Colòmbia és un país d'aproximadament 53 milions d'habitants amb una edat mitjana de 31 anys i una esperança de vida de 77,5 anys (DANE i OCDE, 2025) que travessa una transició demogràfica i epidemiològica marcada per la disminució de la natalitat, l'envelliment progressiu i l'augment de les malalties cròniques i transmissibles.
Sistema de salut i finançament
Colòmbia compta amb un sistema sanitari de cobertura pràcticament universal. Segons el Ministeri de Salut i Protecció Social, el 2025 el 98,42 % de la població estava afiliada. El model s'articula principalment a través del Sistema General de Seguretat Social en Salut (SGSSS), creat per la Llei 100 de 1993. Combina el finançament i l'assegurament a través d'Entitats Promotores de Salut (EPS) i la prestació de serveis sanitaris mitjançant Institucions Prestadores de Serveis de Salut (IPS). Aquest model s'ha enfortit amb la Llei Estatutària 1751 de 2015 que reconeix la salut com a dret fonamental autònom.
Des de la seva aprovació, la Llei 100 ha ampliat notablement la cobertura poblacional i el catàleg de serveis, especialment per als grups amb menors ingressos i més vulnerabilitat. No obstant això, persisteixen barreres d'accés i desigualtats socials i territorials, especialment a les zones rurals i disperses, cosa que es reflecteix en una menor oferta de serveis sanitaris i disponibilitat de medicaments.
El finançament del sistema de salut combina cotitzacions, recursos tributaris nacionals i territorials, transferències públiques i altres fonts. La Unitat de Pagament per Capita (UPC) és el mecanisme bàsic per finançar l'assegurament públic. Té un valor reconegut per a cada persona afiliada a una EPS amb l'objectiu de finançar les prestacions cobertes pel Pla de Beneficis de Salut (PBS). El finançament de l'UPC es realitza a través de l'Administradora dels Recursos del Sistema General de Seguretat Social en Salut (ADRES), que és l'organisme que reconeix i gira els recursos.
El PBS és el conjunt de serveis i tecnologies en salut al qual tenen dret els afiliats al Sistema General de Seguretat Social en salut, definit i actualitzat per la normativa, Decret 780 de 2016.
El càlcul de l'UPC i el seu ajust anual guarden relació amb el perfil de risc de la població, les necessitats assistencials, la utilització dels serveis i els costos sanitaris relacionats amb el PBS. Addicionalment hi ha prestacions no incloses al PBS que poden tenir altres mecanismes de finançament (pressupostos màxims, sentències judicials, tuteles…).
El sistema de salut s'articula a través de dos grans règims d'afiliació —el contributiu i el subsidiat—, a més d'altres règims menors d'excepció, per a docents, Forces Armades i Policia. Cada règim disposa de mecanismes de finançament específics.
El règim contributiu està dirigit als treballadors amb capacitat de cotització, tant assalariats, autònoms amb capacitat de pagament i pensionistes, com als seus beneficiaris. Es finança mitjançant les cotitzacions obligatòries, complementades per mecanismes de solidaritat i recursos públics. Les aportacions es determinen d'acord amb la situació laboral i els ingressos de cada cotitzant.
El règim subsidiat garanteix l'assegurament de les persones que no poden cotitzar al règim contributiu i compleixen els criteris establerts per rebre finançament públic. Es manté a través de recursos públics nacionals i territorials, així com amb els mecanismes de solidaritat del sistema. Les persones afiliades a aquest règim tenen dret a les prestacions del PBS, en condicions d'igualtat amb les del règim contributiu. La diferència entre ambdós règims és fonamentalment d'afiliació i finançament, no de catàleg de prestacions. Aquest disseny ha permès ampliar la protecció sanitària de la població amb menys recursos.
Les Entitats Promotores de Salut (EPS)
Les EPS poden tenir participació majoritàriament pública o ser privades, i tenen un paper central en el sistema de salut. Són les entitats responsables de l'assegurament i també d'organitzar i garantir l'accés dels seus afiliats a les prestacions previstes al PBS, per a la qual cosa gestionen el risc poblacional en salut, planifiquen, contracten i configuren les seves xarxes de serveis assistencials, que són prestats a través d'Institucions Prestadores de Serveis (IPS) públiques i privades.
