Publicada

Un assaig de fase 1, presentat al 38è Simposi EORTC-NCI-AACR sobre Dianes Moleculars i Terapèutica del Càncer, que se celebra a Barcelona, ha mostrat resultats d’un conjugat anticòs-fàrmac amb una diana atípica: no apunta a la cèl·lula tumoral, sinó a la matriu extracel·lular (una mena d’andamiatge que sosté el tumor) en carcinoma escatós de cap i coll recidivant o metastàtic.

Aquest conjugat, que s’ha provat en 36 pacients tractats amb, en la seva majoria, dues o més línies de tractament prèvies, seria el primer amb aquesta diana no cel·lular si arribés a ser aprovat.

D’acord amb els resultats presentats per Faye Johnson, del MD Anderson Cancer Center, Houston (Estats Units), la taxa de resposta objectiva confirmada (reducció del tumor d’almenys el 30%) va ser del 39%, inclosa una resposta completa. La majoria de les respostes van ser ràpides (visibles en la primera avaluació radiològica) i profundes (reducció del tumor superior al 50%).

La mediana de supervivència lliure de progressió va ser de 6,7 mesos i la probabilitat de supervivència global a un any, del 81%. La mediana de supervivència global encara no s’ha assolit.

L’autora ha explicat que han obtingut respostes similars en tumors associats al virus del papil·loma humà (VPH) i no relacionats amb el VPH, i en pacients ja tractats amb taxans o amb inhibidors d’EGFR (el receptor del factor de creixement epidèrmic, diana de fàrmacs com el cetuximab) i que, en termes de seguretat, el perfil ha estat “gestionable” i consistent amb l’exposició prolongada a l’auristatina. Els efectes adversos greus (grau 3 o superior) que van patir dos o més pacients van ser neuropatia (dany nerviós), elevació d’enzims hepàtics, erupció cutània i descens de glòbuls blancs.

Un camp sense opcions eficaces

Johnson ha subratllat també la manca d’opcions eficaces en aquesta població. Quan el carcinoma escatós de cap i coll recidivant o metastàtic deixa de respondre a la quimioteràpia amb platí i a la immunoteràpia, les opcions estàndard en monoteràpia (metotrexat, docetaxel o cetuximab) ofereixen respostes en menys del 15% dels casos, amb progressió típica abans de dos mesos i supervivència global mediana d’uns sis mesos.

Els assaigs CheckMate 141 i KEYNOTE-040 avalen aquestes xifres: en els braços de tractament estàndard les respostes van ser del 5,8% i el 10,1%, amb medianes de supervivència global de 5,1 i 6,9 mesos; ni tan sols els anti-PD-1 que van millorar el panorama (nivolumab i pembrolizumab) van superar el 13-15% de respostes en segona línia (supervivència global de 7,5 i 8,4 mesos).

Als Estats Units, més de 30.000 pacients inicien cada any tractament de primera línia i uns 21.000 necessitaran segona línia. I avui no existeix cap conjugat anticòs-fàrmac aprovat per al carcinoma escatós de cap i coll, tot i que diversos competeixen en desenvolupament (contra TROP-2, EGFR, Nectina-4 o altres dianes cel·lulars). Com a referència creuada, l’ADC anti-TROP-2 sacituzumab govitecan va aconseguir un 16% de respostes i una mediana de supervivència lliure de progressió de 4,1 mesos en una cohort de fase 2 (TROPiCS-03).

La principal diferència de MICVO respecte a la resta està en la seva diana: la matriu extracel·lular, no la superfície de la cèl·lula tumoral.

Pyxis Oncology, promotor de l’estudi, ja va publicar el 9 de setembre de 2026 les dades d’aquest mateix assaig amb tall al 18 d’agost de 2026: en els 33 pacients avaluables a 5,4 mg/kg, resposta confirmada del 36% (12 de 33), taxa de control de malaltia del 94%, mediana de supervivència lliure de progressió de 6,2 mesos (interval de confiança del 95%: 4,8-8,8) i supervivència a 12 mesos del 79%, sense assolir la mediana de supervivència global. El 75% dels responents van respondre ja en la primera avaluació (6 setmanes) i el 83% van tenir reduccions superiors al 50%. En seguretat (35 avaluables): efectes adversos relacionats en el 91,4%, de grau 3 o superior en el 54,3%, greus en el 14,3% i interrupcions en el 14,3%, sense morts relacionades amb el tractament.

Les dades presentades ara (39% de respostes, 6,7 mesos i 81% a un any) corresponen a un tall posterior, no especificat, i milloren lleugerament totes les xifres.

MICVO té designació de via ràpida (Fast Track) de la FDA per a aquesta mateixa població i Pyxis ha alineat amb ells i amb la seva homòloga europea, l’EMA, el disseny de l’assaig pivotal de fase 3 Headliner, que començaria a mitjans de 2027: s’analitzaran uns 500 pacients en segona línia o posterior, després de platí i anti-PD-1, aleatoritzats a MICVO enfront d’elecció de l’investigador (cetuximab, docetaxel o metotrexat), amb objectius coprimaris de resposta i de supervivència global. A més, hi ha una fase 1-2 en marxa de MICVO combinat amb pembrolizumab en primera línia, les primeres dades de durabilitat del qual s’esperen per a la segona meitat de 2027.

Quin impacte té sobre la pràctica clínica?

Avui, cap: estem davant d’una fase 1 amb 33 avaluables i sense grup de control. Però la fase 3 que vindrà l’any vinent, si confirma la senyal, es convertiria en la primera opció real després de platí i immunoteràpia i cobriria un buit terapèutic on avui les respostes són del 10% o menys i la supervivència mediana ronda el mig any. El disseny de la fase 3 ja té objectiu de supervivència, no només de resposta, cosa que permetria una aprovació amb evidència de benefici clínic real. Però no s’ha de perdre de vista que qualsevol arribada a la pràctica clínica està a diversos anys vista i no hi ha garanties que passi.

Es tracta d’una nova classe de dianes que, si funcionen, validarien la matriu extracel·lular com a diana farmacològica, un concepte diferent del de tots els conjugats aprovats, que apunten a proteïnes de la superfície cel·lular. Sent una diana estromal comuna a molts tumors, la plataforma podria, però això és un salt que caldrà mesurar, estendre’s a altres tipus de càncer.

La combinació amb pembrolizumab en primera línia (fase 1-2 en curs) és el pas natural si la monoteràpia es confirma en segona línia, en un camp on pembrolizumab amb o sense quimioteràpia és l’estàndard inicial.