“El nou decret de residents limita les guàrdies i apuja el complement de formació. És un avenç formatiu, però equival a cobrar menys.”

Ja tenim el reial decret de residents acabat de sortir del forn. El Reial Decret 951/2026, publicat al BOE el 6 de novembre, modifica la norma que regula des de 2006 la relació laboral dels residents.

Què canvia respecte al decret de 2006.

Taula elaborada per Sheila Justo. Elaborada por Sheila Justo.

El decret està calculat perquè la bona notícia arribi primer. Els canvis de sou s'apliquen al gener de 2027; els de jornada i guàrdies, al setembre de 2027.

Al gener, la nòmina pujarà i semblarà una millora, però és un “miratge”. Al setembre, quan arribin els límits de guàrdies, el resident descobrirà que era una baixada de sou amb vuit mesos de retard.

L'avenç cap a la guàrdia de 17 hores

El Govern ha pogut aprovar i publicar el decret de residents perquè és un reial decret; l'Estatut Marc, en canvi, ha quedat paralitzat amb la dissolució de les Corts. Aquesta situació ens deixa davant una paradoxa: el resident tindrà guàrdies de 17 hores com a màxim, davant les de 24 hores de l'adjunt que el supervisa. És una mica millor, però una guàrdia de 17 hores continua sense ser una jornada segura ni desitjable per a un metge.

El que el decret no diu sobre el risc

El preàmbul del decret reconeix que les guàrdies «d'elevada intensitat» afecten el benestar del resident i la seguretat del pacient. Però no explica per què el límit es fixa en 17 hores ni quin risc queda amb elles. Els estudis diuen que aquest risc no desapareix:

• Després de 17 hores despert, el rendiment cau al nivell d'una persona amb 0,5 grams d'alcohol per litre de sang, el límit legal per conduir a Espanya; després de 24 hores, al d'1 gram per litre (Dawson i Reid, Nature, 1997).

• Els residents amb torns de més de 24 hores van cometre un 36 % més d'errors mèdics greus (Landrigan i altres, New England Journal of Medicine, 2004).

• En tornar a casa després d'una guàrdia de 24 hores o més, el risc de patir un accident de trànsit es multiplica per 2,3 (Barger i altres, New England Journal of Medicine, 2005).

• Treballar de nit de manera habitual s'associa a més infarts (Vyas i altres, BMJ, 2012) i més diabetis (Gan i altres, Occupational and Environmental Medicine, 2015), i l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, de l'OMS, ho classifica com probablement cancerigen (IARC, 2019).

El decret no limita el treball nocturn, no té en compte els anys acumulats de nits i permet fins a set guàrdies al mes. Exigeix avaluar els riscos cada dos anys, i és una bona notícia, però l'avaluació arriba després: no evita que el risc existeixi.

Què passa amb el sou aleshores?

El Govern ha anunciat que el decret apuja el sou dels residents. Vegem-ho en detall.

El sou d'un resident té dues parts. Una és fixa: el sou base més el complement de formació, que és el que apuja el decret. L'altra són les guàrdies, que es paguen a part i avui suposen prop de la meitat del que cobra. Si fa menys guàrdies, cobra menys.

Un exemple: un resident de primer any que avui fa cinc guàrdies al mes (tres entre setmana i dues de cap de setmana de 24 hores) o sis (quatre entre setmana i dues de cap de setmana) passarà a fer quatre de 17 hores. Les hores de matí que deixa de treballar entre setmana no li resten sou; el que li resta són les guàrdies que ja no fa i les 7 hores menys de cada guàrdia de cap de setmana:

Taula elaborada per Sheila Justo.

En tercer any, amb cinc guàrdies, perd 465 euros al mes, i en cinquè, 546. Amb sis guàrdies, la pèrdua va d'uns 550 euros al mes en primer any a prop de 900 en cinquè.

El decret permet arribar a set guàrdies si el resident ho demana. Però ni així recuperaria el seu sou: encara que mantingués les cinc o sis guàrdies que fa avui, totes serien de 17 hores, i només les 7 hores menys de cada guàrdia de cap de setmana li costarien a un R1 uns 107 euros al mes, descomptada ja la pujada del complement. Per quedar-se igual hauria de fer encara més guàrdies que ara. El resident haurà de triar entre descansar i menjar.

Limitar les hores de treball és un avenç formatiu. Està demostrat que les guàrdies i les jornades prolongades augmenten el risc d'errors, i és probable que també perjudiquin l'aprenentatge. Però, tal com s'ha plantejat, aquest avenç es tradueix en una baixada de sou. El sou del resident es nodreix de les guàrdies, i millorar les seves condicions de formació acaba sent una rebaixa salarial.

Perquè aquest resident de primer any no perdés diners, el seu complement hauria de ser més del doble del que fixa el decret: al voltant del 42 % del sou base, en lloc del 18 %.

D'altra banda, m'atreveixo a assenyalar una injustícia, que no s'incloguin les guàrdies en la paga extra. Per calcular el que cobra el resident durant una baixa, el decret té en compte el que ha cobrat per guàrdies, que està obligat a fer. Amb aquest mateix argument, les guàrdies haurien d'incloure's en les pagues extra. Tanmateix, el decret no ho fa.