A Colòmbia es permet un cert grau d'integració vertical entre EPS i IPS. El límit segons el qual una EPS pot contractar amb IPS pròpies, directament o a través de tercers, se situa en el 30 % del valor total de la seva despesa en salut, d'acord amb l'article 15 de la Llei 1122 de 2007. Aquesta norma busca limitar riscos de posició dominant i conflictes d'interès, per evitar perjudicar la competència, la qualitat o la llibertat d'elecció.
El model de salut busca combinar la gestió del risc amb un finançament solidari, alhora que incentiva la prevenció, la continuïtat assistencial i l'ús eficient dels recursos. No obstant això, en els darrers anys el finançament del sistema i la insuficiència de l'UPC ha suposat un risc important per al sistema i una tensió contínua entre govern, EPS, prestadors sanitaris, i distribuïdors i companyies farmacèutiques.
Assegurament privat
Juntament amb l'assegurament obligatori existeix una oferta d'assegurament privat per a medicina prepagada i altres pòlisses de salut complementàries, utilitzada per sectors de rendes mitjanes i altes que busquen fonamentalment més capacitat d'elecció i un accés més àgil. Aquesta oferta conviu amb el sistema obligatori, però no el substitueix com a mecanisme general de protecció.
Prestació de serveis sanitaris
Les Institucions Prestadores de Serveis de Salut (IPS)
La prestació sanitària a Colòmbia s'articula mitjançant una xarxa plural d'IPS públiques i privades, en un model de separació funcional entre finançament, assegurament i provisió assistencial que permet aprofitar tots els recursos assistencials.
Les IPS presten directament l'assistència i inclouen hospitals, clíniques, centres d'atenció primària, centres de salut mental, ambulatoris, laboratoris, serveis de diagnòstic i altres entitats sanitàries.
Les Empreses Socials de l'Estat (ESE) constitueixen la xarxa sanitària pública i presten serveis hospitalaris i d'atenció primària. El sector privat té un paper destacat en la provisió, especialment en atenció hospitalària, especialitzada i diagnòstica. La complementarietat entre ambdós sectors permet ampliar la capacitat assistencial, però requereix mecanismes eficaços de contractació, intercanvi d'informació, referència i contrareferència, i avaluació de resultats.
L'Atenció Primària
L'Atenció Primària (AP) és un dels àmbits amb més potencial de millora en el sistema de salut. Colòmbia ha desenvolupat una important capacitat hospitalària i especialitzada als grans nuclis urbans, però a les zones rurals i disperses la disponibilitat de serveis d'AP, professionals, infraestructures i tecnologia continua sent escassa i desigual.
L'AP en cap cas no s'ha de concebre com una alternativa de baix cost a l'atenció hospitalària, sinó com la base organitzativa d'un sistema integral, longitudinal, continuat i eficient.
Enfortir l'AP és indispensable i exigeix superar un model basat en consultes aïllades i avançar cap a equips multidisciplinaris amb responsabilitat en una població definida. Aquests equips han d'integrar promoció i prevenció de la salut, medicina general, infermeria, pediatria, ginecologia, salut mental, atenció domiciliària i coordinar-se amb els serveis socials i comunitaris. Així, podrien resoldre els problemes més freqüents a prop del domicili i oferir seguiment continuat a les persones amb malalties cròniques, reduint descompensacions i hospitalitzacions evitables.
Alguns dels successius governs han impulsat estratègies d'atenció primària, xarxes territorials integrades i equips de salut comunitària. També l'articulació amb sectors com educació, habitatge, i serveis bàsics com aigua i sanejament han estat components de l'estratègia, però la seva consolidació necessita de finançament estable, personal suficient i coordinació efectiva entre els diferents serveis.
Integració assistencial i coordinació territorial
Un dels principals desafiaments del Sistema de Salut Colombià és millorar l'articulació de prestadors de diferents nivells de complexitat i diferent titularitat per facilitar el trànsit del pacient entre els diferents nivells d'atenció. Per això es requereix una coordinació estructurada amb mecanismes de referència i contrareferència, protocols compartits, sistemes interoperables d'informació i responsabilitats ben definides.
