Parlar de la sanitat que ve exigeix quelcom més que anticipar avenços tecnològics, noves estructures assistencials o majors necessitats pressupostàries. Exigeix preguntar-nos si estem aprofitant adequadament tots els recursos professionals de què disposa el nostre sistema sanitari. I la resposta, almenys en l'àmbit de la salut visual, és que encara tenim molt camí per recórrer.

Espanya afronta una transformació demogràfica marcada per l'envelliment de la població, l'increment de la cronicitat i una demanda assistencial creixent. Davant d'aquest escenari, continuar apostant per un model predominantment reactiu, centrat en atendre els problemes quan ja s'han manifestat, resulta insuficient. La prevenció, la detecció precoç i la coordinació entre professionals han de convertir-se en pilars fonamentals de la sanitat del futur.

En aquest context, els òptics-optometristes tenim una contribució essencial a realitzar. Som professionals sanitaris amb formació universitària, competències reconegudes i una presència propera a la ciutadania. La nostra tasca assistencial va molt més enllà de la compensació dels defectes refractius: avaluem la funció visual, detectem alteracions, desenvolupem actuacions de prevenció i educació sanitària i contribuïm a identificar situacions que requereixen derivació a altres professionals.

Tanmateix, el nostre potencial continua estant insuficientment aprofitat dins dels circuits assistencials del sistema sanitari.

Resulta difícil defensar un model sanitari eficient mentre es mantenen barreres organitzatives que impedeixen utilitzar plenament les capacitats de professionals qualificats. No es tracta de substituir ningú ni de disputar competències, sinó de sumar capacitats per millorar l'atenció al pacient.

La salut visual constitueix un component fonamental de la salut general. Els ulls també ens ajuden a mantenir l'equilibri. El cervell combina la informació visual amb els senyals de l'oïda interna, els músculs i les articulacions per mantenir-nos estables. Una visió deficient pot comprometre l'autonomia personal, afavorir les caigudes, dificultar el rendiment escolar, limitar el desenvolupament laboral i reduir significativament la qualitat de vida. Per això, l'atenció visual s'ha d'integrar de manera efectiva en les polítiques de salut pública, especialment en les estratègies d'envelliment saludable, prevenció de la dependència i atenció a pacients crònics.

Necessitem avançar cap a models de col·laboració estructurada entre òptics-optometristes, metges d'Atenció Primària, oftalmòlegs i altres professionals sanitaris, reforçant progressivament la nostra presència en el sistema públic de salut. Establir protocols compartits de detecció, derivació i seguiment permetria millorar la continuïtat assistencial i contribuir a una utilització més racional dels recursos.

La digitalització i la intel·ligència artificial també ofereixen oportunitats per millorar l'avaluació visual, facilitar la detecció precoç i reforçar la comunicació entre professionals. Però cap innovació tecnològica substitueix la necessitat de comptar amb professionals sanitaris qualificats i adequadament integrats en el sistema. La tecnologia ha de contribuir a aprofitar millor les seves capacitats, no a relegar-les.

Des del Consell General de Col·legis d'Òptics-Optometristes defensem una transformació sanitària que reconegui i aprofiti les competències de totes les professions, sense compartiments estancs i amb el pacient com a prioritat.

Els òptics-optometristes estem preparats per assumir la nostra responsabilitat en aquest futur. El que necessitem és que el sistema ens integri de manera efectiva en les estratègies de prevenció i atenció visual.

Perquè tenir cura de la visió no és una qüestió secundària. És tenir cura de la salut, l'autonomia i la qualitat de vida de les persones.

La sanitat del futur necessita mirar lluny, però també veure de prop els recursos professionals que ja té al seu abast.