La idea que el cervell només envelleix a la vellesa està cada cop més en entredit. De fet, una investigació de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), publicada a la revista eBioMedicine (del grup The Lancet), suggereix que els senyals biològiques d'aquest desgast podrien ser detectables molt abans, fins i tot dècades abans que aparegui cap símptoma. I aporta un angle nou, ja que part d'aquestes senyals primerenques semblen reflectir-se també a l'intestí, a través de l'anomenada comunicació cervell-intestí.
El treball, liderat per Kanhao Zhao i per la doctora Arpana Church, codirectora del Goodman-Luskin Microbiome Center de la UCLA, no mesura l'edat del cervell amb un rellotge, sinó amb imatges i algoritmes. “L'envelliment cerebral no comença de sobte quan ens fem grans, sinó que els senyals biològiques podrien detectar-se dècades abans”, resumeix Church. El descobriment obre una via per entendre, a llarg termini, qui podria estar en més risc i si tenir cura de la salut intestinal arribarà algun dia a tenir un paper en un envelliment cerebral més saludable.
Un “índex” per saber quants anys aparenta el cervell
Per estimar aquest desgast, l'equip va utilitzar ressonància magnètica funcional en repòs, una tècnica que mesura com es comuniquen entre si les diferents regions cerebrals. Amb aquests patrons de connectivitat van entrenar un model capaç de predir l'edat del cervell i el van comparar amb l'edat real de cada participant. A aquesta diferència la van anomenar Brain Ageing Index (BAI): un valor positiu indica un cervell que “aparenta” més anys dels que cronològicament té.
A més, l'estudi va analitzar 1.462 adults d'entre 18 i 65 anys, repartits en una cohort de descobriment (674 persones), una de replicació (444) i una altra d'independent (344), procedents de diverses bases de dades internacionals. Aquest disseny multicohort va permetre comprovar que els resultats es repetien en poblacions diferents: en totes elles, l'edat cerebral estimada es va correlacionar de manera sòlida amb l'edat real (coeficients d'entre 0,50 i 0,59). El focus en adults joves i de mitjana edat és precisament el que distingeix aquest treball de la majoria d'investigacions sobre envelliment cerebral, centrades en persones grans o en pacients.
Igualment, els resultats van ser consistents en les tres cohorts. Un BAI més alt —és a dir, un cervell aparentment més envellit— es va associar amb un pitjor rendiment en la memòria de treball i en les funcions executives, les que permeten planificar i prendre decisions, així com amb un nombre més gran de símptomes depressius. Les diferències es concentraven, a més, en patrons de connectivitat que impliquen el precune, el cingulat posterior i regions frontals medials, àrees vinculades a la memòria i al pensament autorreferencial que solen veure's afectades en les fases primerenques del deteriorament cognitiu.
La investigació sobre l'anomenat eix intestí-cervell ha augmentat notablement.
La connexió amb l'intestí
La part més nova va arribar a la cohort independent, en la qual, a més de les imatges cerebrals, es van analitzar mostres de femta de poc més de 200 participants, combinant metagenòmica (quins bacteris hi ha) i metabolòmica (quines substàncies produeixen). En aquest grup, un BAI més elevat es va associar amb determinades espècies bacterianes —com Christensenella minuta o Oscillibacter, entre d'altres— i amb un perfil concret de metabòlits: nivells més alts de ceramides, de 24-hidroxicolesterol (un derivat del colesterol) i de certs àcids dicarboxílics, i, de manera inversa, nivells més baixos d'estetrol, una hormona de la família dels estrògens.
Els investigadors van identificar també les vies biològiques que podrien tendir aquest pont entre l'intestí i el cervell: processos relacionats amb el sistema immunitari, la funció dels vasos sanguinis, la comunicació entre neurones i la producció d'energia a les cèl·lules. En conjunt, el treball reforça la hipòtesi que el que passa a l'intestí i el que passa al cervell no són fenòmens aïllats.
Què implica aquest descobriment (i què no)?
Cal llegir els resultats amb prudència, com subratllen els mateixos autors. Es tracta d'un estudi transversal, una fotografia presa en un únic moment, que mostra associacions, però no permet establir relacions de causa i efecte, ja que no demostra que els bacteris intestinals accelerin l'envelliment del cervell, ni a l'inrevés. Tampoc la “edat cerebral” és una mesura literal, sinó una estimació obtinguda a partir de patrons de connectivitat.
Amb aquestes cauteles, el valor de l'estudi rau en obrir una finestra primerenca. “Estem començant a identificar vies que, en última instància, podrien ajudar-nos a entendre qui pot estar en risc”, assenyala Church, que apunta cap a on es dirigeix aquesta línia d'investigació: “Això obre la porta a explorar si actuar sobre la salut intestinal podria, algun dia, afavorir un envelliment cerebral més saludable”. El camí cap a intervencions concretes, reconeixen, exigirà estudis que segueixin les persones al llarg del temps.