Els quatre assaigs presentats al Simposi Presidencial d'ahir dilluns a l'ESMO 2026 (ARTEMIS-011, TroFuse-005, Keynote-C93 i MOIO) són rellevants per diferents motius, però hi ha una característica comuna a tots: cap d'ells ha aconseguit mesurar encara el que més importa, la supervivència global madura.
Els dos primers aconsegueixen beneficis en supervivència lliure de progressió (SLP) i resposta, el tercer aconsegueix avançar en SLP però no en supervivència global (SG) i l'últim es va aturar -per seguretat- per un desequilibri en SG.
Això no resta ni una mica de valor als avenços que impliquen cadascun d'ells en els seus respectius camps i el seu impacte en la clínica dels pacients, però marca un horitzó a superar.
ARTEMIS-011
Lu Xie, oncòloga del Peking University People's Hospital a la Xina, va presentar els resultats primaris de l'assaig clínic de Fase III ARTEMIS-011, que va estudiar 122 pacients xinesos (80 amb el conjugat anticòs-fàrmac risvutatug rezetecan, creat per Hansoh Pharma i actualment codesenvolupat amb GSK) i 42 amb gemcitabina + docetaxel) entre l'abril de 2025 i el gener de 2026 amb osteosarcoma refractari. Xie va detallar que en SLP la mediana va ser de 5,5 davant 1,4 mesos, amb una reducció del 67% del risc de progressió o mort (HR 0,3; p < 0,001), però va reconèixer que, en SG, malgrat la tendència numèrica a favor, el resultat encara era immadur. La toxicitat registrada va ser principalment hematològica i, segons Xie, manejable.
Les opcions de tractament en pacients amb osteosarcoma refractari han estat molt limitades des de la introducció de la quimioteràpia, cosa que converteix aquest assaig clínic en una porta d'esperança per als afectats i en una nova alternativa per als clínics.
Nathalie Gaspar, oncòloga pediàtrica a Gustave Roussy Cancer Campus (França), ha comentat els resultats de l'estudi en roda de premsa i ha precisat que “en cert sentit, són dades molt preliminars. El que volem veure ara és com accelerar l'avenç d'aquests tractaments cap a línies més primerenques i com combinar-los. El més difícil serà integrar-los en el tractament actual”.
TroFuse-005
Domenica Lorusso, investigadora principal de l'assaig, ha presentat els resultats del primer assaig aleatoritzat d'un conjugat anti-TROP2 (sacituzumab tirumotecan, de MSD) davant quimioteràpia estàndard en endometri després de platí i immunoteràpia. Els seus resultats (reducció del 41 % del risc de progressió i del 32 % del risc de mort; respostes del 17 % al 35 %; durada mediana de resposta d'aproximadament un any) converteixen aquest anticòs conjugat en “el nou estàndard de tractament de càncer d'endometri avançat o recurrent després de quimio i immunoteràpia”, com ha anunciat Lorusso.
TroFuse és una anàlisi intermèdia preespecificada, per la qual cosa tècnicament les seves dades de supervivència global encara no poden ser considerades formalment madures en la seva totalitat. Els resultats han estat publicats a The Lancet.
Joyce F. Liu, del Dana-Farber Cancer Institute, ha comentat els resultats en roda de premsa i ha recordat que “fa temps que esperem resultats d'aquests conjugats que validin l'activitat molt prometedora que veiem en estudis de fase primerenca. Però també cal posar-ho en context: aquest és un de sis estudis de fase 3 aleatoritzats que avaluen conjugats en càncer d'endometri recurrent, i és el primer en comunicar resultats. Crec que, a mesura que es comuniquin els resultats dels altres, haurem de decidir com triem entre aquests diferents conjugats segons els seus perfils de toxicitat i eficàcia”.
KEYNOTE-C93
Brian M. Slomovitz, director d'Oncologia Ginecològica al Mount Sinai Medical Center de Miami, ha liderat la presentació dels resultats de Keynote-C93, els resultats del qual conviden a pensar, com en l'assaig anterior, en un canvi de paradigma en càncer d'endometri avançat o recurrent amb deficiència de reparació de l'ADN.
L'assaig ha analitzat 299 pacients aleatoritzats a pembrolizumab, de MSD, sol davant quimioteràpia (carboplatí + paclitaxel) i ha obtingut bons resultats en SLP (HR 0,57 amb una reducció del 43%) però en SG, malgrat la tendència positiva, amb una reducció estimada del 23% en el risc de mort, no es va assolir el criteri estadístic preespecificat en el tall. Les dades, de nou, són immadures. “No vam assolir el nombre d'esdeveniments que necessitàvem per a l'anàlisi final, però estem a prop”, va explicar Slomovitz.
Christian Marth, cap de Ginecologia i Obstetrícia a la Universitat d'Innsbruck, ha comentat els resultats a la roda de premsa i ha matisat que “en aquest assaig, per a la SG, no s'està comparant amb quimioteràpia més immunoteràpia, de manera que és realment difícil demostrar una diferència, sobretot, perquè el que estem veient ja és molt bo”.
MOIO
El cas de MOIO (per Maintenance de l'Optimisation de l'Immunothérapie en Oncologie, en francès) ha estat particularment interessant. Gwenaëlle Gravis, oncòloga de l'Institut Paoli-Calmettes, de Marsella i una de les investigadores principals de l'estudi ha presentat les seves troballes. Gravis ha explicat que aquest estudi acadèmic i pragmàtic buscava respondre a una pregunta molt concreta en el cas de pacients amb càncer avançat o metastàtic que responen després de 6 mesos d'inhibidor de punt de control immunitari. La qüestió era: es manté l'eficàcia espaiant a una dosi cada 12 setmanes? L'objectiu, en línia amb el marc de l'ESMO en el seu marc de treball per redissenyar l'oncologia europea, reduir la toxicitat i el cost econòmic en un exercici de desescalada.
Gravis ha estat molt sincera: “Vam observar un desequilibri inesperat en supervivència global en contra del braç de dosi espaiada, sense avantatge en seguretat. És cert que mai es va creuar el llindar de futilitat, però el comitè independent i Unicancer, la xarxa nacional francesa de centres de lluita contra el càncer, van decidir tancar el reclutament. “Les dades no donen suport a administrar l'immunoteràpic cada 12 setmanes a pacients amb resposta; cal identificar qui podria beneficiar-se'n amb seguretat”, ha conclòs Gravis.
Marian Garassino, de la Universitat de Chicago, ha comentat els resultats a la roda de premsa i ha felicitat Gravis i el seu equip: “Aquest tipus d'esforços acadèmics són realment difícils i a més poden crear problemes. Han pogut demostrar, bàsicament tancant en l'anàlisi intermèdia, que en particular dues categories de pacients, les de càncer de pulmó i les de càncer urotelial estaven en risc si se les tractava amb una pauta diferent de l'habitual. És el final de la història? No, perquè van tancar en l'anàlisi intermèdia i potser no tenien potència suficient per estar segurs. Però el que està clar és que, per ara, no tenim la possibilitat de reduir la dosi amb seguretat per als nostres pacients”.