Que els ultraprocessats (brioixeria, refrescos, precuinats, snacks) no són bons per a la salut és quelcom innegable. Aquests productes s'associen a obesitat, diabetis i malaltia cardiovascular, però el seu impacte va més enllà del que marca la bàscula. Cada cop més investigacions apunten que el menjar escombraria afecta també un teixit que solem passar per alt: el múscul. I no només en quantitat, sinó en qualitat.
Un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF), publicat a la revista Radiology, de la Societat Radiològica d'Amèrica del Nord (RSNA), ha posat xifres a aquesta idea utilitzant la ressonància magnètica. La seva conclusió és sorprenent, ja que com més gran és la proporció d'ultraprocessats a la dieta, més greix s'acumula dins dels músculs de la cuixa. I el més rellevant és que aquesta relació es manté al marge del pes o de l'índex de massa corporal, cosa que suggereix que el menjar escombraria deteriora la qualitat del múscul per si mateixa, i no només perquè engreixi.
Per a la investigació, els autors van analitzar dades de 615 participants (340 dones), amb una edat mitjana de 59,5 anys, procedents de la Iniciativa sobre Artrosi (Osteoarthritis Initiative), una gran base de dades estatunidenca. Tots tenien risc de desenvolupar artrosi de genoll, però sense signes radiogràfics de la malaltia ni dolor articular a l'inici, un perfil idoni per estudiar quins factors precedeixen el deteriorament.
A partir de les ressonàncies de la cuixa, van mesurar la infiltració greixosa muscular mitjançant una escala visual (la classificació de Goutallier). I, amb un qüestionari de freqüència alimentària de l'últim any, van calcular quina proporció de la dieta de cada persona corresponia a ultraprocessats, segons el sistema de classificació NOVA. De mitjana, aquests aliments suposaven un 41,4% de la dieta dels participants.
Més ultraprocessats, músculs més grassos
Els resultats van ser consistents. Un major consum de menjar escombraria es va associar a més greix en el conjunt de la musculatura de la cuixa, i de manera especialment clara en els músculs flexors i adductors. La relació es va mantenir després d'ajustar per nombrosos factors que podrien distorsionar-la: característiques sociodemogràfiques, calories totals, tabaquisme, activitat física i depressió.
Un detall que reforça la troballa és que l'associació era fins i tot més forta quan s'ajustava pel perímetre abdominal —un indicador de greix central i salut cardiometabòlica— que quan s'ajustava només per l'índex de massa corporal. I no hi va haver diferències significatives entre homes i dones: l'efecte es va observar en ambdós sexes per igual. Però, per què tot això importa per a l'artrosi? El greix infiltrat en el múscul no és una simple dada estètica: els músculs potents de la cuixa, com el quàdriceps, actuen com a amortidors i estabilitzadors del genoll.
Menjar escombraria i ultraprocessats
Quan el múscul s'omple de greix, perd força i qualitat, i aquesta debilitat s'ha relacionat amb un pitjor pronòstic i una pitjor evolució de l'artrosi de genoll. De fet, el mateix equip investigador ja havia publicat el 2025 un treball que vinculava directament el consum d'ultraprocessats amb la pròpia artrosi de genoll. Aquest nou estudi aporta una possible peça del mecanisme en què el menjar escombraria podria contribuir al deteriorament articular, en part, a través del dany que infligeix a la musculatura que sosté l'articulació.
Què implica i quins límits té?
La principal lectura pràctica és que cuidar l'alimentació pot ser una eina més per a protegir la salut musculoesquelètica, i no només per controlar el pes. Reduir els ultraprocessats a favor d'aliments frescos podria ajudar a preservar la qualitat del múscul, especialment en persones de mitjana i avançada edat amb risc d'artrosi.
Cal, això sí, llegir els resultats amb cautela. Es tracta d'un estudi observacional i transversal —una fotografia en el temps—, per la qual cosa mostra una associació i no demostra una relació de causa i efecte: no prova que el menjar escombraria "provoqui" el greix muscular, sinó que ambdues coses apareixen lligades. A més, el consum d'aliments es va mesurar mitjançant un qüestionari autodeclarat, amb les imprecisions que això comporta. Caldran estudis a llarg termini per confirmar si reduir els ultraprocessats millora de forma efectiva la qualitat muscular i frena l'artrosi.