La Comissió de Salut Digital del Sistema Nacional de Salut (SNS) ha aprovat, com era previsible i ja va avançar aquest mitjà l'Estratègia nacional de Salut Digital 2026-2030. La primera lectura —i probablement la millor notícia— és que aquesta segona fase busca mesurar resultats reals després d'anys de feina creant una xarxa de coordinació a tot el SNS, amb el lideratge de Juan Fernando Muñoz Montalvo, secretari general de Salut Digital, Informació i Innovació del Sistema Nacional de Salut (SNS) i el treball de totes les comunitats autònomes sense excepció.
Però la principal novetat és l'acord per al codesenvolupament d'algoritmes d'IA com a producte sanitari, que regula com es construeixen conjuntament aquests algoritmes: qui els fabrica, qui els valida, qui paga el marcatge CE i el manteniment i qui respon si falla. Fins ara les comunitats autònomes han traslladat al Ministeri 4 d'aquests per a la seva avaluació i incorporació al marketplace de solucions i algoritmes ja existents, en el marc d'un paquet total de 17 en una primera tanda. Tanmateix, com ha pogut saber aquest mitjà, ja hi ha en marxa un segon paquet amb al voltant de 10 algoritmes més que les comunitats utilitzen i l'ús dels quals, mitjançant avaluació, podria estendre's a tot el SNS.
De la fàbrica a l'aparador
En termes col·loquials, aquest acord per al codesenvolupament d'algoritmes és la fàbrica on les comunitats autònomes posen a prova els productes i, un cop superen el test de producte sanitari, passen a ser avaluats pel Ministeri. En cas de superar també aquesta avaluació, arribarien al Marketplace, que seria l'aparador on aquests productes serien accessibles per a tothom al SNS.
S'articula així la fulla de ruta prevista en la primera estratègia: les dades han de convertir-se en algoritmes i dispositius mèdics amb marcatge CE, amb el Segell SNS de qualitat d'algoritmes.
La I Estratègia Nacional va permetre crear aquesta xarxa i repartir els pilots per avaluar les línies de treball que Espanya, com a país i com a Sistema Nacional de Salut, afronta de manera coordinada i consistent.
És cert que l'escenari actual d'aturada legislativa per la convocatòria d'eleccions generals ha posat en suspens l'inici de la tramitació de la Llei de Salut Digital, però també és cert que el proper govern, sigui del signe que sigui, es trobarà amb la feina feta en tècnica legislativa però, sobretot, amb l'acord comú de tothom per tirar-la endavant, quelcom no gaire recurrent durant aquesta legislatura.
César Pascual, conseller de Sanitat de Cantàbria i amfitrió de la trobada de la Comissió de Salut Digital, ha felicitat els seus membres perquè “les vostres decisions estan directament implicades en la transformació del SNS. I aquesta transformació no depèn de la fascinació tecnològica, sinó d'aconseguir resultats. El difícil no és incorporar la tecnologia, que cada cop arriba més ràpid, sinó que es tradueixi en menys espera per als pacients, més i millor informació per al professional, que les decisions clíniques arribin a temps i que el sistema sanitari aprengui dels seus propis resultats”. Pascual ha reconegut la “exquisida coordinació que ens ha portat a les comunitats a avançar molt més ràpidament en aquest terreny, amb sentit i amb eficiència”.
El potencial transformador d'escalar Únicas
La trobada de la Comissió de Salut Digital a Santander ha il·luminat també un altre prometedor projecte per escalar Únicas a altres àmbits. Pablo Serrano, director d'Assistència Sanitària del Servei Càntabre de Salut i Carlos Gallego, director de Salut Digital de l'Institut de Diagnòstic per la Imatge de la Generalitat de Catalunya han presentat aquesta extensió com a facilitador del projecte de Centre Integral del Càncer.
El potencial transformador d'Únicas, que va néixer com a resposta en xarxa per aprofitar tot el coneixement del SNS per a l'atenció de malalties rares pediàtriques, és brutal i escalar la seva sistemàtica activaria una evolució històrica en termes operatius, assistencials i de gestió del coneixement: qualsevol pacient podria accedir al mateix nivell d'atenció sense importar on viu; els informes mèdics i la codificació clínica serien estàndard, de manera que es podrien compartir entre tots els metges d'Espanya; activaria un model d'atenció domiciliària i de seguiment a distància real, efectiu i segur, i, finalment, donaria pas a un model de medicina de precisió, cribratge genòmic i accés a assaigs clínics en xarxa. Imagineu això en l'atenció a persones amb càncer.
