Per a moltes persones amb artrosi de genoll arriba un moment en què ni els analgèsics ni les infiltracions són suficients, però tampoc són candidates a una pròtesi o no volen operar-se. Entre els tractaments conservadors i la cirurgia de substitució articular gairebé no hi ha opcions, i en aquest buit se situa la embolització de les artèries geniculars (GAE, per les seves sigles en anglès). És un procediment de radiologia intervencionista que ha guanyat protagonisme els darrers anys, ja que no requereix cirurgia i busca reduir el dolor actuant sobre els vasos sanguinis anòmals que envolten l'articulació.
Un estudi publicat a Radiology, la revista de la Societat Radiològica d'Amèrica del Nord (RSNA), aporta ara dades a un any sobre una variant de la tècnica que utilitza microesferes de gelatina de reabsorció ràpida. Investigadors del Charité-Universitätsmedizin de Berlín van tractar 194 pacients amb artrosi de genoll (osteoartritis) i dolor resistent al tractament conservador. Al cap de 12 mesos, la puntuació mediana de dolor havia baixat de 7 a 3 sobre 10. “Per a molts pacients amb artrosi de genoll existeix avui un veritable buit terapèutic”, explica Florian Nima Fleckenstein, sotsdirector de Radiologia Intervencionista del Campus Mitte del Charité i primer autor del treball.
Què és l'embolització de les artèries geniculars?
L'artrosi no només desgasta el cartílag. Segons recullen els autors, el dolor també es relaciona amb una inflamació persistent de baix grau a l'articulació, amb la formació de vasos sanguinis anòmals i amb el creixement de fibres nervioses sensitives que acompanyen aquests nous vasos. L'embolització busca tancar de manera selectiva aquesta xarxa vascular. Per això, el radiòleg introdueix un catèter per l'artèria femoral, a l'engonal, el porta fins a les artèries geniculars que irriguen el genoll i injecta petites partícules que bloquegen els vasos patològics.
“La GAE és un règim de tractament completament nou, dirigit a la hipervascularització anòmala al voltant de l'articulació, que al seu torn modula l'entorn neurovascular patològic”, descriu Fleckenstein. En aquest cas es van utilitzar microesferes de gelatina d'entre 100 i 300 micres que l'organisme reabsorbeix ràpidament.
Els autors les plantegen com a alternativa als dos agents més habituals. El més utilitzat és l'imipenem-cilastatina, un antibiòtic que té problemes de disponibilitat, s'utilitza fora d'indicació i planteja dubtes sobre la resistència als antimicrobians. Les microesferes permanents, per la seva banda, en no reabsorbir-se, poden augmentar el risc d'embolitzar per error zones que no es volien tractar.
Metge mostrant un model d'articulació de genoll.
Menys dolor i millor qualitat de vida
Es tracta d'un estudi prospectiu realitzat en un sol centre, en què els pacients van ser inclosos entre juliol i novembre de 2024 i se'ls va fer seguiment a les sis setmanes i als tres, sis i dotze mesos. Hi van participar 194 persones, 114 dones i 80 homes, amb una edat mediana de 69 anys. Totes tenien dolor de genoll per artrosi que no havia millorat després d'almenys tres mesos de tractament conservador, i un comitè multidisciplinari va valorar cada cas abans d'incloure'l. A més, en la majoria dels pacients, la malaltia estava avançada.
En l'escala radiològica de Kellgren-Lawrence, el 58% dels genolls tractats eren de grau III i el 19% de grau IV, el més greu. El 80% dels pacients feia més de dos anys que tenien símptomes i, a més, 45 participants (el 23%) van rebre tractament a tots dos genolls, de manera que en total es van fer 239 procediments. L'embolització va tenir èxit tècnic en tots ells, havent-se embolitzat de mitjana quatre vasos per genoll, i el temps mitjà de fluoroscòpia va ser de 15,4 minuts.
Alhora, el dolor es va mesurar amb una escala numèrica del 0 al 10. En aquest sentit, abans del procediment, la puntuació mitjana era de 7; va baixar a 4 a les sis setmanes i als tres mesos, i a 3 als sis i als dotze mesos. La reducció mediana al cap d'un any va ser de quatre punts. Igualment, als 12 mesos, el 80% dels participants havia millorat en dolor per sobre de la diferència mínima que es considera clínicament rellevant. Els investigadors també van utilitzar el qüestionari KOOS, que avalua de 0 a 100 diferents aspectes del genoll. Entre l'inici i l'any de seguiment, les cinc subescales van millorar de manera significativa:
- Activitats de la vida diària: de 53 a 71,5 punts.
- Esport i lleure: de 15 a 36.
- Símptomes: de 51 a 68.
- Dolor: de 44 a 65.
- Qualitat de vida: de 19 a 40.
Segons l'estudi, entre el 55% i el 69% dels participants va superar en aquestes subescales la diferència mínima clínicament rellevant. “En la nostra cohort vam observar una caiguda significativa del dolor i un augment significatiu de la funció, incloses les activitats esportives, de lleure i de la vida diària”, resumeix Fleckenstein. “I, el més important, la seva qualitat de vida va augmentar de manera significativa”.
Quant a la seguretat, no hi va haver cap complicació moderada ni greu, però es van registrar efectes adversos lleus en el 6,7% dels procediments: 15 casos de color transitori a la pell del genoll, que va desaparèixer en menys de 24 hores, i un hematoma superficial a l'engonal, la zona de punció.
Una opció “entre les infiltracions i la pròtesi”
Els autors defensen que el valor de l'estudi rau en què reflecteix la pràctica clínica real. “Creiem que aquests resultats tenen pes perquè provenen de dades de vida real”, assenyala Fleckenstein. “Amb aquest disseny ampli i inclusiu, els nostres participants són exactament els pacients que els metges atenen diàriament a les seves consultes”.
El radiòleg planteja la tècnica com una alternativa per als pacients en què “mesures conservadores com les infiltracions intraarticulars ja no proporcionen prou alleujament, però la pròtesi no és una opció per motius mèdics o personals”. “Per al pacient adequat, pot suposar un alleujament durador amb un únic procediment mínimament invasiu: una nova opció rellevant entre les infiltracions i la pròtesi articular”, conclou.
Fleckenstein va més enllà i apunta que, en reduir la inflamació i el dolor, l'embolització amb microesferes reabsorbibles “podria ser el primer procediment que modifiqui el curs de la malaltia, frenant-ne la progressió”. És una hipòtesi que l'estudi no ha comprovat, perquè no va incloure proves d'imatge ni mesures objectives de l'evolució de l'artrosi.
Les limitacions de l'estudi
Els mateixos investigadors reconeixen diverses limitacions. La principal és que no hi va haver grup de comparació, cosa que impedeix separar l'efecte real de l'embolització d'altres factors, com la resposta placebo, les fluctuacions naturals dels símptomes o la regressió a la mitjana, és a dir, la tendència dels símptomes molt intensos a suavitzar-se amb el temps.
A més, l'estudi es va fer en un únic centre, cosa que limita l'extrapolació dels resultats, i no va incloure mesures funcionals objectives ni proves d'imatge. Als 12 mesos només hi havia dades de 154 dels 194 participants, el 79%, cosa que pot introduir biaixos. Els autors subratllen que calen dades a més llarg termini per saber quant dura el benefici.