Publicada

La premissa de l'equip de Timothy Yap, del MD Anderson Cancer Center, als Estats Units era senzilla: tallar el subministrament de glutamina de la qual s'alimenta el càncer d'ovari resistent al platí. En paraules del mateix Yap: “Essencialment, matar de gana i destruir les cèl·lules tumorals”. Estrictament el fàrmac no mata de gana tot el tumor, sinó que bloqueja la seva via de suport de nutrients (sobretot en tumors amb pèrdua d'ASNS), però el missatge queda clar, en qualsevol cas.

Per aconseguir-ho, utilitzen un inhibidor de glutaminasa-1 que bloqueja la via metabòlica de la qual depèn el tumor. GLS1 és l'enzim que converteix la glutamina en glutamat, primer pas de la via que molts tumors utilitzen per alimentar-se de glutamina quan es tornen resistents a la quimioteràpia i al bevacizumab i l'IACS-6274 tanca aquest camí. Els tumors amb pèrdua de l'enzim asparagina sintetasa (ASNS) dependrien encara més d'aquesta via de suport, cosa que els faria més vulnerables.

Yap ha vingut a Barcelona per presentar els resultats del seu assaig fase 1 en el 38è Simposi EORTC-NCI-AACR sobre Dianes Moleculars i Terapèutica del Càncer. Van testar l'IACS-6274 en 14 dones amb càncer d'ovari avançat molt pretractades amb una edat mitjana de 56 anys. En 13 d'elles el tumor havia deixat de respondre a teràpies amb platí. Van rebre IACS-6274 oral 120 o 180 mg dues vegades al dia de manera contínua + bevacizumab intravenós 10 mg/kg els dies 1 i 15, i paclitaxel intravenós 80 mg/m² els dies 1, 8 i 15; cicles de 21 dies.

En 9 de les 13 pacients avaluables (69%) van aconseguir resposta parcial confirmada, definida com una reducció del tumor d'almenys el 30% en les imatges. En altres 3 el càncer ni va créixer ni es va reduir i 1 pacient va progressar clínicament de manera primerenca, sense noves imatges, i va abandonar l'assaig. A les 12 setmanes la malaltia seguia controlada en 11 de 13 pacients (85%) i, segons Yap, en 10 de 13 pacients (77%) amb malaltia mesurable radiològicament es va observar regressió tumoral duradora, amb respostes parcials o malaltia estable de quatre mesos o més. La durada dels tractaments va superar els 37 mesos en un subgrup de pacients i les pacients de l'assaig van referir millora dels símptomes relacionats amb el càncer.

Les dosis van ser ben tolerades i cap pacient va experimentar toxicitats que les limitessin. Pel que fa als efectes adversos, van ser majoritàriament lleus: nàusees, fatiga, caiguda del cabell, sagnat nasal, elevació de les enzims hepàtiques ALT/AST (alanina i aspartat aminotransferasa), alteracions de les ungles i alteracions visuals (fotòpsia, percepció de flaixos de llum). Pel que fa als més greus (neutropènia, hipertensió arterial i anèmia) es van resoldre amb tractament: neutropènia, hipertensió arterial i anèmia.

Com que 8 de les 14 pacients tenien pèrdua d'ASNS en el tumor (i en 6 d'aquestes 8 es van aconseguir respostes parcials radiològiques), Yap i el seu equip proposen la pèrdua d'ASNS com a possible biomarcador predictiu de resposta, tot i que no proven ni validen la seva suggerència.

L'anàlisi de mostres de tumor i sang va suggerir que el tractament remodela el microentorn tumoral cap a una major activació immunitària, i que els tumors en transició epiteli-mesènquima (EMT, el procés pel qual les cèl·lules canceroses adquireixen capacitat de disseminar-se) podrien escapar a la inhibició de GLS1 activant la via d'ASNS com a mecanisme metabòlic alternatiu. Si es valida, seria la base per a combinacions de segona generació.

Com encaixa amb el tractament i l'evidència actuals?

Només al voltant del 15% de les dones amb càncer d'ovari avançat sobreviuen almenys cinc anys, i la majoria ha rebut diverses línies de tractament. Quan el tumor deixa de respondre al platí, el pronòstic empitjora. Amb quimioteràpia en monoteràpia, les taxes de resposta objectiva ronden el 10-15% i les respostes duren uns 3-4 mesos.

