Bilbao acull la 43a edició del Congrés Nacional d'Enginyeria en el Sector de la Sanitat. La que ja és una cita de referència obrirà noves converses entorn de l'ús de la intel·ligència artificial, les dades i la robòtica per millorar les decisions i la capacitat d'acció dels hospitals. A més, també debatrà sobre l'adaptació constant dels centres, garantint que l'avenç tecnològic preservi la humanització, el benestar i l'experiència de pacients i professionals. Aquesta vegada, la prioritat està en “plantejar preguntes que ens facin créixer”.
El president del Comitè Organitzador, Eduardo Resines, insisteix en la importància de l'enfocament multidisciplinari. “Des del començament hem buscat evitar una mirada endogàmica i oferir una visió 360. Hem integrat en els comitès tant les universitats del País Basc, Mondragón i Deusto com metges i infermeres”, explica en una entrevista amb Redacción Médica. Així, l'objectiu és doble: demostrar als estudiants que “aquí hi caben totes les enginyeries” i incorporar la mirada clínica per apropar la tecnologia al pacient des del primer minut.
La dicotomia entre la revolució i l'evolució
Sota el lema “Cap a la RE-EVOLUCIÓ de l'hospital. Enginyeria i transformació sanitària”, aquesta trobada analitzarà la capacitat de tota una disciplina per fer front a les necessitats futures en plena revolució tecnològica. “Seran suficients les capacitats professionals que ens han permès arribar fins aquí o caldrà evolucionar per continuar construint l'hospital del futur?”, aquesta és la pregunta de fons.
Resines reclama la importància de reflexionar sobre el canvi tecnològic per saber on és la professió i així poder debatre sobre si s'està preparat per evolucionar. “Els canvis no són només tecnològics, també deriven de les grans situacions imprevistes dels últims anys”, defensa. “Ens volem moure entre la dicotomia de la revolució que estem vivint i l'evolució que volem fer. Busquem anar més enllà d'un congrés purament tècnic per crear un espai de reflexió que ens ajudi a replantejar-nos les coses quan tornem als nostres hospitals”, afegeix.
Sosté el seu discurs sobre una idea que, per a ell, ja està més que clara: o el futur és automatitzat o no serà. “El que no s'automatitza està condemnat al fracàs. És un procés innegociable i imparable que està a l'ADN de la sanitat i l'enginyeria”, defensa. Això sí, matisa que automatitzar no només passa per tenir la tecnologia suficient per fer tasques repetitives, sinó que també exigeix “protocols que estandarditzin processos per assegurar-ne la reproductibilitat”. En aquest punt, cal la reflexió sobre el paper que juga l'ésser humà en aquesta equació. Resines assegura que serà “importantíssim”, tot i que deixa el gruix del debat per a la conferència inaugural a càrrec del director d'excavacions d'Atapuerca, Juan Luis Arsuaga.
Mentrestant, el futur del sector s'analitzarà en quatre grans converses. La taula "L'hospital que s'adapta" abordarà la creació d' infraestructures versàtils davant canvis sobtats. "L'hospital que pensa" i "L'hospital que actua" analitzaran com la robòtica i la tecnologia ampliaran les capacitats del centre per respondre a necessitats encara desconegudes. Finalment, la taula "L'hospital que es viu" reivindicarà la cura del pacient com a fi últim de l'enginyeria sanitària. El Congrés, que comença aquest mateix dimecres, s'estendrà fins divendres 6 de novembre. En plena celebració, el seu president defensa que el missatge principal de la cita és la importància de fer-se preguntes de manera constant. "La disciplina de l'enginyeria està sempre preparada per pensar, actuar, reflexionar i tornar a repensar. Aquesta és una de les proves", conclou.