Què passa al pit quan acaba la lactància i quina relació pot tenir aquest procés amb el desenvolupament d’un càncer? Aquesta és una de les preguntes que guien una nova investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Així, Jesús Pérez Losada, un dels seus investigadors, explica a Redacción Médica que aquest treball estudia un medicament que redueix la producció de llet. La clau està en què pot afavorir la reorganització natural de la glàndula mamària després del deslletament i reduir la persistència de cèl·lules que podrien contribuir al desenvolupament de tumors, entre ells, el de càncer de mama.
I és que els resultats obtinguts en ratolins i l’anàlisi de registres sanitaris de més de 150.000 dones de Catalunya i Noruega apunten a una possible relació entre la cabergolina i un menor risc de tenir aquest tumor. Tanmateix, els investigadors encara han de demostrar que el fàrmac causa aquest efecte protector en dones. Per avançar, preparen un assaig clínic de fase II amb 55 participants portadores d’una variant patogènica de BRCA1, l’inici del qual està previst per al 2027.
Una reducció del 69 per cent encara per confirmar
L’anàlisi combinada de dos estudis retrospectius va trobar una associació entre l’ús de cabergolina en el postpart i una estimació de risc de càncer de mama aproximadament un 69 per cent menor durant el seguiment. La xifra, però, requereix una interpretació acurada: no significa que el medicament redueixi en 69 punts percentuals la probabilitat individual de desenvolupar la malaltia.
Pérez Losada aclareix que "és una diferència relativa entre grups, no una reducció de 70 punts percentuals ni una garantia de protecció per a cada dona". El resultat prové de la comparació entre dones que van rebre cabergolina i altres que no la van rebre.
L’investigador insisteix que les dades encara no permeten establir una relació de causa i efecte. "Com que és un estudi retrospectiu, cal parlar d’associació i encara no podem afirmar que el medicament sigui la causa d’aquesta diferència en les dones", explica.
A aquesta limitació s’hi afegeix el nombre reduït de casos de càncer entre les dones exposades al fàrmac, una circumstància que dificulta precisar la magnitud de l’associació. Per a l’equip, els resultats justifiquen continuar investigant, però no substitueixen l’evidència que hauran d’aportar els assaigs clínics.
La involució mamària, el punt de partida
La hipòtesi se centra en la involució mamària, el procés fisiològic pel qual la glàndula es reorganitza quan acaba la lactància. Durant aquesta etapa, bona part del teixit encarregat de produir llet deixa de ser necessari, s’elimina i és reemplaçat progressivament per teixit gras. També canvia l’entorn immunitari del pit.
"Ens centrem en aquest període perquè el pit travessa una reorganització molt intensa", assenyala Pérez Losada. L’equip va partir d’observacions prèvies en models de ratolí modificats genèticament, en què una involució endarrerida s’associava amb una major susceptibilitat a desenvolupar tumors.
A partir d’aquí, els investigadors es van plantejar si una intervenció breu en acabar la lactància podia modificar aquest procés. La cabergolina va cridar la seva atenció per la seva capacitat per reduir la prolactina, l’hormona que manté la producció de llet, i per les observacions realitzades prèviament en vaques lleteres.
En els experiments amb ratolins, el tractament al deslletament va afavorir la involució mamària i va reduir la quantitat de teixit glandular que romanía després. També es va observar una menor proliferació cel·lular. Segons l’investigador, "una intervenció breu, aplicada en acabar la lactància" podia ser una via que valia la pena explorar per reduir el risc posterior, encara que la seva eficàcia preventiva en dones encara s’ha de demostrar.
Els resultats en ratolins reforcen la hipòtesi
En un dels models animals utilitzats, genèticament predisposat al càncer de mama, la incidència de tumors va passar del 59,4 per cent en els ratolins que havien completat l’embaràs i la lactància sense tractament al 27,8 per cent en els que van rebre cabergolina al deslletament. A més, l’aparició dels tumors es va endarrerir en els animals tractats.