La pròpia combinació bevacizumab + paclitaxel setmanal és un tractament estàndard en malaltia resistent al platí des de l'assaig de fase 3 AURELIA: afegir bevacizumab a la quimioteràpia va millorar la supervivència lliure de progressió (mediana de 6,7 davant 3,4 mesos; hazard ratio o HR 0,48) i la taxa de respostes (27,3% davant 11,8% per criteris RECIST), sense millora en supervivència global (16,6 davant 13,3 mesos). En el subgrup amb paclitaxel setmanal, la taxa de respostes va ser del 53% amb bevacizumab davant el 30% sense ell, i la supervivència lliure de progressió de 10,4 davant 3,9 mesos.

Per a tumors resistents al platí amb expressió alta del receptor alfa de folat (FRα), el conjugat anticòs-fàrmac mirvetuximab soravtansine va demostrar en l'assaig de fase 3 MIRASOL respostes en el 42,3% de les pacients (davant el 15,9% amb quimioteràpia) i, per primera vegada en aquesta situació, una millora de supervivència global (mediana de 16,46 davant 12,75 mesos; HR de mort 0,67). És l'estàndard actual en aquest subgrup.

En el primer assaig en humans d'IACS-6274 en monoteràpia (22 pacients amb tumors sòlids seleccionats per biomarcadors, presentat a l'ASCO 2021), la millor resposta va ser malaltia estable: no hi va haver cap resposta objectiva, tot i que el control de la malaltia a les 12 setmanes va ser del 60% i 2 pacients amb càncer d'ovari i pèrdua d'ASNS van mantenir la malaltia estable 6 mesos o més amb regressió tumoral. La dosi recomanada per a fase 2 va quedar en 180 mg dues vegades al dia; a 240 mg hi va haver una toxicitat limitant (fallada renal aguda i síndrome d'encefalopatia posterior reversible, ambdós reversibles), i les alteracions visuals lleus (fotòpsia, fotofòbia) van ser l'efecte característic.

Però l'historial de la classe aconsella prudència: l'altre inhibidor de glutaminasa desenvolupat en clínica, telaglenastat (CB-839), va fracassar en dos assaigs aleatoritzats: CANTATA (444 pacients amb carcinoma renal de cèl·lules clares: sense millora de supervivència lliure de progressió, HR 0,94) i KEAPSAKE (càncer de pulmó no microcític amb mutació de KEAP1/NRF2, seleccionat per biomarcador: suspès el 2021 per manca de benefici clínic). Que la inhibició de glutaminasa funcioni en models no garanteix que funcioni en pacients, ni tan sols amb selecció molecular.

Impacte sobre la pràctica clínica

És un fase 1, de manera que no hi ha cap impacte immediat. L'assaig segueix obert amb una expansió en dues etapes: 15 pacients més i, si la combinació segueix mostrant eficàcia, altres 15. Si els resultats es mantenen, el pas lògic seria un assaig de fase 2 aleatoritzat (idealment davant bevacizumab + paclitaxel sols) i, després, fase 3. Això és: anys de feina fins a obtenir confirmació.

Tanmateix, si la pèrdua d'ASNS es valida com a predictora de resposta, l'IACS-6274 seria un dels primers fàrmacs antimetabòlics d'ús oncològic guiat per un biomarcador propi, cosa que requeriria desenvolupar i validar una prova diagnòstica acompanyant (immunohistoquímica d'ASNS). En aquest assaig, la pèrdua d'ASNS era freqüent (57%), així que el subgrup diana no seria residual.

Així, potencialment, i de confirmar-se, el nínxol natural seria el càncer d'ovari resistent al platí, on la combinació bevacizumab + paclitaxel ja és estàndard i mirvetuximab soravtansine cobreix les pacients FRα-positives. La pregunta clínica decisiva serà si afegir IACS-6274 millora el que ja ofereix la combinació base sense ell, cosa que aquest fase 1 sense grup control no pot respondre.

A més, si el mecanisme de resistència EMT-ASNS (els tumors que escapen activant la via de l'asparagina sintetasa) es confirma, obriria la porta a combinacions racionals que bloquegin aquesta via compensatòria. El mateix assaig ja explora una altra combinació amb l'inhibidor d'AKT capivasertib.