L'objectiu de l'assaig de fase 3 DeLLphi-305 era avaluar si la combinació del fàrmac tarlatamab (Imdylltra, d'Amgen) juntament amb durvalumab (Imfinzi, d'AstraZeneca) millora la supervivència global (SG) i la supervivència lliure de progressió (SLP) en comparació amb l'ús de durvalumab en monoteràpia. Aquesta teràpia s'estudia com a tractament de manteniment en pacients amb càncer de pulmó microcític en estadi extens (CPMC-EP) que no han registrat progrés després de rebre quimioimmunoteràpia inicial amb platí, etopòsid i durvalumab.
Es tracta d'un subtipus tumoral molt agressiu en què no s'havien registrat avenços, en termes de SG o SLP en el que portem de segle, que no comportessin una toxicitat inassumible.
El resultat de l'assaig, presentat ahir per Jacob Sands, autor sènior i oncòleg al Dana-Farber Cancer Institute, mostra que afegir tarlatamab al manteniment amb durvalumab va aconseguir millorar la supervivència global de manera significativa: la mediana va passar a 21,1 mesos enfront de 12,7 mesos (HR 0,42; IC 95%: 0,32-0,54; p<0,001).
Tot i que aquestes medianes es mesuren des de l'inici del manteniment i no des del diagnòstic, la troballa és potent: es demostra una reducció del risc de mort del 58%
Els seus resultats, que Sands ha qualificat de “nou estàndard de tractament” han estat publicats simultàniament a The New England Journal of Medicine.
Què impliquen les troballes d'aquest assaig
D'entrada, si els reguladors i les guies de pràctica l'adoptessin, sí es traduiria, com va anunciar Sands, en un nou estàndard de tractament. I, en el seu marc, es convertiria en el primer connector biespecífic de cèl·lules T (BiTE) amb benefici de supervivència global en fase 3.
La lògica clínica és tractar abans de la recaiguda: la supervivència mediana des de l'inici del manteniment ronda l'any i només el 40% dels pacients arriben a segona línia.
És possible que facilités l'ús ambulatori i reduís barreres d'accés: el protocol incloïa monitoratge d'1 a 2 hores després de les dues primeres infusions de tarlatamab, tot i que en certes regions, incloent-hi Europa, eren de 6-8 hores). Segons la revisió que es va fer el mes passat, als Estats Units es va reduir el monitoratge recomanat de 22-24 a 6-8 hores.
Pel que fa a l'accés a Europa, Amgen va obtenir l'aprovació de la Comissió Europea el juny d'aquest any per a Imdylltra, la qual cosa implica que està aprovat el seu ús a tots els països de la Unió Europea, inclosa Espanya.
Tanmateix, i a causa de la recent aprovació, encara no està finançat pel nostre país. És cert que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris va iniciar l'elaboració dels Informes de Posicionament Terapèutic (IPT). Però la decisió sobre el seu preu i la seva inclusió a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) encara ha de ser avaluada i ratificada per la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments d'Espanya.
I quines limitacions té
L'anàlisi intermèdia té seguiment curt: 243 morts de les 399 previstes per a l'anàlisi final i 15,9 mesos de seguiment mitjà; l'interval de la mediana de supervivència global del braç experimental arriba a «no estimable» (20,8-NE). Els mateixos autors adverteixen que l'estimació de SG pot evolucionar amb més seguiment.
Pel que fa a la població seleccionada, l'article de NEJM informa de 703 pacients avaluats per a l'elegibilitat i 563 aleatoritzats (80,1%). Però aquest filtratge es fa després de completar la inducció: no es precisa quina proporció dels pacients que inicien la inducció arriba a aleatoritzar-se al manteniment (en altres articles, com l'IMforte va ser el 73%).
Els mateixos autors plantegen algunes limitacions: la primera, que el comparador no inclou lurbinectedina + atezolizumab, cosa que limita la comparació directa amb un règim contemporani. També reconeixen que l'exposició limitada a tarlatamab en segona línia al braç de control (només 33 pacients, pel calendari d'aprovació país a país) podria fer que el control no reflecteixi la pràctica més actual. En tercer lloc, que només es va aleatoritzar pacients sense progressió després de la inducció, cosa que subratlla la necessitat d'avaluar tarlatamab més aviat (assaig DeLLphi-312 en curs, en primera línia sense tractar). Finalment, que els subgrups estan infrapotenciats i que els pacients negres estan infrarepresentats (1,4% d'acord amb el NEJM).
La toxicitat podria considerar-se una limitació, tot i que en la presentació a l'ESMO 2026 i a l'article queda clar que és manejable a l'assaig: els esdeveniments greus van ser més freqüents amb la combinació (41,8% vs 31,7%) i l'esquema exigeix infraestructura de monitoratge i maneig del SRC.