No es tracta de posar "deures" a un proper govern nacional, però sí recordar algunes de les necessitats del sistema sanitari.

Necessitat de prioritzar la salut i la sanitat en l'agenda política

L'any 2026 va ser el de la celebració del 40è aniversari de la Llei General de Sanitat. En aquest període hi ha hagut absència de reformes en profunditat en el nostre sistema sanitari.

Arribat aquest moment, és impossible continuar per aquesta via de donar l'esquena a les reformes.

És l'absència de reformes el que ha fet que el sistema sanitari estigui en una profunda crisi. És crisi no del model impulsat per la Llei General de Sanitat (cobertura universal, finançament públic via impostos i gestió descentralitzada a les comunitats autònomes). És un problema de gestió, de processos, de governança i d'adaptació del sistema als canvis de la societat actual.

La situació no es resol, com s'ha intentat en altres ocasions, amb una "feina de guarniment", sense reformes en profunditat, sinó que cal un pla de reformes.

Tota l'orientació d'aquest document és que el servei sanitari públic no ha de ser una "safety net" (un servei bàsic de seguretat per als pobres), sinó un servei de la màxima qualitat i àmplies prestacions per a tota la població.

Necessitat d'un rumb

És necessari un rumb o full de ruta tant en la salut en totes les polítiques, com en la salut pública, com en el sistema sanitari assistencial.

El primer és definir una governança del conjunt del Sistema Nacional de Salut (SNS). Alguns podrien posar en qüestió que hi hagi una direcció del conjunt del sistema, però creiem que aquesta és necessària, sense perjudici de les iniciatives en múltiples camps de les comunitats autònomes. Però hi ha d'haver 3 o 4 coses comunes en el conjunt del Sistema.

Per això, cal dotar l'SNS d'una arquitectura institucional.

No pot haver-hi reformes ni definició d'un rumb, sense la solució prèvia d'aquesta arquitectura institucional, ja que el procés de reformes no pot convertir-se en una lluita per "qui fa què".

Aquesta arquitectura institucional de l'SNS està basada en cinc pilars fonamentals (tots ja existents, però que alguns necessiten reformes, reforç i millor definició de les seves funcions):

• El Consell Consultiu de l'SNS, que hauria d'incorporar els Col·legis professionals i societats científiques, a part dels pacients, sent el seu informe preceptiu, encara que no vinculant, per a determinats temes;

• Els Òrgans de Cohesió (Agències especialitzades, sobre diferents temes), òrgans adscrits al Ministeri de Sanitat, però amb una governança autònoma i molt participativa. La finalitat de les Agències no és tant governar el sistema en les diferents parcel·les, sinó facilitar al conjunt d'aquest informació i criteris d'alta qualitat tècnica i professional, perquè puguin ser utilitzats, al seu criteri, pel conjunt del sistema;

• El Ministeri de Sanitat. El Ministeri tindria tres tipus d'actuacions. Tot menys un Ministeri allunyat dels problemes. Les primeres, en exercici de les seves competències limitades directes en l'àmbit de l'assistència sanitària: la cartera de serveis, la garantia de mobilitat dels pacients, la garantia de mobilitat dels professionals i la transparència i interoperabilitat de la informació clínica. Les segones, la creació d'un marc legal que permeti la posada en marxa de determinades reformes a les comunitats autònomes (com el model de gestió de les institucions sanitàries o el règim de personal, per exemple), encara que la implantació o no d'aquests canvis correspongui a les comunitats autònomes. Finalment, les terceres, implicació en la solució dels problemes del sistema (llistes d'espera, desigualtats en salut, per exemple) siguin o no de la seva competència directa, mitjançant el suport a les comunitats autònomes o la signatura d'acords amb elles per abordar determinats assumptes (per a la qual cosa és necessari un increment més que substancial d'un fons a aquests efectes);

• El Consell Interterritorial de l'SNS, amb les funcions previstes de "coordinació, cooperació, comunicació i informació dels serveis de salut entre ells i amb l'Administració de l'Estat". No pot aquest Consell convertir-se en un òrgan de presa de decisions i molt menys en l'òrgan de direcció del conjunt de l'SNS, ja que podria xocar amb competències del Ministeri de Sanitat o de les comunitats autònomes, subjectes a les directrius dels seus governs i parlaments regionals;

• I, les Comunitats Autònomes, que exercirien la gestió dels seus respectius serveis, amb la lògica que les transferències no van ser una mera descentralització administrativa, sinó una "devolució" (transferències a òrgans amb capacitat legislativa), per tant, la uniformitat no és un valor, sinó al contrari, la diferenciació és un valor que enriqueix el conjunt del sistema, encara que aquest hauria de tenir uns atributs comuns. Com a criteri general, el model assistencial, el de gestió de les institucions sanitàries i el règim de personal són temes que corresponen a les comunitats autònomes.

