El cervell de les persones amb trets narcisistes grandiosos genera molta curiositat, perquè la seva manera de processar la realitat s'allunya de la norma. Hi ha molts estudis que vinculen narcisisme i menor empatia, però encara queda molt per aprendre sobre el comportament narcisista en contextos socials més complexos. Amb aquesta ambició, Matías Piispanen, de la Universitat d'Aalto, a Finlàndia, va articular un experiment per mesurar -amb ressonància magnètica- l'activació d'àrees cerebrals mentre posava persones amb trets de narcisisme grandiós davant de vídeos en què una persona avergonyia una altra a través d'una crítica agressiva que posava en dubte la seva imatge social.
Les persones normals solen sentir-se incòmodes en presenciar quelcom així. Tanmateix, aquests individus, no. El grup estudiat va mostrar una menor correlació intersubjecte (ISC) a la còrtex prefrontal dorsolateral (dlPFC) i a la còrtex cingulada posterior (PCC) davant d'amenaces a la imatge social dirigides a altres, però no així a la ínsula anterior (aINS), que no va assolir significació estadística.
Ha publicat els resultats a Cerebral Cortex i Redacción Médica ha parlat amb ell per aprofundir en les seves troballes:
Quina és la conclusió del seu estudi?
Els individus amb nivells alts de trets narcisistes van mostrar respostes cerebrals menys similars davant de les mateixes situacions socials, cosa que suggereix que van processar aquestes situacions de maneres més individuals i variades. [És a dir, cadascun d'aquests individus va processar la informació a la seva manera, sense un patró comú].
És important subratllar que una menor sincronització no significa necessàriament que els seus cervells estiguessin menys actius ni que sentissin necessàriament menys empatia. La correlació intersubjecte mesura com de similarment canvia l'activitat cerebral al llarg del temps entre individus que veuen la mateixa situació. Ens permet estudiar situacions complexes i dinàmiques semblants a les interaccions socials quotidianes, més difícils d'investigar amb mètodes convencionals centrats en diferències en la magnitud de l'activació cerebral.
Podria la menor sincronització reflectir diferències en l'atenció o en com les persones van interpretar l'escena, en lloc d'una empatia reduïda? Què pot distingir el seu estudi i què caldria comprovar per separar aquestes explicacions?
Sí. Una menor sincronització neuronal podria reflectir diversos processos, incloses diferències d'atenció, d'interpretació o de desconnexió. El nostre estudi no pot distingir de manera concloent entre aquestes explicacions. Per exemple, és possible que els individus amb trets narcisistes alts s'identifiquessin més fortament amb la persona que feia la crítica que amb la persona que la rebia. Futurs estudis podrien investigar aquestes explicacions combinant imatge cerebral amb mesures conductuals més detallades de les experiències dinàmiques dels participants durant les situacions. Seria valuós, per exemple, examinar les experiències emocionals relacionades específicament amb la pròpia imatge social, com podrien ser la vergonya, la humiliació i altres emocions socials, a mesura que es despleguen [en temps real] durant una interacció.
L'ínsula anterior es relaciona amb l'empatia emocional, però en el seu estudi no hi va haver canvis significatius. Com s'ha d'entendre aquesta dada?
No podem determinar amb certesa que els individus amb trets narcisistes alts tinguin una empatia afectiva reduïda o una capacitat disminuïda per compartir els sentiments d'altres persones. Tanmateix, l'absència d'una diferència estadísticament significativa tampoc no significa necessàriament que la seva empatia afectiva no es vegi afectada.
Curiosament, les nostres dades de qüestionari van mostrar que els participants amb trets narcisistes alts van informar d'una menor preocupació empàtica, cosa que suggereix possibles diferències en l'empatia afectiva.
Una possible explicació és que el nostre entorn experimental implicava situacions socials relativament complexes, en què els participants havien d'observar i interpretar una interacció entre dues persones, en lloc de simplement respondre a l'expressió emocional o al malestar d'una altra persona. A més, a diferència del que és habitual en estudis previs, no vam instruir explícitament els participants perquè empatitzessin amb la persona que observaven.
