El que mengem en els primers anys de vida, fins i tot abans de néixer, podria deixar una petjada que arriba fins a l'edat adulta, i no només en la salut física. Cada vegada més investigacions suggereixen que aquest període primerenc, els anomenats "primers 1.000 dies" que van des de la concepció fins als dos anys, és una finestra especialment sensible en què es modela el risc de patir malalties dècades després. Ara, un estudi apunta que també podria influir en la salut mental, i assenyala un sospitós molt concret: el sucre.
La investigació, desenvolupada per la Universitat de Surrey (Regne Unit) i publicada a la revista Translational Psychiatry, del grup Nature, ha aprofitat un peculiar "experiment natural" de la història britànica: el racionament de sucre que va estar vigent durant i després de la Segona Guerra Mundial i que va acabar el 1953. En comparar persones que van viure aquest període de restricció en la seva primera infància amb d'altres que ja no ho van fer, els investigadors han trobat que créixer amb menys sucre en aquells primers mesos s'associa a un menor risc de patir ansietat molts anys després.
Així, l'interessant de l'estudi és precisament el seu mètode. Reproduir en un laboratori quelcom així —restringir el sucre a uns nadons i a d'altres no, i esperar dècades per veure què passa— seria inviable i poc ètic. Però la història ho va fer per si sola: la fi del racionament el 1953 va dividir de manera natural la població entre qui va passar els seus primers 1.000 dies amb sucre limitat i qui ja va créixer amb accés lliure a aquest.
Així, els investigadors van analitzar les dades de 46.448 persones del Biobanc del Regne Unit (UK Biobank), nascudes entre octubre de 1951 i març de 1956, i les van agrupar segons quant temps havien estat exposades al racionament durant aquest període crític. Després van creuar aquesta informació amb els diagnòstics d'ansietat i depressió recollits en els seus historials mèdics.
Un 33% menys de risc d'ansietat
Els resultats van ser clars per a un dels dos trastorns. Les persones que havien passat la totalitat dels seus primers 1.000 dies sota el racionament de sucre van presentar un 33% menys de risc de desenvolupar ansietat a l'edat adulta, en comparació amb qui gairebé no va estar exposat a aquesta restricció. I aquest vincle es va mantenir sòlid fins i tot després de tenir en compte la quantitat de sucre que aquestes persones consumien ja d'adultes, cosa que reforça la idea que el determinant va ser l'exposició primerenca.
Amb la depressió, en canvi, el panorama va ser diferent. Tot i que en una primera anàlisi també apareixia una associació, aquesta es va debilitar i va deixar de ser estadísticament significativa en afinar els càlculs. És a dir, l'efecte protector de la restricció de sucre es va observar de manera robusta per a l'ansietat, però no per a la depressió, un matís que els mateixos autors subratllen.
L'estudi aporta a més una possible pista sobre el mecanisme. Qui va créixer amb sucre racionat va mostrar d'adult una menor preferència pels aliments dolços, cosa que suggereix que l'exposició primerenca no només deixa una marca biològica, sinó que també modela els hàbits i els gustos alimentaris per a la resta de la vida.
Els autors plantegen que aquest menor apetit pel sucre podria formar part de la cadena que connecta la dieta infantil amb la salut mental posterior. En conjunt, el treball apunta a la importància dels entorns de desenvolupament primerencs a l'hora de configurar la salut mental, amb una associació més forta per a l'ansietat que per a la depressió.
Què implica i quins límits té?
La principal lectura és que els primers 1.000 dies de vida podrien ser una finestra d'oportunitat per a la prevenció, i que reduir el sucre en la dieta d'embarassades i nadons, quelcom que ja recomanen les guies per altres motius, potser té beneficis que van més enllà del físic i arriben també a la salut mental.
Cal, però, llegir els resultats amb cautela. Es tracta d'un estudi observacional que mostra una associació i no una relació de causa i efecte: no demostra que el sucre "provoqui" ansietat, sinó que ambdues coses apareixen lligades. A més, es basa en un context històric molt particular (el racionament britànic dels anys cinquanta) i en una població concreta, cosa que obliga a ser prudent abans d'extrapolar les conclusions. Caldran més investigacions per confirmar la troballa i aclarir per què la dieta més primerenca podria deixar una marca tan duradora al cervell.