Espanya és un dels països més longeus i amb més esperança de vida, segons mostren els estudis de la Unió Europea, la qual cosa constitueix un assoliment "extraordinari" i "col·lectiu", producte dels avenços de la ciència. Així ho ha defensat Ana Hernando, directora de Vacunes de GSK, en un diàleg que ha mantingut amb Daniel Aparicio, cap de Producció Científica de Redacción Médica, en la jornada 'Longevidad, prevención y diagnóstico precoz".
El repte ara, ha considerat, és que "guanyar anys signifiqui també guanyar vida", ja que els darrers estudis de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) determinen que, dels 84 anys de vida en què es mou el país, 66 es viuen amb salut i la resta en "debilitat" amb malalties cròniques. "Avui dia, més del 75 per cent de les persones majors de 65 anys tenen almenys una patologia crònica i més del 55 per cent en tenen almenys dues", ha dit.
Ana Hernando, directora de Vacunes de GSK.
Envelliment immunològic
Introduir l'envelliment immunològic també forma part d'aquest debat. "A mesura que envellim, anem perdent massa muscular, el nostre greix es va col·locant en altres punts, anem perdent visió, ens recuperem pitjor després d'un esforç. Aquesta oxidació també li passa al nostre sistema immunològic", ha explicat Hernando a l'esdeveniment organitzat per Redacción Médica amb la col·laboració d'Asisa, DKV Seguros, Fedop, GSK, HM Hospitales, SegurCaixa Adeslas i Viamed.
Aquest procés de deteriorament "té a veure amb factors genètics, ambientals, d'estils de vida i amb el fet que tinguem una malaltia" o "amb el fet que estiguem sotmesos a un tractament amb fàrmacs immunosupressors", que torna més vulnerables les persones a patir malalties autoimmunes o patologies per inflamació crònica o, fins i tot, a patir determinats tumors. "L'envelliment com a conseqüència d'aquesta oxidació del sistema immunitari al final fa que patim una major càrrega de malaltia", ha afegit. D'aquí la importància d'incorporar al debat públic que el sistema de defenses envelleix i que cal entrenar-lo.
La vacunació de l'adult: prevenir, protegir i progressar
Traslladar la cultura de la vacunació com a prevenció als adults encara suposa un repte en què s'ha de treballar. Daniel Aparicio ha plantejat una pregunta clara: "Per què ens costa tant als adults vacunar-nos?".
Daniel Aparicio, cap de Producció Científica de Redacción Médica.
Hernando ha assenyalat una diversitat de raons, entre elles, la fatiga vacunal provocada per la Covid-19, el cansament d'haver de repetir les vacunes cada any i, la principal, "la baixa percepció del risc". "Sentir-se bé, sens dubte, és una bona notícia, però això no vol dir que no siguem vulnerables", ha emfatitzat. També hi són presents els "dubtes sobre la protecció que ofereixen determinades vacunes" i, fins i tot, problemes en l'accés a la vacunació. "El més important és fer que tots els adults coneguem quines són les vacunes que ens corresponen, per què són importants per a nosaltres, quins són els riscos de no administrar-nos-les i on podem i quan rebre-les", ha indicat.
Una altra vessant que forma part d'aquests plantejaments és el cost de la vacunació, que no prové d'una única administració, sinó que es "paga des de diferents caixes". "Es paga des de la caixa del sistema sanitari en forma de visites a Primària, a Especialitzada, ingressos en llits hospitalaris, ingressos a UCI, tractaments farmacèutics. Però també es paga a través de la caixa del sistema social, de la Dependència, del sistema de cures de llarga durada", ha enumerat, sense deixar d'assenyalar que també es paga des de la caixa de les empreses i, sobretot, la de les famílies. "No podem entendre només la vacunació des del punt de vista del cost, que parlem d'uns 1.500 euros, el que costa un mòbil d'última generació, sinó de l'impacte sobre moltes caixes", ha subratllat.
Un instant durant la taula Vacunació de l'adult: Prevenir, protegir, progressar.
Finalment, Hernando ha considerat que el país ha perdut "una oportunitat" perquè des de 2025 a "Europa està vigent el nou marc de governança econòmica i fiscal" que ha substituït "la lògica existent anteriorment", basada en la "presentació de plans anuals per part dels diferents Estats membre". En aquesta línia, ha opinat que Espanya "no pot tornar a perdre aquesta oportunitat per a la prevenció" perquè "una població que ha interioritzat aquests hàbits preventius, que es vacuna, que està en millor salut perquè detecta d'una manera més precoç els problemes, és una població més preparada davant de crisis sanitàries, futures pandèmies, crisis geopolítiques o davant de les crisis de l'envelliment o la crisi demogràfica que ja estem vivint".