Què impliquen les seves troballes per a la vida quotidiana?, apunten a algun canvi en la intervenció terapèutica?
Cada dia interpretem les experiències, intencions i respostes emocionals d'altres persones, incloent-hi situacions on la imatge social d'algú es veu qüestionada, cosa que pot causar vergonya o incomoditat. Els individus amb trets narcisistes alts poden processar aquestes situacions de manera diferent. Pot ser que no responguin al malestar social d'una altra persona de la mateixa manera que els individus amb menys trets narcisistes. Aquestes diferències podrien contribuir a malentesos o dificultats en les relacions socials.
El nostre estudi no pot distingir directament entre aquestes la capacitat i la motivació. Tanmateix, investigacions prèvies suggereixen que els individus amb nivells alts de trets narcisistes grandiosos poden tenir capacitat per a l'empatia cognitiva, però estar menys motivats per utilitzar aquesta habilitat en certes situacions socials. [És a dir, poden posar-se al lloc de l'altre, però trien no fer-ho]
Ara mateix les nostres troballes no donen suport directament a cap intervenció terapèutica específica. En canvi, contribueixen a la nostra comprensió dels processos que poden subjau-re a les dificultats interpersonals associades amb els trets narcisistes. Una millor comprensió d'aquests processos podria, amb el temps, ajudar a orientar enfocaments més dirigits per donar suport al funcionament social.
En el seu estudi selecciona participants per trets narcisistes grandiosos alts o baixos, però no per un diagnòstic de trastorn narcisista de la personalitat. Quines altres limitacions han observat?
Sí, investiguem trets de personalitat narcisista en la població general, no el trastorn narcisista de la personalitat diagnosticat clínicament. Els trets narcisistes varien de manera contínua entre individus: Tenir puntuacions relativament altes en un qüestionari de personalitat no vol dir que algú tingui un trastorn de personalitat. La nostra mostra final va consistir en 58 participants seleccionats per nivells alts o baixos de trets narcisistes grandiosos. La mostra era relativament petita (encara que força gran per a un estudi de ressonància magnètica funcional) i no totalment representativa de la població general, composta en gran part per participants joves, dones, reclutats a través de canals universitaris.
A més, encara que el nostre entorn experimental era semblant a situacions socials quotidianes, veure vídeos dins d'una ressonància magnètica no és el mateix que participar en interaccions socials reals.
Una altra limitació és que vam seleccionar els participants en funció del narcisisme grandiós, cosa que no ens permet separar completament les possibles contribucions dels trets narcisistes grandiosos i vulnerables. En el futur seria important replicar les troballes en una mostra més àmplia i diversa, mesurant tant el narcisisme grandiós com el vulnerable.
En un altre article de 2026 al Journal of Personality Disorders, el seu equip va distingir entre narcisisme grandiós i vulnerable en una mostra molt més gran. Com processen aquests dos perfils les emocions alienes?, esperaria patrons neurals diferents per al narcisisme vulnerable en el mateix paradigma d'amenaça a l'autoimatge?
Els dos grups comparteixen certes característiques, en particular un fort focus en un mateix, però poden diferir considerablement en com experimenten i responen a les situacions socials. En aquell estudi, amb una mostra de 956 participants, vam veure que el narcisisme vulnerable i el grandiós poden implicar processos emocionals i interpersonals diferents.
Per tant, és possible que els trets narcisistes grandiosos i vulnerables també s'associïn amb respostes neurals diferents en presenciar una altra persona experimentant una amenaça social. Per exemple, la major sensibilitat a la vergonya i a l'avaluació social associada al narcisisme vulnerable podria influir en com els individus atenen i interpreten aquestes situacions.
Crec que examinar ambdues dimensions dins del mateix entorn experimental seria una direcció important per a la recerca futura.