Una dona planifica el seu dia tenint en compte la distància fins al bany. Sap quina reunió pot acceptar i quina roba dissimula una hemorràgia inesperada. Des de fora continua amb la seva vida; per dins, bona part d'aquesta s'organitza al voltant del sagnat.

La menstruació abundant sol descriure's mitjançant mil·lilitres, coàguls o dies. Qui la pateix parla a més de cansament, anèmia, dolor, nits interrompudes i plans cancel·lats. La medicina anomena qualitat de vida al que, en realitat, és la vida.

The Lancet va publicar el 21 d'octubre els resultats de MIRA2, un assaig clínic aleatoritzat que es va realitzar en 34 hospitals dels Països Baixos. Hi van participar 715 dones amb sagnat menstrual abundant, menors de 60 anys i candidates a una ablació endometrial.

L'ablació destrueix o resseca l'endometri per reduir les hemorràgies. Conserva l'úter i evita una cirurgia major, però en algunes pacients queden zones actives o el teixit torna a créixer. Els símptomes reapareixen i al voltant d'una de cada deu acaba necessitant una histerectomia durant els dos anys següents.

L'assaig clínic MIRA2 va provar una modificació senzilla: la meitat de les participants només va rebre l'ablació; a l'altra meitat, en concloure el procediment, es va col·locar un dispositiu intrauterí amb 52 mil·ligrams de levonorgestrel. L'hormona havia de mantenir inactiu l'endometri residual i dificultar-ne la regeneració.

Als dos anys, 15 de 342 dones del grup combinat havien passat per una histerectomia, davant de 34 de 331 en el grup tractat només amb ablació. Les proporcions van ser del 4% i el 10%, amb un risc relatiu de 0,43. La reducció relativa es va apropar al 57%.

La diferència absoluta va ser de sis punts. Caldria aplicar el tractament combinat a unes 17 dones per evitar una histerectomia addicional durant el període estudiat. Aquest nombre permet comprendre el benefici sense necessitat d'adornar-lo.

Els esdeveniments adversos greus van aparèixer en el 8% d'ambdós grups i no hi va haver morts relacionades amb l'estratègia clínica seguida. Als sis mesos hi havia més dones sense menstruació; després van ser menys freqüents l'ús de medicació addicional i el dolor cíclic.

La intervenció no incorpora cap robot, una plataforma genòmica ni un algoritme. Afegeix un dispositiu conegut a una tècnica establerta. La seva novetat consisteix a combinar dues eines disponibles.

Ergo, el progrés mèdic no sempre arriba acompanyat d'una màquina nova. De vegades consisteix a introduir un gest de pocs minuts dins d'un procediment habitual. Si evita una operació major, deixa de ser un detall.

Una histerectomia pot ser la decisió correcta i oferir un alleujament definitiu. També suposa extirpar un òrgan, assumir els riscos d'una cirurgia i travessar una recuperació. Prevenir-la quan existeix una alternativa eficaç importa.

Tot això es pot dir sense convertir l'úter en una mesura de feminitat. Conservar-lo no és una obligació moral ni perdre'l disminueix cap dona. El valor de l'estudi rau en ampliar l'elecció i reduir el nombre de pacients que arriben a una operació perquè les opcions anteriors no han aconseguit controlar-ne els símptomes.

L'assaig em recorda una història potser menys clínica: durant segles, el dolor menstrual i les hemorràgies abundants es van acceptar com a assumptes privats, exageracions o peatges inevitables del cos femení. Moltes dones van aprendre abans a dissimular-los que a demanar ajuda.

Segons les dades utilitzades per dissenyar l'assaig clínic MIRA2, el sagnat menstrual abundant afecta aproximadament una de cada quatre dones entre els 30 i els 50 anys. Una freqüència tan elevada no va impedir que el problema romangués durant massa temps en una zona de resignació social i atenció científica insuficient.

Normalitzar el patiment té conseqüències. Si una dona pot treballar, cuidar i arribar a casa, se suposa que funciona; gairebé no es compta quant esforç consumeix. La desaparició d'una urgència visible oculta una pèrdua quotidiana de llibertat.

Els resultats necessiten, tot i la seva claredat, una lectura prudent. L'assaig va ser obert: pacients i professionals sabien quin tractament s'havia administrat. La histerectomia és un desenllaç objectiu, encara que la decisió d'indicar-la pot veure's influïda per les expectatives sobre la intervenció prèvia.

El seguiment va durar dos anys i faltaven dades del desenllaç principal en 42 participants, un 6% de la mostra. Ignorem si la diferència es manté a cinc o deu anys i quantes dones acabaran sol·licitant la retirada del dispositiu.

D'altra banda, el levonorgestrel pot produir sagnat irregular, dolor, quists ovàrics benignes i altres efectes que s'han d'explicar abans de decidir. Tampoc totes les dones volen o poden rebre un dispositiu hormonal, i l'ablació es reserva per a pacients acuradament seleccionades que no busquen embarassos futurs.

El model es va estudiar en 34 hospitals d'un sol país. Caldrà comprovar-ne el funcionament en altres sistemes sanitaris, amb diferents tècniques d'ablació, perfils clínics i formes de decidir una histerectomia. La reducció observada és convincent; la seva generalització exigeix conservar aquestes condicions a la vista.

MIRA2 no elimina la histerectomia ni converteix una combinació terapèutica en solució universal. No obstant això, demostra una cosa útil: una intervenció senzilla pot reduir de manera apreciable la probabilitat que una dona necessiti perdre l'úter després de tractar un sagnat abundant.

Tornem a la dona que calcula les distàncies fins al bany. L'èxit de la medicina no s'hauria de mesurar únicament per allò que aconsegueix extirpar, també per allò que permet conservar: un òrgan, una jornada sense por i la possibilitat d'organitzar la vida amb un altre calendari.