La 77a Assemblea General de l'Associació Mèdica Mundial, celebrada a Rotterdam del 7 al 10 d'octubre, ha estat un espai de reflexió i compromís sobre alguns dels grans desafiaments que afronta avui la professió mèdica. La defensa de la veritat científica davant la desinformació sanitària, la protecció de la independència professional i la garantia que tots els pacients puguin rebre atenció sense discriminació han ocupat un lloc rellevant en els debats. Qüestions diferents, però unides per un mateix principi: la medicina només pot complir la seva missió quan s'exerceix amb llibertat, responsabilitat i respecte a la dignitat humana.

En aquest context, la situació dels metges nicaragüencs mereix una atenció especial. La declaració impulsada des de la Confederació Mèdica Llatinoiberoamericana i del Carib (CONFEMEL), amb una participació activa d'Espanya en l'elaboració del text portat a l'Assemblea, constitueix una crida a la comunitat mèdica internacional perquè no miri cap a una altra banda davant una realitat dramàtica.

Les denúncies recollides en la resolució de l'Associació Mèdica Mundial descriuen un escenari de restriccions a la llibertat professional, acomiadaments, exili forçat i obstacles per exercir la medicina amb autonomia. Segons els informes citats en el document, des de 2018 més de 400 metges haurien estat acomiadats o obligats a renunciar i més de 200 haurien hagut d'exiliar-se. No parlem de xifres abstractes, sinó de professionals que han vist com la seva vida canviava de manera abrupta: metges allunyats de les seves famílies, dels seus pacients i del país al qual havien dedicat la seva vocació.

L'exili suposa una ferida personal i professional. Obliga a començar de nou, a reconstruir vincles i a cercar oportunitats lluny de l'entorn en què es va desenvolupar una carrera. Però les seves conseqüències no acaben en aquells que marxen. També les pateix la població nicaragüenca, que perd professionals qualificats en un sistema sanitari que necessita recursos humans, estabilitat i confiança.

Especialment preocupant és l'impacte sobre les organitzacions mèdiques i les societats científiques. Aquestes institucions són essencials per a la formació continuada, l'intercanvi de coneixement, la defensa de l'ètica i la representació independent dels professionals. Debilitar-les o impedir que desenvolupin la seva tasca significa reduir els espais des d'on la medicina pot expressar-se, contribuir al debat públic i advertir dels problemes que afecten la salut col·lectiva.

Cap govern hauria d'interferir de manera arbitrària en l'exercici de la medicina ni castigar els professionals per complir amb el seu deure ètic de protegir els pacients. L'autonomia clínica, la llibertat d'expressió científica i la independència professional no són privilegis dels metges: són garanties per a tota la societat. Quan s'intimida un facultatiu per informar sobre una situació sanitària o per actuar d'acord amb la seva consciència, també es limita el dret dels ciutadans a rebre una atenció adequada.

L'iniciativa de CONFEMEL, avalada per la participació espanyola i portada a l'àmbit internacional de la professió mèdica, s'ha de traduir en quelcom més que una declaració de preocupació. Cal mantenir l'atenció sobre aquesta situació, acompanyar els metges afectats i reclamar garanties per a l'exercici lliure de la professió i la recuperació d'una representació mèdica independent.

La mateixa Assemblea de Rotterdam ha reforçat aquest compromís amb la Declaració de Rotterdam sobre la protecció de la neutralitat mèdica en els conflictes armats i altres situacions de violència. El seu missatge és igualment essencial: atendre qui ho necessita no pot dependre de la seva identitat, les seves idees o el bàndol al qual se li atribueixi pertinença; els professionals sanitaris i l'assistència mèdica han de ser protegits davant la violència i les coaccions.

Són realitats diferents, però comparteixen una mateixa exigència ètica: que cap poder, cap violència i cap represàlia s'interposin entre el metge i el seu deure de cuidar. Defensar els metges nicaragüencs és defensar la seva llibertat, la dignitat de la professió i, sobretot, el dret dels seus pacients a la salut.