L’investigador considera que els resultats experimentals i les dades humanes es complementen. "Són dues línies d’evidència complementàries", afirma. Els ratolins permeten administrar el fàrmac en un moment concret i estudiar els canvis en el teixit i l’evolució posterior dels tumors; els registres sanitaris, per la seva banda, permeten comprovar si apareix una associació compatible en dones.
Tanmateix, ambdues línies d’investigació tenen limitacions. En les dades humanes no hi havia informació completa sobre quant temps havien alletat les dones ni sobre les raons individuals per suprimir la lactància. A més, l’ús de cabergolina registrat en dones es va produir principalment poc després del part, mentre que en els ratolins es va administrar després de completar la lactància.
Per això, Pérez Losada adverteix que encara han de determinar "si intervenir en acabar la lactància produeix un benefici preventiu en dones i en quina població". Així, insisteix que els resultats disponibles constitueixen una justificació per investigar, no una prova definitiva de prevenció.
Un assaig clínic amb 55 dones el 2027
El pròxim pas serà un assaig clínic de fase II que l’equip prepara al Canadà, Regne Unit i Espanya "centrat inicialment en marcadors del teixit mamari associats al risc de càncer". L’estudi preveu incloure 55 dones portadores d’una variant patogènica de BRCA1 que hagin decidit acabar la lactància.
El disseny serà aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo. Les participants rebran un tractament oral breu amb cabergolina o un placebo, i ni elles ni l’equip encarregat d’avaluar els resultats coneixeran l’assignació durant l’assaig.
La previsió és començar el 2027 i mantenir el reclutament fins al 2029, encara que l’investigador precisa que "són dates previstes, no dates garantides de disponibilitat del tractament ni de resultats definitius".
L’elecció de dones amb una predisposició genètica respon a la necessitat d’explorar noves opcions preventives en un grup de risc elevat. Tot i així, Pérez Losada indica que l’assaig, però, no està dissenyat per demostrar directament una reducció dels casos de càncer, sinó per determinar si el tractament produeix canvis en el teixit que justifiquin continuar amb la investigació.
Què mesurarà l’assaig i com s’interpretaran els resultats
L’avaluació principal està prevista entorn dels sis mesos. Durant aquest període es faran controls de seguretat i s’estudiaran característiques del teixit mamari, entre elles la quantitat de teixit glandular que roman i la proliferació de les seves cèl·lules.
L’objectiu serà comprovar si la cabergolina afavoreix la remodelació del pit i si el tractament presenta una tolerabilitat adequada. "Un resultat favorable seria observar aquests canvis amb una bona tolerabilitat", indica l’investigador.
Si es compleixen aquestes condicions, l’equip podria plantejar un estudi més ampli. Però els canvis en els marcadors del teixit no demostrarien per si sols que es prevé el càncer de mama. Per respondre a aquesta pregunta seria necessari realitzar un seguiment més prolongat i incloure més participants, de manera que es pogués comparar directament l’aparició de tumors.
La distinció, insisteix Pérez Losada, és important: l’assaig inicial buscarà senyals biològiques que donin suport a la hipòtesi i permetin decidir si val la pena avançar, no confirmar ja l’eficàcia preventiva del medicament.
Si els resultats de l’assaig són favorables i la seguretat resulta adequada, el següent pas seria dissenyar un estudi de més gran abast que avaluï directament si les dones tractades desenvolupen menys càncers. També hauria d’aclarir en quins grups podria ser útil la intervenció i si el possible benefici es manté amb el temps.
Encara que la cabergolina ja s’utilitza en Medicina per a altres indicacions, això no demostra automàticament que serveixi per prevenir el càncer. L’investigador reconeix que "encara no podem donar una data fiable per a la seva incorporació a la pràctica clínica amb aquesta finalitat", ja que dependrà dels resultats i del temps necessari per comprovar un benefici real.