Javier Escalada afronta la seva nova etapa com a president de la Comissió Nacional d'Endocrinologia i Nutrició en un moment en què l'especialitat s'enfronta a importants desafiaments, amb l'obesitat i la diabetis tipus 2 com a protagonistes d'una creixent "pandèmia metabòlica". El facultatiu considera que cal liderar la resposta davant aquestes patologies, que se sumen a l'envelliment de la població i als canvis tecnològics i assistencials, alhora que situa l'actualització del programa MIR de l'especialitat entre les seves principals prioritats. Escalada, que va presidir la Societat Espanyola de l'especialitat (SEEN) entre 2020 i 2023, assegura a Redacción Médica que assumeix aquesta responsabilitat com "un honor i, sobretot, una gran responsabilitat".
Després d'anys dedicats a l'assistència, la docència, la recerca i la gestió, Escalada afirma que té el compromís de "contribuir a la millor formació possible dels futurs especialistes". Per això, comptarà amb un equip de professionals d'Endocrinologia i Nutrició amb qui treballarà des de la Comissió. "És també una oportunitat per intentar retornar a l'especialitat part del molt que m'ha aportat", assenyala.
Actualitzar un programa formatiu de 20 anys
Una de les principals prioritats del seu mandat serà avançar en la renovació del Programa MIR de l'especialitat que roman vigent des de 2006: "Necessitem actualitzar-lo, tot i que sabem que serà una tasca àrdua ja que la majoria de les especialitats es troben en situacions semblants", explica.
Juntament amb aquesta actualització, el nou president de la Comissió Nacional considera fonamental promoure "una formació homogènia, de qualitat i basada en competències", en col·laboració amb els membres de la Comissió i les unitats docents.
La seva experiència al capdavant de la SEEN i, posteriorment, de la seva Fundació serà un dels punts de suport per abordar aquesta tasca. Durant aquesta etapa, ha pogut conèixer de prop les necessitats de l'especialitat i treballar amb professionals de diferents àmbits. Entre els projectes que destaca hi ha Recalseen (Recursos i Qualitat en Endocrinologia i Nutrició), del qual ja s'han publicat tres edicions.
Aquest projecte, impulsat per la SEEN en col·laboració amb institucions com la Fundació IMAS, ha permès analitzar la situació assistencial, els recursos, l'activitat, el model organitzatiu, la cartera de serveis i la qualitat dels serveis i unitats d'Endocrinologia i Nutrició del Sistema Nacional de Salut (SNS). A més, ha facilitat la identificació d'àrees de millora. "Crec que aquesta experiència pot ser útil per afavorir el diàleg, cercar consensos i desenvolupar projectes compartits", apunta.
Obesitat, diabetis i envelliment: els grans reptes assistencials
L'actualització de la formació arriba en un moment en què l'Endocrinologia i Nutrició espanyola afronta, segons Escalada, "una profunda transformació estructural". Entre els factors que expliquen aquest canvi hi ha l'augment de patologies cròniques d'alta prevalença, com la diabetis tipus 2 i l'obesitat, la ràpida innovació tecnològica i l'envelliment de la població.
En aquest context, l'especialista adverteix que l'obesitat podria afectar el 37 per cent de la població el 2035. Davant d'aquesta situació, considera necessari abordar diferents reptes assistencials, tecnològics, organitzatius i de recerca.
En l'àmbit assistencial, assenyala la necessitat d'intentar frenar "la pandèmia metabòlica", reduir les inequitats territorials detectades als informes Recalseen i millorar l'abordatge de la cronicitat complexa. Aquesta darrera està relacionada amb l'envelliment poblacional i amb l'aparició de pacients pluripatològics en què hi ha una elevada prevalença de desnutrició clínica i sarcopènia.
La transformació tecnològica també planteja nous desafiaments. La incorporació de dispositius avançats, com els sensors de monitorització contínua de glucosa i els sistemes de llaç tancat o "pàncrees artificial", exigeix reforçar la formació digital tant dels professionals com dels pacients. L'objectiu, segons Escalada, és evitar que "la tecnologia es converteixi en una barrera d'accés".
A això s'hi sumen la gestió i la interoperabilitat de les dades i la validació d'eines d'Intel·ligència Artificial. En el pla organitzatiu, defensa la necessitat d'avançar cap a models d'atenció "integrats i transversals que superin la rigidesa hospitalària tradicional" i permetin optimitzar els recursos davant una demanda assistencial creixent.
Finalment, considera que la recerca hauria de formar part de l'activitat habitual dels metges. Per això, apunta a la necessitat de comptar amb infraestructures, finançament estable i impuls a la Medicina translacional.
Més formació en obesitat, nutrició clínica i noves tecnologies
La renovació del programa MIR haurà de respondre també a aquestes noves necessitats. Escalada considera que cal reforçar la formació en àrees com l'obesitat, la nutrició clínica, les noves tecnologies aplicades a la diabetis, la patologia metabòlica i les tècniques diagnòstiques pròpies de l'especialitat.
