Un cop de fred, una digestió pesada, una infecció. Per a la majoria són contratemps menors, però per a una persona gran fràgil poden ser l'inici de la dependència. La fragilitat és la capacitat que té una persona "de respondre a agressions"; així la defineix José Viña, catedràtic emèrit de Fisiologia de la Universitat de València i director de la Càtedra de Gerociència de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM). "L'edat cronològica no es pot canviar, depèn de la data de naixement, però veiem que l'edat biològica sí que es pot millorar", explica en la seva entrevista amb Redacción Médica.
És la idea que sosté RobustNes, l'assaig clínic que ha dirigit el seu equip i que acaba de publicar la revista Aging Cell. La investigació va seguir durant sis mesos a 47 persones fràgils de 70 anys o més que vivien al seu domicili, les quals es van repartir a l'atzar en dos grups. El grup d'intervenció va fer un programa d'exercici supervisat i personalitzat tres dies per setmana i va prendre dues vegades al dia un suplement amb proteïna d'alta qualitat, vitamines i minerals. D'altra banda, el grup control va rebre l'atenció habitual, sense pautes específiques d'exercici ni de nutrició.
En acabar, la fragilitat del grup d'intervenció s'havia reduït un 75%, segons l'escala SHARE-FI. La força de pressió de la mà va augmentar en sis quilos, van millorar la velocitat de la marxa i l'equilibri, van guanyar massa magra i van perdre greix. També van millorar els paràmetres lligats a la desnutrició, com la proteïna total, el calci, el calcidiol i l'àcid fòlic.
No és un detall menor: més del 70% dels participants va començar l'estudi en risc de desnutrició. Per a Viña, la clau està en la suma. "La fragilitat millora molt substancialment quan hi ha un abordatge, almenys, per dues vies: la nutrició i l'exercici físic supervisat. Ambdues aproximacions actuen de manera complementària i sinèrgica".
11 mesos més joves, però amb matisos
Però més enllà d'aquest resultat, la dada que més ha cridat l'atenció n'és una altra. Segons el rellotge epigenètic DNAmPhenoAge, que estima l'edat biològica a partir dels patrons de metilació de l'ADN, el grup d'intervenció "va rejovenir" uns 11 mesos, mentre que el grup control va envellir 4,1 anys en el mateix període. A més, els participants del programa van mantenir la longitud dels seus telòmers, un altre marcador d'envelliment cel·lular.
El resultat, però, depèn del rellotge que es miri. Altres rellotges epigenètics no van mostrar canvis significatius, cosa que Viña explica per la naturalesa de cada eina. "Tots els rellotges biològics no tenen el mateix significat", assenyala. "Alguns, com el que acabem de citar, estan més indicats per a intervencions a curt termini, mentre que altres requereixen anys per determinar les diferències". També posa límits a la lectura de la dada. "No hem de pensar que com més exercici fem, rejovenirem proporcionalment més", adverteix. "Es tracta de mantenir l'edat biològica malgrat el pas del temps".
És per això que l'expert evita parlar de revertir l'envelliment. "El fet que l'edat biològica sigui modificable no vol dir que l'envelliment es pugui revertir. Ni tan sols podem dir que l'envelliment es pot impedir", subratlla. El que sí que es pot, al seu parer, és "disminuir la velocitat d'envelliment afegint anys de qualitat de vida". La meta, insisteix, no és la joventut eterna, sinó "guanyar anys de vida amb bona salut". El que sí considera reversible és la fragilitat, i aquí rau el veritable valor de l'estudi.
José Viña, catedràtic emèrit de Fisiologia de la Universitat de València i director de la Càtedra de Gerociència de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM)
L'avantsala de la dependència
La fragilitat és un sindrom geriàtric que es va descriure a principis d'aquest segle, i per a Viña és el punt en què encara es pot canviar el rumb. "La fragilitat es pot determinar, es pot tractar i és molt important fer-ho perquè, de no fer-ho, el més probable és que la persona malalta passi a la fase de dependència", explica. I la dependència és una cosa "enormement dura tant per a la persona que la pateix com per a tot el seu entorn".
També té un cost econòmic. Segons els càlculs del seu grup, Espanya destina més de 35.000 milions d'euros a l'any a l'atenció de la dependència. "Des del punt de vista econòmic, és molt més eficaç prevenir que curar, és a dir, disminuir la fragilitat que intentar 'curar' la dependència" afirma l'expert.