L'integració no exigeix que tots els prestadors pertanyin a la mateixa organització, però requereix una coordinació i finançament alineats, acords estables entre prestadors, mecanismes de referència i contrareferència, protocols conjunts, sistemes d'informació compartits i avaluació de resultats. L'objectiu és impedir que la fragmentació institucional interrompi la continuïtat assistencial.
Despesa sanitària
Segons l'OCDE, la despesa sanitària total de Colòmbia el 2025 va ser equivalent al 8,1 % del PIB, davant del 9,3 % de mitjana de l'OCDE; la despesa sanitària total per habitant va ser de 1.877 USD ajustats per paritat de poder adquisitiu (PPA), davant de 5.967 USD de mitjana a l'OCDE. La qual cosa mostra que el sistema colombià opera amb recursos considerablement inferiors als dels països desenvolupats.
Respecte a la despesa sanitària de butxaca segons dades de l'OCDE de 2023, a Colòmbia representa al voltant del 9%, una proporció continguda comparada amb la mitjana als països de l'OCDE que es va situar al voltant del 19%.
En els darrers anys, la insuficient finançament de l'UPC ha generat a les EPS dificultats de liquiditat i deteriorament patrimonial, cosa que ha debilitat l'estabilitat del sistema de salut. En aquest context, la intervenció administrativa de l'Estat sobre algunes EPS i els processos de reorganització institucional han intensificat el debat sobre la sostenibilitat del model, la distribució de recursos i la capacitat de l'Estat per supervisar l'assegurament i garantir la prestació assistencial i farmacèutica. Per analitzar amb objectivitat la situació convindria diferenciar els desequilibris estructurals de finançament, dels problemes de gestió de cada entitat i les deficiències de supervisió, tenint present que les dificultats actuals no responen a una única causa.
Més enllà de les diferències ideològiques, l'objectiu ha de ser garantir a tota la població una atenció oportuna i de qualitat, amb independència dels seus ingressos o lloc de residència, i assegurar que els recursos públics es gestionin amb transparència i eficiència.
Necessitats i prioritats del Sistema de Salut
El sistema de salut colombià representa una experiència rellevant a Llatinoamèrica d'ampliació de la cobertura poblacional en salut, mitjançant un model d'assegurament solidari i una provisió plural de serveis.
L'experiència colombiana mostra que és possible ampliar l'afiliació sense establir necessàriament un servei de salut de titularitat i provisió predominantment pública. També posa de manifest que un sistema d'assegurament ampli necessita una governança sòlida, finançament suficient, supervisió efectiva i xarxes capaces de garantir la continuïtat assistencial.
En aquest moment, el debat sobre el model de salut a Colòmbia està centrat sobre les següents prioritats:
1. Sostenibilitat i liquiditat del sistema. Els deutes acumulats, les controvèrsies contractuals i les dificultats financeres d'EPS i prestadors requereixen solucions que assegurin la viabilitat del sistema. Qualsevol procés d'intervenció, liquidació o transformació institucional ha de tenir en compte el conjunt, i evitar traslladar els problemes d'organització i financers d'una entitat a una altra sense resoldre'ls.
2. Garantia d'un finançament suficient, estable i transparent. És indispensable comptar amb una metodologia tècnica i verificable per calcular i actualitzar l'UPC. Aquesta ha de reflectir tant les variables generals d'ajust, com el perfil de morbiditat i risc de la població, i assegurar un flux oportú de recursos.
3. Millorar l'accessibilitat i reduir les desigualtats territorials. Les diferències entre les grans ciutats i les zones rurals, disperses o afectades per conflictes armats requereixen polítiques específiques d'infraestructura, transport i disponibilitat de professionals sanitaris.