El president de la Comissió recorda que ja existeixen propostes concretes per avançar en aquesta direcció, com l'actualització de la cartera de serveis de 2021 i la recent proposta de renovació del programa formatiu publicada el 2026. "Ara és el moment de traslladar-les a la pràctica, amb objectius competencials clars, més formació pràctica i sistemes d'avaluació que garanteixin una capacitació homogènia en totes les unitats docents", subratlla.
Per a Escalada, el desafiament va més enllà de modificar els continguts del programa. "El repte no és només actualitzar els continguts, sinó formar especialistes preparats per exercir l'Endocrinologia i Nutrició que avui necessiten els nostres pacients i el nostre sistema sanitari", afirma.
Els GLP-1, un avenç terapèutic amb limitacions
D'entre els canvis que ja estan transformant l'abordatge de la diabetis i l'obesitat, Escalada destaca els fàrmacs agonistes del receptor GLP-1, que considera "un dels avenços terapèutics més rellevants dels darrers anys".
Aquests medicaments permeten millorar significativament el control metabòlic i el pes corporal, a més d'aportar beneficis en diferents complicacions associades. L'especialista destaca els seus efectes cardiovasculars, amb beneficis en la cardiopatia isquèmica, els accidents cerebrovasculars, l'arteriopatia perifèrica i determinats fenotips d'insuficiència cardíaca. També assenyala els seus beneficis renals, relacionats amb la nefroprotecció, així com els resultats en la esteatosi hepàtica metabòlica, la reducció de la fibrosi hepàtica, el síndrome d'apnees del son i l'artrosi de genoll.
A més, apunta que s'estan explorant possibles aplicacions en malalties neurodegeneratives, dependències de substàncies i malalties dermatològiques amb base inflamatòria o immune.
No obstant això, Escalada recorda que "són fàrmacs i que per aconseguir el màxim benefici i el mínim risc han de ser utilitzats per especialistes coneixedors de la molècula, integrant aquests fàrmacs en un abordatge global de la persona que els necessita.
Entre les seves principals limitacions esmenta el cost, la tolerabilitat en alguns pacients i la necessitat de mantenir el tractament i el seguiment a llarg termini. En aquest sentit, recorda que "no existeix finançament en obesitat".
Sobre la seva possible financiació pel SNS, considera que s'ha de valorar atenent a "l'evidència científica, el benefici clínic demostrat, els criteris de cost-efectivitat i la sostenibilitat del sistema". Així mateix, destaca la importància d'identificar els pacients que poden obtenir un major benefici per afavorir un accés equitatiu a aquests tractaments.
De la prevenció a la Medicina de Precisió
Més enllà dels GLP-1, el nou president de la Comissió Nacional identifica diferents avenços que podrien transformar l'especialitat en els pròxims anys. Entre ells, destaca la immunoteràpia per prevenir o retardar la diabetis tipus 1 i les teràpies cel·lulars dirigides a recuperar la producció d'insulina.
També assenyala l'aparició de nous tractaments per a l'obesitat, com els poliagonistes i els fàrmacs basats en l'amilina, així com les teràpies dirigides a l'ARN i l'edició genètica per a determinades malalties metabòliques i dislipèmies greus.
En Oncologia endocrina, apunta al desenvolupament de la medicina de precisió, amb tractaments personalitzats i noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. A aquests avenços s'hi suma el potencial de la intel·ligència artificial, especialment en l'automatització del tractament de la diabetis i el suport a les decisions clíniques.
La nutrició també evolucionarà cap a intervencions cada cop més individualitzades gràcies a la Nutrició de precisió i a les noves eines d'avaluació de la composició corporal, que permetran millorar l'abordatge de la desnutrició i la sarcopènia.
Tots aquests avenços apunten cap a una especialitat més personalitzada. “El gran canvi és que estem passant de controlar malalties a poder prevenir-les, modificar-ne l'evolució i, en determinats casos, aspirar a curar-les”, resumeix.
Un missatge per als futurs endocrinòlegs
De cara a les pròximes generacions d'especialistes, Escalada destaca el potencial de desenvolupament de l'Endocrinologia i Nutrició i anima els joves a aprofitar les oportunitats que ofereix la disciplina. “Han triat una especialitat apassionant, molt diversa i amb un enorme potencial de desenvolupament, i això no ha fet més que començar”, assegura.
L'especialista també observa un augment evident de l'interès per l'especialitat en les darreres eleccions de places MIR. Davant d'aquest escenari, la seva recomanació és mantenir la curiositat científica, apostar per la formació contínua i la recerca i treballar en equip. Tot això, sense "perdre de vista que el pacient ha d'estar al centre de la nostra activitat".