La suplementació oral amb magnesi està associada amb canvis en alguns indicadors de salut vascular, tot i que no de manera uniforme. Així ho recull un metanàlisi publicat a la revista 'BMC Cardiovascular Disorders', anomenat 'Efectes dels suplements orals de magnesi en la funció vascular i endotelial: una revisió sistemàtica i metanàlisi actualitzats d'assaigs controlats aleatoritzats', que ha avaluat els resultats de 12 assaigs clínics aleatoritzats en què van participar 665 persones.
L'estudi analitza l'efecte dels suplements de magnesi sobre la funció endotelial, la rigidesa arterial i el gruix de la paret de les artèries caròtides, entre altres paràmetres, consultant fins a cinc bases de dades -PubMed, Web of Science, Scopus, Central i ClinicalTrials.gov- amb cerques realitzades fins al 23 d'abril de 2026. A més, inclou assaigs clínics aleatoritzats que comparaven l'administració oral de suplements de magnesi amb un placebo. De tots els participants inclosos, 389 van rebre suplements de magnesi i 276 van formar part dels grups de placebo. La durada de les intervencions va oscil·lar entre quatre i 24 setmanes.
Resultats del metanàlisi
Un dels paràmetres avaluats va ser la dilatació mediada per flux (FMD), una mesura utilitzada per estudiar la funció de l'endoteli, la capa de cèl·lules que recobreix l'interior dels vasos sanguinis. En l'anàlisi conjunta, els investigadors no van trobar diferències estadísticament significatives entre els participants que van rebre magnesi i els que van prendre placebo. Tanmateix, en analitzar els resultats segons la dosi administrada, van observar un augment significatiu de la FMD en els estudis que van utilitzar dosis superiors a 400 mg diaris de magnesi. Aquest resultat provenia de dos assaigs inclosos a la revisió.
El metanàlisi també va avaluar el gruix íntima-mitjana caròtidi (CIMT), un indicador que mesura el gruix de les capes internes de la paret de l'artèria caròtida. En aquest cas, els resultats van mostrar una reducció estadísticament significativa d'aquest paràmetre en el grup que va rebre suplementació amb magnesi enfront del grup placebo. Per contra, no es van observar diferències estadísticament significatives en la velocitat de l'ona de pols (PWV), un indicador utilitzat per mesurar la rigidesa arterial.
Pel que fa a la pressió arterial, els resultats tampoc van mostrar diferències estadísticament significatives entre els grups d'intervenció i placebo, ni en la pressió sistòlica ni en la diastòlica. El que sí que van identificar els investigadors va ser un augment significatiu de la concentració de magnesi en sang entre els participants que van rebre els suplements.
Limitacions de l'evidència
Malgrat els resultats obtinguts, els investigadors adverteixen que s'han d'interpretar tenint en compte diverses limitacions, entre elles, el nombre reduït d'assaigs disponibles per a alguns dels paràmetres i les diferències entre els treballs inclosos com ara les característiques dels participants, les dosis i formulacions de magnesi utilitzades i la durada dels tractaments.
A més, en les conclusions destaquen que l'evidència disponible encara no permet establir amb certesa els efectes de la suplementació oral amb magnesi sobre la funció endotelial, la rigidesa arterial i la pressió arterial. Per això, consideren necessaris nous assaigs clínics aleatoris, amb mostres més àmplies i protocols estandarditzats, per avaluar aquests resultats.