El XV Sports Medicine Global Summit ha abordat els reptes de l'esport femení de la mà de tres figures de relleu: la Dra. Maryia Roshchyn, metgessa del primer equip del Real Madrid Femení, la Dra. Ivana Maric, del projecte croat Pokaži srce enfocat en la salut de les esportistes, i la Dra. Cinzia Zehnder, especialista en Medicina Interna i exjugadora professional i internacional amb Suïssa.
Zehnder, des de la seva doble experiència com a futbolista i metgessa en actiu, ha estat la primera a trepitjar el pedal del fre, almenys pel que fa al hype que existeix sobre el cycle syncing: “Quan jugava amb la selecció es va produir un enorme auge de la sincronització del cicle menstrual. Totes les jugadores vam haver de descarregar-nos una app per registrar el cicle i ens donaven diferents tipus de menjar segons la fase en què estiguéssim. Però jo, personalment, que sempre sóc molt escèptica, no veig que hi hagi massa evidència que realment funcioni. Havíem de fer sessions de gimnàs diferents segons la fase, i a vegades era força ridícul, perquè la majoria de les jugadores ni tan sols tenien un cicle regular. La realitat és que no va canviar gaire el meu rendiment, tot i que crec que va ser important que es tingués en compte per primera vegada, perquè ningú abans en parlava”.
L'especialista mèdica del Real Madrid ha coincidit: “Hi ha jugadores a qui els afecta moltíssim la menstruació i lògicament cal adaptar-ho i n'hi ha d'altres que no ho noten. Moltes vegades ens encantaria adaptar-ho més, però el dimecres hi ha Champions, el diumenge hi ha partit, el dimecres una altra vegada i és molt complicat. Estem en un esport d'alt rendiment i necessites rendir. El que sí que estem fent és un registre per estudiar en quina fase del cicle estan les jugadores en el moment en què pateixen una lesió. Fem una analítica amb hormones i veiem en quina fase del cicle està, però encara estem recopilant informació”.
Roshchyn ha explicat que “sembla que els anticonceptius poden regular els pics d'estrògens, que sembla ser el que més es relaciona amb les lesions. Però com passa molt en Medicina, no podem afirmar que això sigui així: necessitem que hi hagi més estudis i més evidència”.
La salut pública xoca amb els pares
Maric ha explicat l'experiència del programa croat que busca donar suport a les esportistes a través de la salut i l'inesperat obstacle amb què s'han trobat. “Hem introduït recentment una nova normativa de proves de laboratori obligatòries per a certs grups d'esportistes. I el que més ens ha sorprès és haver trobat moltes condicions mèdiques no diagnosticades en joves que semblen sans, com nivells alts de sucre a la sang, enzims hepàtics, algunes alteracions tiroïdals i insuficiències de ferro”. L'objectiu d'aquest programa no busca certificar l'aptitud per jugar, sinó aconseguir salut a llarg termini. “Però quan els diem a les esportistes que no poden jugar fins a recuperar-se de, per exemple, una insuficiència de ferro, venen els pares i els entrenadors dient-nos que què passa amb el partit del cap de setmana. I les mateixes esportistes volen jugar. No crec que s'estiguin prenent seriosament la seva salut”, ha conclòs l'experta croata.
Bretxa de gènere en la commoció cerebral
La Dra. Lucía Costafreda, de l'equip mèdic de l'Acadèmia de l'Atlético de Madrid, ha recordat que en el futbol actual es permet una substitució addicional per commoció, d'acord amb el protocol IFAB aprovat al març de 2024. “Les dones tenen el doble de probabilitat de commoció amb recuperació lenta”. Roshchyn hi ha coincidit i ha afegit que també els símptomes són més intensos i duradors (cefalea, visió) en dones que en homes i que la consigna clínica està clara: “No s'avança de fase sense que la jugadora estigui asimptomàtica”.