Els ossos i el cervell són dos òrgans que rarament s'estudien junts, i que tanmateix podrien estar més connectats del que sembla. Tots dos es deterioren amb l'edat, i cada cop més investigacions suggereixen que aquest envelliment no és casual, sinó que comparteix mecanismes biològics de fons. La pregunta que comença a plantejar-se la ciència és si la salut dels nostres ossos podria funcionar com una finestra per a endinsar-se en quelcom molt més difícil d'anticipar: com envellirà el nostre cervell.
En aquesta línia apunta un estudi de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units), publicat a la revista Radiology, de la Societat Radiològica d'Amèrica del Nord (RSNA). Després d'analitzar les dades de més de 700 adults grans, els seus autors han trobat que una menor densitat mineral òssia a la columna vertebral s'associa a un deteriorament cognitiu més ràpid i a un dany accelerat de la substància blanca del cervell relacionat amb l'edat. Una troballa cridanera, però que cal llegir amb cautela, ja que els mateixos investigadors subratllen que no demostra que uns ossos febles provoquin demència, sinó que ambdós problemes solen anar de la mà.
En aquest sentit, el que indica la densitat mineral òssia és la quantitat de minerals, com el calci, que conté un volum determinat d'os. Quan és baixa, l'os s'afebleix i és més propens a fracturar-se. És per això que l'originalitat de l'estudi rau en com es va mesurar. L'equip, liderat per la doctora Sara Momtazmanesh, del Departament de Radiologia de la Johns Hopkins, va realitzar una anàlisi secundària de les dades de l'Estudi Multiètnic d'Aterosclerosi (MESA), una gran cohort nord-americana.
Per calcular la densitat òssia de les vèrtebres toràciques, els investigadors van emprar un algoritme d'aprenentatge profund (intel·ligència artificial) aplicat a les tomografies computaritzades (TAC) de tòrax de més de 2.000 participants. Després van creuar aquesta informació amb ressonàncies magnètiques cerebrals i proves cognitives repetides en el temps, quedant-se amb una mostra final de 715 persones, d'una mediana de 69 anys, a qui es va seguir durant uns cinc anys.
Menys os, pitjor evolució cognitiva
El resultat més sòlid del treball té a veure amb la cognició. Una menor densitat òssia d'inici es va associar de manera clara amb un deteriorament més ràpid de la funció cognitiva global al llarg del seguiment. Parlem d'un vincle que es va mantenir fins i tot després de tenir en compte nombrosos factors com l'edat, l'activitat física o el risc cardiovascular.
Per la seva banda, en l'àmbit cerebral, els investigadors van observar associacions en regions molt concretes. Una menor densitat òssia es va relacionar amb una major acumulació de lesions (les anomenades hiperintensitats de la substància blanca) en el cos callós, una estructura implicada en les funcions executives, la memòria de treball i l'atenció. A això s'hi suma un deteriorament més pronunciat de la microestructura de la substància blanca a la càpsula interna anterior, una altra zona lligada a aquestes mateixes funcions.
Imatge de cervell.
Però no només això, ja que la investigació va detectar que l'associació no era igual a tot arreu. En les persones amb diabetis, el vincle entre la baixa densitat òssia i l'acumulació de lesions cerebrals era considerablement més fort que en qui no la patien. És una dada coherent amb el que ja se sap: la diabetis danya els petits vasos sanguinis i afavoreix la inflamació crònica, factors que poden fer el cervell més vulnerable. Aquest detall reforça la hipòtesi de fons que manegen els autors: que l'os no "envia senyals" directes al cervell per danyar-lo, sinó que ambdós reflecteixen un mateix problema metabòlic subjacent.
La clau: un marcador, no una causa
Malgrat aquests resultats, cal interpretar les troballes amb precaució. "Aquest estudi no tracta sobre causa i efecte, sinó més aviat sobre l'observació d'un síndrome metabòlic que pot causar degeneració tant òssia com cerebral", aclareix Shadpour Demehri, professor de radiologia de la Johns Hopkins i autor sènior del treball. La coincidència observada, explica, "podria reflectir factors metabòlics comuns associats a l'envelliment, com la resistència a la insulina, la dislipidèmia i els canvis menopàusics, en lloc d'un efecte directe de l'os al cervell".
Dit d'una altra manera, la densitat òssia actuaria com un termòmetre de la salut general de l'organisme, i no com l'interruptor que encén el deteriorament cerebral. Alhora, l'aplicació pràctica que proposen els investigadors resulta especialment atractiva pel seu baix cost. Atès que els TAC de tòrax es realitzen de manera rutinària per a múltiples indicacions —des del cribratge de càncer de pulmó fins al seguiment de nòduls—, aquestes mateixes imatges podrien aprofitar-se per mesurar "de propina" la densitat òssia i detectar les persones amb més risc de deteriorament esquelètic i neurològic alhora.
"Les imatges de diagnòstic contenen una immensa quantitat de dades que la IA ara pot sintetitzar a gran escala", destaca Demehri, que hi veu "una oportunitat sòlida i innovadora" per connectar patologies de l'envelliment que fins ara s'estudiaven per separat. Identificar aviat les persones amb baixa densitat òssia, assenyala la doctora Momtazmanesh, permetria "una detecció més primerenca i una gestió compartida dels factors de risc", especialment en un col·lectiu tan vulnerable com el de les dones postmenopàusiques.