment and restoration, implant-supported single crowns, fixed partial dentures, and extraction without replacement: a systematic review. Journal of Prosthetic Dentistry. 2007;98(4):285–311. https://doi.org/10.1016/S0022-3913(07)60102-4
  3. Duncan HF, Kirkevang LL, Peters OA, et al. Treatment of pulpal and apical disease: The European Society of Endodontology (ESE) S3-level clinical practice guideline. International Endodontic Journal. 2023;56(Suppl 3):238–295. https://doi.org/10.1111/iej.13974
  4. Patel SR, Youngson C, Jarad F. Principles guiding the restoration of the root-filled tooth. British Dental Journal. 2025;238:508–516. https://doi.org/10.1038/s41415-025-8401-4
  5. Clark D, Levin L. In the Dental Implant Era, Why Do We Still Bother Saving Teeth? Journal of Endodontics. 2019;45(12 Suppl):S57–S65. https://doi.org/10.1016/j.joen.2019.05.014