Una memòria (MAIN) que només compta l'estalvi

Cada norma va acompanyada d'una memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu (MAIN): un estudi de quant costa i d'on surt els diners. La d'aquest decret diu que la pujada del complement es paga amb el que s'estalvia en fer menys guàrdies. Per calcular-ho, suposa que cada resident farà una guàrdia de 17 hores menys al mes.

Tanmateix, la reducció real és molt més gran. Avui molts residents fan cinc o sis guàrdies al mes, i les de cap de setmana duren 24 hores. Amb el decret en faran quatre, de 17 hores com a màxim. Són entre 31 i 48 hores menys al mes per resident, no 17. I la xifra puja a entre 45 i 62 hores si es compten les guàrdies entre setmana, que avui comencen just acabar la jornada de matí, sense descans, cosa que ja no es permetrà.

Aquestes hores no desapareixen: algú ha d'atendre els pacients. El resident està aprenent, però també treballa, i moltes guàrdies de nit i de cap de setmana es sostenen gràcies a ell. Les hores que deixaran de fer els prop de 34.000 residents d'Espanya equivalen a la feina d'entre 7.700 i 15.300 metges a jornada completa. La memòria no preveu contractar-ne cap. Si ningú els contracta, aquestes hores les cobriran els metges adjunts, que continuen fent guàrdies de 24 hores.

Regular el personal en formació per separat dels adjunts deixa llacunes per posar en marxa aquestes mesures. Ja va passar amb l'Estatut Marc, la tramitació del qual caldrà començar de nou: la seva memòria va calcular que baixar la jornada màxima dels especialistes de 48 a 45 hores exigia més de 4.000 professionals, 4.190 en concret. I ho va fer suposant que avui es compleixen les 48 hores, quan sabem que se superen. Ara es mouen les jornades dels residents sense tenir en compte la resta de la plantilla, que és qui haurà d'absorbir les hores que ells deixen.

Residents i adjunts cobreixen les mateixes guàrdies, però les seves normes es calculen en memòries diferents, i els comptes no quadren. Totes dues parteixen, a més, que la norma es compleix al 100 %, quan més del 80 % dels residents fa cinc o més guàrdies al mes i supera el límit legal. Sense una anàlisi integrada de tota la plantilla, i sense contractacions que acompanyin la reforma, l'excepció continuarà sent la regla.

Una porta entreoberta a l'excepció

El RD obliga a tenir a punt des del primer dia el procediment per ampliar guàrdies, mentre que els límits de jornada esperen al setembre de 2027. El primer que s'activa és l'excepció. Es legisla des del dèficit.

Què demanem

• Apujar de veritat el sou base i el complement de grau, i incloure les guàrdies en les pagues extra.

• Mesurar les hores reals i fer una anàlisi integrada de residents i especialistes, amb una memòria que inclogui el personal que cal contractar.

• Que s'avanci tan aviat com es pugui l'aplicació i el topall de 45 hores sigui indisponible també per a les guàrdies voluntàries.

El sou del resident no pot baixar ni un euro més. Mereixen descansar i formar-se en les millors condicions, però també mereixen viure de la seva feina. Perquè els residents no s'alimenten de l'aire.

----

Fonts i notes

• Reial Decret 951/2026, de 4 de novembre (BOE núm. 277, de 6 de novembre de 2026).

• Reial Decret 1146/2006, de 6 d'octubre, en la seva redacció anterior.

• Projecte de reial decret de residents i la seva memòria d'anàlisi d'impacte normatiu (audiència pública, 30 de juny de 2026).

• Memòria del projecte de llei de l'Estatut Marc (setembre de 2026).

• CGCOM, Secció Nacional de Metges Joves: estudi sobre jornada i descansos dels MIR (enquesta de maig de 2022).

• Sou base i complement de grau dels residents del SERMAS per a 2026 (BOCM núm. 33).

• Acord del Consell de Govern de 22 de juliol de 2026 sobre atenció continuada del SERMAS (BOCM núm. 180, de 30 de juliol de 2026): preu de l'hora de guàrdia.

• Dawson D, Reid K. Fatigue, alcohol and performance impairment. Nature, 1997.

• Landrigan CP i altres. Effect of reducing interns’ work hours on serious medical errors in intensive care units. N Engl J Med, 2004.

• Barger LK i altres. Extended work shifts and the risk of motor vehicle crashes among interns. N Engl J Med, 2005.

• Vyas MV i altres. Shift work and vascular events: systematic review and meta-analysis. BMJ, 2012.

• Gan Y i altres. Shift work and diabetes mellitus: a meta-analysis of observational studies. Occup Environ Med, 2015.

• IARC, Monografia 124: treball nocturn, 2019.

Les xifres de metges equivalents i de pèrdua salarial són estimacions pròpies. S'han calculat amb 34.000 residents, 1.650 hores anuals per metge a jornada completa i els preus de guàrdia de 2026, sense pagues extra. Una hora de resident no sempre equival a una d'especialista, així que les xifres indiquen un ordre de magnitud.