Aproximadament un terç dels resums d'última hora i cinc de les 12 places del Simposi Presidencial provenen de programes d'origen xinès, i diversos dels assaigs que es presenten a ESMO 2026, que s'inaugura avui a Madrid, es van realitzar només a la Xina. La pregunta és evident i Redacción Médica l'ha formulada al president de ESMO, Fabrice André: què necessitaran veure els reguladors i el comitè de guies, en termes de representació de pacients no xinesos, comparadors i transparència de dades, abans que aquests resultats puguin canviar la pràctica a Europa i als Estats Units?
“Al juny vam celebrar un taller complet amb la Societat Xinesa d'Oncologia Clínica, exactament sobre la seva pregunta: com extrapolar dades d'assaigs clínics realitzats només a la Xina. Hi ha diversos elements clau. El primer, si el braç de control és subòptim a Europa serà difícil extrapolar les dades. Segon, si tenim evidència preliminar que l'ètnia pugui ser un problema pel que fa a la toxicitat. I tercer, fins a quin punt el fàrmac és realment innovador: no és el mateix un primer de la seva classe amb un benefici molt alt que quelcom incremental respecte al que ja tenim. Aquests són els tres elements per decidir si necessitem o no extrapolar les troballes. Però per respondre a la qüestió: en alguns casos ho inclourem a la guia i en altres no. Ho decidirem cas per cas, a través del comitè de guies, on intervenen molts especialistes per racionalitzar la implantació dels fàrmacs”.
Així doncs, ESMO està definint encara amb la seva homòloga xinesa les regles i el marc per extrapolar la producció científica de la Xina. André ha volgut assenyalar també que “el que a Europa és un braç de control subòptim, pot ser l'estàndard de tractament fora d'Europa. Hem d'equilibrar, perquè estem a Europa, però també necessitem difondre les troballes a tot el món. És un equilibri subtil”.
Qui ha de finançar l'avenç científic?
El debat sobre el finançament dels assaigs (la indústria o el món acadèmic) també ha donat peu a André per explicar la posició d'ESMO. “L'objectiu de la indústria és demostrar que un fàrmac té benefici per merèixer el finançament. Els grups cooperatius acadèmics han de buscar com optimitzar el tractament perquè reduïm la quantitat que administrem al pacient. A vegades un assaig acadèmic demana suport a la indústria, que el dóna o no si considera que l'interès científic és o no suficient. Però no podem demanar-ho tot sempre a la indústria. Com a acadèmics som responsables de com administrem els tractaments i d'optimitzar-los. Per això hi ha les universitats i els centres de recerca. La indústria farmacèutica no ha de fer-ho tot. No: és la nostra responsabilitat. I si d'aquí a 20 anys no hem tingut èxit, serà el nostre fracàs, no el de la indústria, perquè aquest no és el seu paper en el panorama actual”.
En aquest sentit, el president d'ESMO ha anunciat que la pròpia societat europea ha decidit finançar alguns assaigs clínics que aborden aquesta qüestió: “Donarem suport econòmicament a alguns assaigs acadèmics que busquen reduir la càrrega de tractament necessària en cada pacient, amb la finalitat de millorar l'accés i el resultat per al pacient. És a dir: en reduir la quantitat de tractament que donem a cada pacient, millorarem el resultat perquè millorem l'accés mundial a teràpies eficaces. La reducció de la càrrega redueix la toxicitat per al pacient, però també els recursos que utilitzem per prestar l'atenció i en fer-ho, millorem l'accessibilitat perquè és menys car, dura menys i requereix menys infraestructura. Quan parlem d'accessibilitat als tractaments, la desescalada és una de les solucions, encara que preferim anomenar-la optimització de l'atenció”.