4. Enfortir l'atenció primària. Colòmbia necessita equips d'atenció primària estables, multidisciplinaris i resolutius, capaços d'atendre els problemes de salut més prevalents i de menor complexitat, fer seguiment de pacients crònics i coordinar-se amb l'atenció especialitzada. La prevenció i la detecció precoç han de ser prioritats operatives i pressupostàries. Així com, enllaçar el sistema de salut amb els serveis socials i la comunitat.
5. Abordar la cronicitat, l'envelliment i la salut mental. La transició epidemiològica exigeix reforçar la prevenció cardiovascular, el control de la diabetis, l'atenció oncològica, la rehabilitació, les cures de llarga durada i la salut mental des de xarxes sanitàries amb enfocament comunitari, i especial atenció a les poblacions més vulnerables.
6. Millorar l'accés a medicaments i tecnologies sanitàries. Cal assegurar el subministrament de medicaments i millorar la planificació i avaluació de tecnologies, així com diferenciar el desproveïment del mercat de les barreres en la dispensació, contractació o pagament.
7. Enfortir la governança. El sistema de salut necessita responsabilitats ben delimitades, gestors professionals, òrgans de govern eficaços, avaluació independent i rendició de comptes.
8. Integrar els sistemes d'informació i mesurar resultats. La interoperabilitat de la història clínica, que ja compta amb un marc normatiu, juntament amb la qualitat de les dades clíniques, la gestió adequada del risc i l'avaluació de resultats, han de contribuir a millorar la qualitat assistencial.
9. Donar estabilitat al sistema i introduir les reformes necessàries. Les modificacions estructurals del sistema de salut han de respondre a objectius explícits, calendaris realistes, avaluació independent i participació de tot el conjunt d'actors. Un canvi institucional requereix un pla de transició, finançament adequat, garanties de continuïtat assistencial, i mecanismes per corregir els efectes no previstos.
Conclusions
Colòmbia ha desenvolupat a partir de la Llei 100, durant les darreres dècades, un sistema de salut amb una afiliació molt àmplia, professionals ben formats, eficiència operativa i resultats en salut, però cal millorar l'accessibilitat, reduir les desigualtats territorials i garantir-ne la sostenibilitat.
L'experiència internacional demostra que no existeix un únic model organitzatiu capaç de resoldre tots els problemes sanitaris d'un país, per la qual cosa la discussió no s'hauria de reduir a una elecció entre mercat i Estat. La prioritat ha de ser donar continuïtat a l'actual sistema de salut alineant millor el finançament, l'assegurament i la prestació amb les necessitats de la població. Això requereix preservar els avenços en cobertura i dissenyar una arquitectura institucional que garanteixi el dret a la salut, promogui la prevenció, millori la qualitat assistencial, protegeixi la població amb més dificultats econòmiques i maximitzi el benefici sanitari de cada peso invertit.
---
Fonts bibliogràfiques
• OCDE. Panorama de la salut 2025: Colòmbia: https://www.oecd.org/es/publications/panorama-de-la-salud-2025_5345f1bd-es/colombia_69cc7719-es.html
• Ministeri de Salut. Resolució 2764 de 2025 (UPC 2026): https://www.minsalud.gov.co/Normatividad_Nuevo/Resolucion%20No%202764%20de%202025.pdf
• Ministeri de Salut. Comportament de l'assegurament: https://www.minsalud.gov.co/Proteccion-Social/Regimensubsidiado/Paginas/coberturas-del-regimen-subsidiado.aspx
• Llei 100 de 1993. Gestor Normatiu de Funció Pública: https://www1.funcionpublica.gov.co/eva/gestornormativo/norma.php?0=&i=5248
• Llei 1122 de 2007, article 15 / Sentència C-1041 de 2007: https://www1.funcionpublica.gov.co/eva/gestornormativo/norma.php?i=97530
• Llei 1438 de 2011. Gestor Normatiu de Funció Pública: https://www.funcionpublica.gov.co/eva/gestornormativo/norma.php?i=41355
• Banc Mundial. Despesa de butxaca, Colòmbia: https://data.worldbank.org/indicator/SH.XPD.OOPC.CH.ZS?locations=CO
• ADRES. Informes de finançament : https://www.adres.gov.co/entidades-territoriales/financiamiento/informe-financiacion