Antonio Pérez va presidir la Societat Espanyola de Diabetis i, en un posicionament conjunt amb la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, va aconseguir el finançament de la monitorització contínua de glucosa en diabetis tipus 2 amb teràpia intensiva o de múltiples dosis. Ara, des de la direcció de la Fundació de la societat científica, càrrec que compagina amb la cap de Servei d'Endocrinologia i Nutrició a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, ha acompanyat la Federació Espanyola de Diabetis en la presentació de la seva campanya Viu+.
Aquest mitjà ha tingut l'oportunitat de preguntar-li pel ritme de finançament de la monitorització contínua de glucosa a nous escenaris. “Ara estem en la fase de fer el salt a la insulina basal. El problema és el volum i el cost. La teràpia intensiva beneficia entre 125.000 i 150.000 persones a Espanya. Si anem als pacients amb insulina basal, el nombre és molt superior, al voltant del 15% de les persones que tenen diabetis a Espanya. I això, pressupostàriament, és molt important. Haurem de prioritzar pel pressupost, però també pels recursos que caldrà posar a disposició del pacient. El SNS ara mateix no té aquests recursos i haurem de veure què deixo de fer per poder donar aquesta cobertura, perquè no hi haurà més recursos”.
Raquel García Gordon, directora general de Dexcom, que patrocina la FEDE i la seva campanya, també ha manifestat la seva posició: “L'ampliació del finançament de la monitorització a pacients amb insulina basal està damunt la taula del Ministeri. Crec que comptem amb la suficient evidència perquè, de la mà de les societats científiques i dels pacients, es pugui apostar per l'ampliació del finançament a altres col·lectius on realment observem una millora de resultats, tant en prevenció com en longevitat. Dexcom està donant suport al finançament de la monitorització en insulina basal, que és la fase natural d'incorporació a la cartera bàsica. En altres països ja està finançat i a Espanya encara estem a la cua”.
Quant a una hipotètica extensió de la monitorització contínua de la glucosa, com suggeria l'estudi Connect que analitzem a Redacció Mèdica, l'expert creu que “seran la següent fase. Això és un canvi de paradigma i al final s'ha d'imposar. Ara mateix treballem amb la glucèmia capil·lar, un mecanisme cruenta que dona una informació puntual d'aquell moment i podem passar a una tècnica incruenta que proporcioni informació contínua. Però, com tot a la vida, haurà d'anar amb uns terminis. No es pot fer de cop”.
Un nou model de diagnòstic i de cura
Una hipotètica extensió de la monitorització contínua de glucosa a població sana amb fins preventius suposaria un gir radical per al qual el nostre SNS no està preparat. Pérez, a més, suggereix prudència i mètode científic: “El primer és confirmar que les conclusions de l'estudi Connect són aplicables a Espanya. Després, cal considerar que ens movem amb uns criteris diagnòstics que no tenen res a veure amb la informació que ens dona la monitorització. Hauríem d'estudiar si, emprant la informació de la monitorització, identifiquem pacients que després pateixin complicacions relacionades amb la diabetis i si això té avantatges sobre els sistemes que fem servir ara mateix per diagnosticar”.
El president de la Fundació del SED explica també que la informació només millora el control si permet accionar i prendre decisions amb ella. “La monitorització, per si mateixa, no porta a grans millores. El pacient ha de saber què fer amb les dades, no esperar a la visita dins de tres o sis mesos”
I, d'altra banda, el factor d'educar en salut a la població, ja que l'extensió massiva podria conduir a situacions d'ansietat en algunes persones i a un excés de medicalització en persones sanes.
“Un efecte possible és que algunes persones podrien sentir-se malaltes abans d'estar-ho realment. Primer, abans d'implementar-ho, cal valorar l'eficàcia i després cost-eficàcia o cost-benefici. A més, sabem que hi ha coses que funcionen i a les quals no dediquem prou, com millorar l'alimentació i l'activitat física. Si eliminem l'obesitat, probablement el 80% de la diabetis tipus 2 no existiria”, assenyala, reivindicant una major inversió en hàbits saludables davant l'atractiu del tecnològic.
En aquest sentit, García Gordon ha afegit que “hi ha fàrmacs per a l'obesitat que estan buscant el finançament a Espanya. La monitorització seria un complement perfecte per a aquest tipus de pacients, perquè realment complementa el canvi d'hàbits i seria un bon reforç”.
Campanya Viu+
Les persones amb diabetis (uns cinc milions de persones a Espanya) dediquen una mitjana de 27 minuts diaris a l'autogestió i cura directa de la seva patologia. Aquesta xifra ascendeix a 65,7 minuts diaris si es té en compte l'impacte global, el que suposa més d'una hora al dia de càrrega mental. Un temps que equival a les hores dedicades a cuinar els sopars de la setmana, a una temporada sencera d'una sèrie o a una setmana de vacances.
En el marc del Dia Mundial de la Diabetis –que se celebra el dia 14 de novembre–, la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE), amb l'aval de la Fundació de la Societat Espanyola de Diabetis i la col·laboració de Dexcom, ha llançat la campanya Viu + per visibilitzar aquesta situació i posar el focus en les solucions que aporten més tranquil·litat i benestar a aquestes persones.
La iniciativa busca visibilitzar com l'educació terapèutica i l'accés a la innovació tecnològica poden ajudar a que la diabetis ocupi menys espai mental i emocional en el dia a dia, permetent a les persones centrar-se en allò que realment importa: compartir temps amb la seva família, desenvolupar els seus projectes personals, gaudir d'activitats quotidianes i viure més plenament el moment present.
Juantxo Remón, president en funcions de la FEDE, ha explicat que “l'educació terapèutica i els avenços tecnològics, gràcies al fet que faciliten la presa de decisions, aporten més autonomia i tranquil·litat a les persones amb diabetis".