El naixement prematur té lloc en un període crític del desenvolupament cerebral en què es produeixen de manera simultània múltiples processos rellevants com la migració, la sinaptogènesi, el creixement dendrític i la proliferació glial, la mort neuronal programada, les connexions tàlam-corticals i la mielinització. Tots aquests processos són molt sensibles i depenen de les experiències que el nounat experimenti amb el seu entorn.

En els darrers anys, els avenços en Neonatologia han permès augmentar la supervivència dels prematurs disminuint la morbiditat a curt termini i fins i tot les lesions cerebrals que tenen aquests pacients. Tanmateix, un percentatge gens menyspreable de prematurs presentaran dificultats cognitives, conductuals, motores i sensorials a llarg termini. En aquest context, l'evidència científica recent indica que la presència i la participació activa de mares i pares constitueix una intervenció potencialment neuroprotectora de baix cost i alt impacte, que complementa les cures sanitàries i les fa més eficaces.

Amb motiu del Dia Mundial de la Prematuritat aquest 15 de novembre, la Fundació NeNe vol posar de relleu aquest paper neuroprotector de les famílies dels nounats prematurs i la seva contribució essencial per afavorir el seu neurodesenvolupament.

Durant l'hospitalització, el nounat prematur està exposat a estímuls sensorials no contingents, procediments dolorosos, disrupció del son, inflamació, inestabilitat fisiològica i separació dels seus cuidadors naturals i figures d'afecció principals. La presència i interacció d'aquests factors pot influir negativament en la seva organització cerebral i en les trajectòries posteriors del seu neurodesenvolupament. A més, aquest entorn pot generar estrès crònic, amb activació de l'eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal i elevació sostinguda del cortisol, factor que s'ha associat a un menor volum de substància grisa, alteracions en la substància blanca i pitjor desenvolupament cognitiu posterior.

En aquest entorn, la integració de la família en les cures neonatals ha adquirit una dimensió que transcendeix la humanització de l'assistència. La presència parental es pot considerar una intervenció coadjuvant de neuroprotecció, entesa com el conjunt d'estratègies destinades a reduir la càrrega alostàtica, preservar l'estabilitat fisiològica i promoure experiències sensorials i relacionals ajustades a la capacitat d'autoregulació del nounat. El seu potencial protector deriva de la modulació de l'entorn assistencial i de la reducció d'exposicions adverses acumulatives durant un període d'elevada plasticitat i vulnerabilitat cerebral.

Una aliança terapèutica: equip sanitari i família

Els mecanismes de neuroprotecció basats en el model de les Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família comprenen el contacte pell amb pell precoç, segur i prolongat; la facilitació i suport especialitzat a la lactància materna i utilització de llet materna; i la minimització de les separacions evitables i l'educació del personal i familiar sobre senyals d'estrès i autoregulació.

També inclouen la participació progressiva i acompanyament de mares i pares en la cura diària dels seus fills o filles. Això permet conèixer millor les necessitats dels seus fills, cosa que comporta una atenció més oportuna i eficaç. A més, s'hi sumen la protecció del son i evitar estímuls inadequats en base a la ontogènia dels sentits; la integració de mesures familiars de confort en el maneig del dolor i participació en la presa de decisions; la identificació i atenció precoç del malestar psicològic dels cuidadors; i la continuïtat de l'acompanyament familiar després de l'alta.

L'aplicació d'aquestes mesures s'ha d'individualitzar d'acord amb la edat gestacional, l'estabilitat clínica, la tolerància neuroconductual i les preferències de cada família. La integració parental tampoc suposa transferir responsabilitats professionals ni disminuir la vigilància clínica, sinó construir una aliança terapèutica en què les competències de la família i de l'equip sanitari resultin complementàries. Aquesta participació familiar no requereix necessàriament grans inversions, però sí necessita recursos humans (professionals amb formació especialitzada, disponibilitat d'infermeria) i estratègics (temps per a la cura d'aquests nounats vulnerables, organització entre els professionals).

Des de la Fundació NeNe, en aquesta data tan assenyalada, reivindiquem la necessitat d'integrar mares i pares a les Unitats Neonatals. La seva presència i participació en la cura del nounat prematur es pot considerar una teràpia neuroprotectora que permeti millorar el neurodesenvolupament ulterior dels seus fills.