"Evitar que l'envelliment saludable es converteixi en un simple negoci"
Davant d'aquesta situació, Viña fa anys que defensa que l'exercici funciona gairebé com un medicament. "L'exercici és tan bo per a la salut que nosaltres hem arribat a comparar-lo amb la idea que actua com un fàrmac", recorda. Però, en una població gran, moure's no n'hi ha prou si el cos no té amb què respondre. "Per a un envelliment òptim, tots els mecanismes han d'estar ajustats al màxim".
Aquí entra la nutrició, al seu parer molt infravalorada. Segons les seves dades, fins al 40% dels europeus majors de 65 anys té dèficit de proteïnes i al voltant del 30% manca d'alguna vitamina. "Les persones grans perden la gana, perden capacitat d'olfacció, perden la sensació de tenir set", explica. Per això, "és molt probable que aquestes persones necessitin suplementar-se per aconseguir nivells òptims dels principals nutrients". L'exercici és fonamental, resumeix, però "els seus beneficis es potencien" quan va acompanyat d'una nutrició ajustada a cada persona.
Cansar-se, sense esgotar-se
Però, quanta activitat física necessita una persona fràgil de 80 anys? No hi ha una única resposta, perquè la intensitat depèn de cada persona o de cada grup. El seu consell general és senzill: fer exercici "prou intens com per cansar-se, però sense esgotar-se".
Sobre el tipus, sí que dona tres claus: "Ha de ser multicomponent, personalitzat i social". Multicomponent significa combinar exercici aeròbic, treball de força per mantenir la massa muscular i exercicis d'equilibri, per evitar les caigudes, "que són tremendament perilloses en les persones grans". Personalitzat, adaptat a grups amb un perfil semblant. I social, perquè "és millor fer-ho en companyia, tant des del punt de vista físic com des del punt de vista psicològic".
Però més enllà de l'exercici i la nutrició, Viña creu que la fragilitat hauria de buscar-se de manera sistemàtica a l'Atenció Primària, igual que es mesura la tensió o el colesterol. N'hi ha prou amb observar si una persona s'aixeca d'una cadira, com camina uns metres, quanta força té a la mà, si perd pes sense buscar-ho i com està d'ànim, seguint els criteris que van proposar la metgessa Linda Fried i el seu equip a la Universitat Johns Hopkins. "Es pot saber si el pacient és fràgil o no en pocs minuts", assegura. Són proves "senzilles i de molt baix cost" que permeten "identificar la fragilitat i posar el pacient en la via de tractament per recuperar el vigor".
majors
Contra les promeses de la indústria "antiaging"
En un camp ple de suplements miracle i teràpies cares, la prioritat és "evitar que la gent es cregui les mentides que s'estan dient i evitar que l'envelliment saludable es converteixi en un simple negoci". Per explicar-ho, l'expert posa un exemple. "Si a una persona li diem que serà immortal, cosa que sabem que és falsa, i, al mateix temps, que deixi de fumar, cosa que ha de fer, quan vegi que la primera afirmació és falsa, pot pensar que la segona també pot ser-ho". Per això demana treballar "amb el màxim rigor científic i situar l'ètica com la nostra primera prioritat".
Aquest rigor també arriba al seu propi estudi, finançat en part per Nestlé Health Science, la companyia que fabrica el suplement utilitzat, i en part amb fons públics. Viña defensa la seva independència. "L'estudi RobustNes va ser dut a terme per mi mateix i pel meu equip de recerca amb absoluta independència de criteri", assegura. Els resultats, afegeix, es van publicar "sense cap pressió per part de la companyia de nutrició que va finançar part de l'estudi".
El que l'estudi permet dir, i el que no
RobustNes és un assaig petit: 47 participants, sis mesos i una població molt concreta, la de majors fràgils. Els seus resultats no es poden extrapolar a tota la població i s'hauran de confirmar en estudis més amplis. Tampoc permeten atribuir l'efecte només al suplement, perquè el que es va provar va ser la combinació amb l'exercici supervisat.
El que sí permet afirmar, segons Viña, és que la fragilitat es pot revertir amb un abordatge doble, i que això té conseqüències per al sistema sanitari. Per això demana convertir la longevitat saludable en "una prioritat de la salut pública". "Encara que el més important és el benestar de cada persona, podem disminuir de manera molt significativa la despesa sanitària i social", argumenta.
El seu grup ja treballa en el següent pas: estudiar si les intervencions nutricionals poden frenar la transició a la demència en persones amb deteriorament cognitiu en les primeres fases de l'alzheimer. "És un camp fascinant, de gran interès científic", diu. No promet immortalitat ni joventut eterna. El seu propòsit és més modest i, alhora, més ambiciós. "No ens portarà a que no envellim gens, però sí que pot ser útil per millorar la nostra qualitat de vida".