Publicada

En la societat actual, l'ús massiu de dispositius de seguiment i wearables, com rellotges intel·ligents, anells de monitoratge i sensors biomecànics, s'ha instal·lat profundament en la rutina diària d'esportistes d'elit, aficionats a l'esport de resistència i ciutadans comuns. Tanmateix, aquesta allau constant d'informació mètrica no sempre es tradueix en una millora del rendiment ni en un major benestar clínic. Francisco Martín, metge d'Urgències a l'Hospital del Sureste d'Arganda del Rey, fisiòleg de l'esport a la Universitat Europea de Madrid i atleta de resistència, analitza els riscos de viure hiperconnectats a les pantalles de control i desvinculats de les nostres pròpies sensacions corporals.

Loin d'aportar tranquil·litat o un control rigorós de la salut, la monitorització contínua de paràmetres com la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV), el seguiment del son o les pulsacions ininterrompudes pot girar-se en contra de l'estabilitat mental i física. Segons explica l'especialista basant-se en la seva tasca clínica i experiència com a atleta, l'obsessió pel detall, com comprovar constantment les mètriques de descans o recuperació, provoca que els usuaris es perdin en una teranyina de dades que, encara que útils, acaben sent malinterpretades.

Tal com adverteix el metge, la majoria manca del marc contextual necessari per llegir correctament les fluctuacions diàries, cosa que genera una perillosa hipervigilància digital que desplaça el sentit comú. Per a l'expert, encara que les eines serveixen per objectivar la repercussió d'un entrenament o un descans, "la majoria de les persones no estan capacitades per poder contextualitzar-ho bé i es perden en la dada", permetent que els números dictin com se senten per sobre de les seves pròpies percepcions.

Aquesta confiança cega en les medicions transcendeix la planificació esportiva i arriba a derivar en situacions de falsa alarma sanitària a les urgències hospitalàries. El facultatiu assenyala que la saturació mètrica fomenta diagnòstics erronis assumits pel mateix pacient. "Des de gent que et ve a la consulta preocupada perquè creu que està en taquicàrdia quan no ho està, fins a persones que acudeixen a urgències pensant que pateixen una arítmia únicament perquè el rellotge els marca 180 pulsacions per minut sense que sentin res", relata Martín, qui insisteix que s'ha viscut una autèntica "bogeria amb tanta mètrica".

Estrès crònic i impacte metabòlic

Per a Martín, el veritable problema de fons no és l'escassetat de dades sobre el rendiment, sinó una desconnexió estructural amb la biologia humana. L'especialista apunta directament que l'enemic principal de la salut actual és la desincronització amb els cicles de llum i foscor, combinada amb un estrès crònic de baix grau del qual resulta molt difícil evadir-se.

Loin d'alleujar aquest panorama, la fixació per registrar cada paràmetre biològic introdueix una sobrecàrrega ansiosa a l'organisme que agreuja el quadre clínic, convertint la gestió del descans o de les rutines d'entrenament en una nova font de pressió. Com explica gràficament el metge a partir de la seva vivència combinant l'esport de llarga distància amb les guàrdies hospitalàries, sortir d'un torn nocturn de vint hores amb els nivells de cortisol al màxim obliga a ignorar el monitor: en dies on el cos està "totalment torrat", la freqüència cardíaca pot no reaccionar com s'espera, per la qual cosa "en freqüència cardíaca t'ha de ser igual i la teva percepció ha de ser la que s'escolti".

Aquest excés prolongat de cortisol trenca els esquemes d'adaptació a l'exercici. En paraules del fisiòleg, mantenir l'organisme sota mínims d'aquesta manera provoca que una persona, tot i entrenar més, "no perdi greix, no guanyi múscul, es lesioni més i no aconsegueixi els seus objectius".

Recuperar la percepció de l'esforç

Davant les limitacions dels algoritmes comercials i la inestabilitat de les proves de laboratori —vulnerables a la temperatura, la hidratació o els nivells de glucogen—, el metge defensa el valor incalculable de l'autoavaluació. En absència d'una ergospirometria amb anàlisi de gasos, l'indicador més fiable per regular l'esforç continua sent intrínsec i accessible. L'especialista recorda que la percepció subjectiva de l'esforç és la variable que millor es relaciona amb la zona real de treball; així, "un quatre sobre deu serà molt difícil que no sigui una bona zona de baixa intensitat, per més que la freqüència cardíaca et digui que estàs al seixanta o al vuitanta per cent".

L'error fonamental rau en anteposar el número de la pantalla als senyals directes que envia l'organisme. Segons emfatitza Martín, la lectura d'un wearable ha d'estar sempre al servei de la sensació física: si un se sent cansat després d'una mala nit, "per més que la dada et digui que estàs descansat, potser has de convertir el teu entrenament de sèries en una rodatge suau".

Simplificar la rutina de salut

Davant la corrent que busca solucionar qualsevol desequilibri mitjançant la compra de nous sensors o tecnologies predictives, Francisco Martín defensa tornar a la fisiologia humana. Optimitzar la salut i el rendiment no passa per acumular mètriques, sinó per executar amb constància els hàbits essencials del descans i la gestió de l'esforç.

Com resumeix l'expert referint-se a l'"ABC del rendiment", la solució moltes vegades no passa per entrenar més amb més dades, sinó per entrenar millor, sense sotmetre el cos a altes càrregues contínuament, i descansar més.

Per aconseguir-ho, el metge recorda que mesures tan senzilles com exposar-se a la llum solar al matí i al capvespre, mantenir el moviment diari amb pauses breus a la feina, menjar a les seves hores i assegurar un dejuni nocturn adequat ofereixen un impacte immensament més gran que la monitorització obsessiva.

En definitiva, la tecnologia aplicada a l'esport troba el seu veritable valor quan actua com un complement orientatiu o un motivador contra el sedentarisme. Tanmateix, quan el número digital substitueix l'escolta corporal i alimenta l'ansietat, es converteix en un obstacle. Com conclou Martín, recuperar un enfocament holístic i individualitzat és la millor garantia per prevenir sobreentrenaments, lesions i patologies derivades de l'estrès crònic.