Hi ha una part de la nostra història que és herència, però n'hi ha una altra que forma part de el nostre estil de vida, els nostres costums i el que fem. Tenir antecedents familiars de certes malalties o una genètica concreta no determina de manera matemàtica com envellirem ni la salut que tindrem al final de la vida.
La genètica és l'"abecedari" del nostre organisme, però és l'epigenètica –les marques químiques que activen o silencien aquests gens a mode d'interruptors– la que actua com la "ortografia, la gramàtica" que dóna sentit a l'ADN. I aquestes marques sí es poden modificar a través de l'estil de vida.
Manel Esteller Badosa, director del Grup d'Epigenètica de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau (Barcelona).
Així ho ha explicat Manel Esteller, director del Grup d'Epigenètica de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, durant una ponència de la jornada de 'Longevitat, prevenció i diagnòstic precoç' organitzada per Redacción Médica. Segons ha esmentat Esteller, tot i que naixem amb una seqüència genòmica fixa, les decisions quotidianes com la nutrició, l'exercici físic o l'exposició a tòxics alteren la química cel·lular, accelerant o frenant el rellotge biològic.
Genètica versus epigenètica: la lliçó de la Dolly i la superàvia catalana
Per il·lustrar aquest concepte, Esteller ha recordat el cas de l'ovella Dolly, el primer mamífer clonat. Tot i tenir exactament el mateix ADN que la seva mare, la Dolly va desenvolupar de manera molt prematura obesitat, diabetis tipus 2 i artrosi. La raó va ser que, en clonar-la al laboratori, es va transferir la seqüència genòmica, però no la química de l'ADN, provocant un envelliment patològic.
A l'altre extrem de la longevitat saludable hi ha la Maria Branyas, la 'supercentenària' catalana que va ostentar el rècord mundial després de viure 117 anys i 9 mesos amb la ment clara i lliure de malalties greus. "La Maria va ser molt amable, li vam demanar ajuda i va dir 'estudieu-me'", ha explicat. Així, es va analitzar exhaustivament la data dels seus resultats i es va descobrir una combinació excepcional de factors.
Un d'aquests era la resiliència a les mutacions. Tot i acumular alteracions genètiques i tenir els telòmers molt curts, presentava variants genètiques protectores i una gran capacitat immunològica, arribant a superar la Covid-19 de forma asimptomàtica. "A les cèl·lules immunes queda una memòria d'infecció. Pots veure que va passar moltes infeccions, però les va superar totes", ha indicat a l'esdeveniment que ha comptat amb la col·laboració d'Asisa, DKV, Fedop, GSK, HM Hospitals, SegurCaixa Adeslas i Viamed.
A més, un perfil antiinflamatori. El seu microbioma intestinal retenia característiques pròpies de l'adolescència, enriquides, per exemple, en bifidobacteris derivats de probiòtics. "Això li donava aquest perfil antiinflamatori que va ajudar segur a la seva supervivència", ha dit.
Un moment durant la ponència "Claus biològiques de la longevitat saludable".
L'edat biològica es pot alentir sense dependre de fàrmacs
La troballa d'aquests biomarcadors demostra que existeix un decalatge entre l'edat biològica i la cronològica. "Això, amb fàrmacs epigenètics, podem modular-ho", ha considerat, tot i que també es pot fer amb exercici i dieta. "Les persones amb sobrepès i amb obesitat envelleixen abans", ha afegit. En aquesta línia, Esteller ha explicat que "es pot alentir l'edat biològica, marcada pels radiològics epigenètics, amb fàrmacs, però també es pot intentar parar aquest rellotge usant dieta i exercicis".