Durant anys, gairebé tot el que s'ha dit sobre els efectes del cafè en la salut ha girat entorn de la cafeïna. Tanmateix, una tassa de cafè conté centenars de compostos més, entre ells els polifenols, i molts arriben a l'intestí, on conviuen amb bilions de bacteris. És per això que un equip de l'APC Microbiome Ireland, a l'University College Cork, ha volgut comprovar quin paper té aquesta microbiota en els efectes del cafè sobre l'organisme i el cervell.
L'estudi, publicat a Nature Communications i signat per la investigadora Serena Boscaini i el neurobiòleg John Cryan, entre altres autors, conclou que prendre cafè diàriament deixa empremta en les bacteris intestinals, en els metabòlits que produeixen i en l'estat d'ànim.
A més, no tots els efectes depenen de la cafeïna. “El cafè és molt més que cafeïna: és un factor de la dieta complex que interactua amb els nostres microbis intestinals”, resumeix Cryan. Segons l'investigador, el cafè, "sigui amb cafeïna o descafeïnat, pot influir en la salut de formes diferents i complementàries".
Una microbiota diferent en qui pren cafè
La investigació es va desenvolupar en tres fases, en què primer els investigadors van comparar 31 persones que prenen entre tres i cinc tasses de cafè al dia amb 31 que no en prenen. Després, els bevedors van deixar el cafè durant 14 dies i, finalment, el van reprendre durant 21 dies, on 16 van prendre cafè amb cafeïna i 15 descafeïnat.
En cada fase, l'equip va analitzar les bacteris i els metabòlits presents en les femtes i en l'orina mitjançant tècniques de metagenòmica i metabolòmica. També va mesurar l'estat d'ànim, l'estrès, la impulsivitat i la capacitat cognitiva dels participants amb qüestionaris estandarditzats.
D'aquesta manera, en comparar els dos grups inicials, les diferències a l'intestí eren clares. Els bevedors de cafè tenien més bacteris dels gèneres Cryptobacterium i Eggerthella, mentre que en qui no en pren abunden més Veillonella i Haemophilus parainfluenzae. En tornar a prendre cafè, es van modificar diverses soques bacterianes, i això va passar tant amb el cafè amb cafeïna com amb el descafeïnat, cosa que indica que l'efecte no s'explica només per la cafeïna.
A més, els metabòlits també eren diferents. Els bevedors de cafè tenien en les femtes més teofilina, un derivat de la cafeïna, i més àcid hipúric, relacionat amb el metabolisme dels polifenols. En canvi, tenien menys àcid indol-2-propiònic i menys GABA, un neurotransmissor.
Una tassa de cafè
Menys ansietat amb cafeïna, millor memòria amb descafeïnat
Pel que fa a l'estat d'ànim, els resultats són més cridaners. Al començament de l'estudi, els bevedors de cafè mostraven més impulsivitat i reactivitat emocional que qui no en pren. No obstant això, durant els 14 dies sense cafè, aquestes mesures van baixar, i en reprendre'l, la impulsivitat va tornar a reduir-se, tant amb cafeïna com sense.
Cada tipus de cafè es va associar, a més, a un efecte propi. Només qui va prendre cafè amb cafeïna va notar menys ansietat i menys malestar psicològic, mentre que qui només va prendre descafeïnat va millorar en memòria episòdica i en aprenentatge. Els autors atribueixen aquesta millora a altres components del cafè, com els polifenols, i no a la cafeïna.
Un estudi petit que cal prendre amb cautela
Malgrat tots aquests descobriments, el treball té limitacions importants. En primer lloc, la mostra és reduïda, ja que només es va comptar amb 62 persones en la fase inicial i només 15 i 16 en cada grup de reintroducció, per la qual cosa convé prendre'l com un estudi exploratori els resultats del qual hauran de confirmar assaigs més amplis. A més, es va centrar en adults sans, així que no es pot extrapolar sense més a persones amb malalties.
També cal tenir en compte qui el va finançar. Segons el comunicat de la universitat, l'estudi va comptar amb el patrocini de l'Institute for Scientific Information on Coffee (ISIC), una entitat vinculada a la indústria del cafè. Amb tot, el treball apunta que el cafè influeix en la salut també a través de la microbiota intestinal. “Els nostres descobriments revelen les respostes del microbioma i neurològiques al cafè, així com els seus possibles beneficis a llarg termini”, conclou Cryan.