Un pacient que arriba a urgències necessita que el metge conegui les seves al·lèrgies, tractaments i antecedents. Quan aquesta informació roman dispersa entre centres i territoris, la continuïtat assistencial se'n ressent. Davant les eleccions generals del 29 de novembre, fer efectiva la interoperabilitat de la història clínica hauria de figurar entre els compromisos sanitaris de totes les forces polítiques.

Una història clínica única significa que la informació rellevant acompanya cada persona durant el seu recorregut assistencial. Per aconseguir-ho, es poden connectar els sistemes existents mitjançant estàndards comuns, sense concentrar totes les dades en una única base nacional. L'accés assistencial s'ha de limitar a professionals autoritzats, amb traçabilitat, seguretat i respecte als drets del pacient sobre la seva informació i amb la imprescindible autorització del pacient.

El benefici és concret. Conèixer les proves ja realitzades pot evitar repeticions innecessàries; disposar dels tractaments prescrits ajuda a prendre decisions més segures. També permet dedicar menys temps a reconstruir antecedents i més a atendre. Aquesta continuïtat s'ha de mantenir quan una persona canvia de comunitat autònoma o transita entre la sanitat pública i la privada.

Aquesta agenda exigeix escoltar aquells que utilitzaran les eines. Els professionals necessiten informació rellevant integrada en la seva pràctica diària, i els ciutadans han de comprendre qui accedeix a les seves dades i per a què. La confiança i la facilitat d'ús són condicions essencials perquè la interoperabilitat es tradueixi en una atenció de qualitat.

Per això, qualsevol estratègia nacional ha d'incorporar tots els agents que participen en l'atenció. La sanitat privada forma part del recorregut assistencial de milions de ciutadans. Prescindir de la seva informació deixaria incompleta la visió clínica que necessiten els professionals i limitaria l'abast de la transformació digital.

Des de la Fundació IDIS hem impulsat MiHC, La Meva Història Clínica, que permet als pacients consultar i compartir documentació clínica d'entitats adherides. Aquesta experiència demostra que connectar organitzacions diferents és possible. L'Espai de Dades de la Sanitat Privada amplia la nostra feina cap a la recerca i la innovació mitjançant l'ús secundari de les dades, amb garanties específiques.

Tanmateix, els pilots d'interoperabilitat que hem plantejat amb el Ministeri de Sanitat i diverses comunitats autònomes encara no s'han arribat a materialitzar. La nostra experiència evidencia la necessitat d'una voluntat política decidida per convertir les possibilitats tècniques en acords operatius. Hi ha capacitat per avançar, però calen institucions disposades a cooperar i a assumir responsabilitats compartides.

Proposem que la propera legislatura comenci amb una fulla de ruta acordada entre el Ministeri de Sanitat, les comunitats autònomes i els agents sanitaris, amb participació de pacients i professionals. Ha d'incloure finançament, responsables i terminis públics, així com pilots entre serveis públics i entitats privades. Els seus resultats s'haurien d'avaluar per la seva utilitat clínica, la seguretat de l'intercanvi i les repeticions innecessàries evitades.

La campanya del 29N ofereix l'oportunitat de concretar aquest compromís i explicar com es complirà. Des de la Fundació IDIS posem la nostra experiència a disposició d'aquest objectiu.

El Reglament Europeu de dades de salut aprovat i vigent marca terminis definits i exigents que l'autoritat nacional ha de complir. Els ciutadans mereixen que la seva informació sanitària estigui disponible allà on reben atenció i la propera legislatura ha de donar una resposta verificable a aquesta necessitat sense temps a perdre.