Amb aquesta lògica, i sense ànim d'exhaustivitat, el plantejament de les reformes seria:

• Mesures generals en salut

o Salut en totes les polítiques. Això significa actuacions de diversos agents sobre tots els determinants de la salut.

o Major paper del municipalisme, ja que l'àmbit municipal es configura com a element fonamental per a l'impuls de polítiques públiques que millorin la salut de les poblacions.

o Molt major paper dels ciutadans en el manteniment de la seva pròpia salut, els autocuidats i la implicació del ciutadà en la promoció de la seva pròpia salut.

o Èmfasi en l'envelliment saludable. És un procés que abasta tota la vida i afecta totes les persones.

• Mesures en Salut Pública

o Posada en marxa de l'Agència Estatal de Salut Pública.

o Reforç de la Salut Pública, ja que ve obtenint una proporció exigua de les despeses públiques en sanitat.

• Mesures de reforma del sistema assistencial

o Avançar en el dret d'opció del ciutadà.

o Reformes en el model de gestió de les institucions sanitàries públiques:

---- > Reformes en el model de gestió del sistema públic, amb més autonomia de les organitzacions sanitàries:

---- > Canvis en el règim de personal, permetent a les comunitats que ho considerin oportú la possibilitat d'avançar cap a un marc contractual diferent amb els professionals sanitaris.

---- > Canvis en el model de gestió econòmica, amb possibilitat per part de les institucions sanitàries de distribuir el pressupost assignat segons les seves necessitats i realitzar la gestió de pagaments.

o Canvis en el model assistencial, entre altres mesures canvis profunds en l'Atenció Primària, introducció massiva de la telemedicina, amb redefinició de l'espai assistencial i de l'accés al sistema.

o Finançament, incloent: 1) el nivell global de finançament sanitari; 2) la distribució, on hi ha grans diferències en despesa per càpita entre les comunitats autònomes; i, 3) com es gasta, impulsant un model de gestió que afavoreixi l'eficiència.

o Orientació del sistema sanitari cap a la salut, tenint en compte que l'important és no emmalaltir. Èmfasi en la prevenció de la malaltia.

o Transformació digital, analítica de la dada i IA. Cap factor transformarà més el sector sanitari en els propers anys que la tecnologia. Però cal entendre la tecnologia com un reconfigurador de processos.

o Màxima preocupació per l'eficiència i la productivitat. L'augment de recursos no pot ser l'única resposta del sistema davant els seus problemes.

o Cooperació pública/privada. La millora del sistema privat permet, amb els adequats canvis reguladors, implicar-lo més en la prestació del servei públic.

o Transparència a nivell del conjunt de l'SNS, en aquest moment és difícil comparar resultats assistencials i productivitats per comunitats autònomes, menys encara per centre sanitari.

o Innovació. No hauria de ser impossible, amb els deguts acords, fixar unes prioritats nacionals en matèria d'innovació en sanitat.

o Sistema sanitari implicat amb les indústries de la salut. Compromès amb la recerca i innovació en biomedicina, així com en la col·laboració amb la indústria sanitària i el desenvolupament de noves empreses.

Manera d'avançar

No hi ha a Europa un model uniforme de reforma sanitària, ni en els temes escollits, ni en els instruments a utilitzar.

Per avançar en aquestes reformes cal tenir en compte una sèrie d'elements:

• Qualsevol avanç ha de ser fet en diàleg i negociació amb tots els agents del sistema de salut.

• No hi ha solucions a curt termini, les reformes necessiten temps i la societat i el sistema sanitari ha d'estar en condicions de donar al Govern aquest temps, sempre que hi hagi transparència sobre on es pretén arribar, sense demanar un acte de fe.

• El govern central i les comunitats autònomes han d'exercir una funció de lideratge en les reformes. Encara que la participació dels diferents agents és rellevant, no hi ha agent que sigui capaç d'impulsar canvis en profunditat, sense iniciatives i impuls dels governs.

En aquest context, encara que és possible qualsevol altre acostament, la nostra proposta seria avançar en tres fases:

• Definició de mesures de xoc a curt termini (al voltant de 100 dies del nou govern) possiblement, en relació amb les llistes d'espera, amb les millores en l'Atenció Primària, i amb certes mesures cap als professionals. L'objectiu és resoldre problemes aguts i mostrar la voluntat reformista.

• Diagnòstic dels problemes del sistema sanitari (3 mesos des del seu encàrrec). Elaborat per un professional del màxim prestigi, o una comissió d'experts, amb total independència. Es tracta d'analitzar els problemes, no de proposar solucions.

• Pla d'Acció a mitjà termini, possiblement per, almenys, dues legislatures. Això és un Pla marc, en el qual cap el seu desenvolupament mitjançant altres plans, lleis, disposicions diverses, etc. L'enfocament hauria de ser reforma integral del sistema sanitari i de les polítiques de salut, no només de l'SNS.

Qualsevol altre enfocament pot ser igualment vàlid. El que considero imprescindible és que hi hagi un "rumb" o un pla de reformes, no que hi hagi un conjunt successiu de reformes inconnexes, a l'atzar de l'actualitat o dels plantejaments parcials de determinats agents.