La via 0/1 h amb troponina ultrasensible és el protocol recomanat per les guies clíniques de la Societat Europea de Cardiologia per avaluar de manera segura i accelerada els pacients que acudeixen al Servei d'Urgències amb sospita de síndrome coronari agut (SCA) sense elevació del segment ST. Va néixer amb una doble promesa: descartar infart de manera segura i, sobretot, més ràpida, alleujant la saturació d'Urgències. Un assaig pragmàtic en falca publicat a Lancet i anomenat PRESC1SE-MI confirma la primera meitat: la seguretat és equivalent (esdeveniments 1,1 % amb 0/1 h enfront de 1,2 % amb la via estàndard). No obstant això, desmunta la segona: la mediana d'estada va ser de 309 minuts en ambdós grups.
L'autor principal és Jasper Boeddinghaus, del Departament de Cardiologia de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari de Basilea, a Suïssa. Els seus treballs d'investigació s'han centrat habitualment en l'estudi de biomarcadors per a la detecció precoç de malalties cardíaques, millorar l'estratificació del risc i orientar el professional en la presa de decisions terapèutiques. Els seus articles a Nature o The Lancet, subratllen, sobretot, la necessitat que existeixi utilitat clínica en aquests biomarcadors perquè tinguin impacte real sobre els resultats en salut dels pacients “a través d'intervencions oportunes i adequades”.
Però en el cas del PRESC1SE-MI, els resultats apunten que amb la rigidesa del sistema hem topat. Boeddinghaus i el seu equip van analitzar l'operativa de 19 hospitals de 10 països amb els següents resultats: Mort o nou infart tipus 1 als 30 dies: 1,2 % (0/3 h) vs 1,1 % (0/1 h); OR ajustat 0,93 (IC 95 % 0,77-1,13); p de no inferioritat=0,0004. Estada mediana a Urgències: 309 minuts en ambdós grups (raó 1,00; IC 95 % 0,97-1,02; p=0,65).
Amb les dades a la mà, la primera lectura lògica és que el coll d'ampolla no està en l'analítica, sinó en tot el que ve després: valoració clínica, decisió de destí o disponibilitat de llits. Això significa que mesurar abans la troponina no mou el pacient si el sistema no es mou amb ell. L'algoritme més ràpid no escurça el temps d'Urgències perquè el problema no era l'algoritme.
Metanàlisi amb més de 110.000 presentacions
Al mateix temps, Lancet també ha publicat una metanàlisi del mateix equip i liderada pel mateix autor en què estudien cinc assaigs aleatoritzats amb 110.933 presentacions (55.489 amb 0/1 h i 55.444 amb 0/3 h). Els seus resultats: Mort o infart tipus 1 als 30 dies: 446 (0,8 %) vs 562 (1,0 %); OR agrupat 0,83 (IC 95 % 0,45-1,53). Estada mediana: 314 vs 308 minuts (raó de mitjanes geomètriques 1,03; IC 95 % 0,85-1,25). Alta directa des d'Urgències: 67,0 % vs 65,8 % (OR 1,31; IC 95 % 0,79-2,16). Heterogeneïtat entre assaigs elevada (I2 62,9 % en seguretat; 99,2 % en estada).
L'objectiu de la metanàlisi és avaluar la seguretat i l'eficàcia del protocol i la seva conclusió és que l'estratègia accelerada de 0/1 hora és igual de segura, que ofereix les mateixes garanties que la de 0/3 hores i que optimitza la presa de decisions en emergències mèdiques amb absoluta seguretat per al pacient amb dolor toràcic. Però no pot demostrar eficiència si els hospitals no han treballat en la resta del procés.