El Govern ha aprovat aquest dimarts la limitació d'ultraprocessats en hospitals, residències i escoles infantils de 0 a 3 anys, tant de titularitat pública com privada, així com en biblioteques, universitats i museus públics. La norma busca establir una major presència d'aliments nutritius i sostenibles, la qual cosa podria "contribuir a prevenir malalties relacionades amb l'alimentació poc saludable si s'acompanya d'educació nutricional en infants i joves", adverteix a Redacción Médica Katherine García Malpartida, membre de l'àrea de nutrició de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN). "Fins a disposar del text publicat al BOE no convé fer una valoració completa de la mesura, però pot suposar un avenç en el camí cap a una alimentació saludable", matisa al respecte.
La norma, a més de limitar determinats productes, "incorpora supervisió nutricional, adaptació dels menús i cribratges per detectar desnutrició en hospitals i residències". Aquest aspecte "és un avenç rellevant", assegura, tot i que adverteix que "el seu impacte dependrà dels recursos i del compliment efectiu".
Menys sal, sucres i greixos saturats
En qualsevol cas, limitar la presència d'aquest tipus d'aliments, basats en "una formulació industrial elaborada a partir de substàncies extretes o derivades d'aliments", ajuda a reduir l'alt contingut en greixos saturats, sucres o sal: "Reduir l'excés de sal ajuda a controlar la pressió arterial; limitar els sucres lliures facilita evitar un excés d'energia, i substituir els greixos saturats per greixos insaturats millora el perfil cardiovascular", detalla la professional.
El consum de productes ultraprocessats de manera excessiva o habitual "afavoreix una dieta amb excés d'energia, sal, sucres i poca fibra". Segons García Malpartida, ja hi ha estudis epidemiològics que estableixen associacions entre un major consum d'aquests productes i "un major risc d'obesitat, diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars". Fins i tot existeix evidència que "el consum de carn processada augmenta el risc de càncer colorectal".
Per aquesta raó resulta tan important assegurar una bona alimentació durant totes les etapes de la vida, però especialment en els més petits. "Una alimentació inadequada pot provocar dèficits, alterar el creixement o afavorir un excés de pes". Per això, "oferir aliments i no acostumar l'infant a sabors excessivament dolços o salats té valor preventiu a llarg termini".
Una alimentació adaptada a cada pacient
La mesura també importa en hospitals, on l'alimentació dels pacients requereix aplicar una sèrie de criteris diferents. "El menú ha de aportar suficient energia i proteïnes". Ha de, així mateix, "adaptar-se al diagnòstic, l'estat nutricional, la capacitat per mastegar o empassar i les necessitats clíniques de cada pacient". De fet, convé destacar que "una dieta saludable per a la població general pot requerir modificacions durant una malaltia".
Per garantir el compliment d'aquests requisits és necessari realitzar "un cribratge nutricional" en el moment de l'ingrés del pacient, "una valoració individual quan existeixi risc i fer un seguiment de la ingesta". Tot i així, adverteix la professional, s'han de "evitar restriccions innecessàries que redueixin la ingesta i augmentin el risc de desnutrició". En aquells casos en què l'alimentació habitual no sigui suficient, "caldrà valorar enriquiment dels plats o suport nutricional específic".
En el cas de les persones grans i dependents, García Malpartida detalla que "una alimentació insuficient o desequilibrada pot afavorir desnutrició, pèrdua de massa i força muscular", per la qual cosa la ingesta de proteïnes, vitamines i minerals és necessària. "L'aportació s'ha d'individualitzar segons les malalties i la situació funcional", apunta.
Reptes i possibles dificultats
Preguntada pels principals reptes d'aplicació de la norma aprovada pel Govern, l'especialista assenyala com a "principals dificultats previsibles disposar de finançament suficient, professionals qualificats, cuines i personal adequats, proveïdors capaços d'atendre la demanda i contractes de restauració que valorin la qualitat a més del preu". També resulta important "avaluar la composició dels menús, la ingesta real, la satisfacció i l'estat nutricional".
Al seu parer, la regulació impulsada aquest dimarts pel Consell de Ministres hauria d'incloure altres mesures essencials per "mantenir una alimentació saludable fora dels centres". En aquest punt esmenta la millora de "l'accés a nivell econòmic d'aliments de bona qualitat nutricional, reforçar l'educació alimentària, protegir la infància i l'adolescència davant la publicitat de productes de baixa qualitat, ampliar l'atenció nutricional sanitària, facilitar l'activitat física quotidiana i reduir el sedentarisme".