La pregunta de si la diabetis tipus 2 té marxa enrere fa anys que està sobre la taula. Assaigs com el britànic DiRECT ja han demostrat que una dieta molt baixa en calories pot induir la remissió de la malaltia, però cap investigació havia resolt la qüestió de què passa si a aquesta restricció se li suma, al mateix temps, un entrenament de força i aeròbic pautat i vigilat per professionals. Fins ara ningú ho havia provat en un assaig, per la por que l'exercici distregués de l'objectiu principal, que és perdre pes.
En aquest sentit, l'assaig RESET for Remission, publicat a la revista The Lancet Regional Health – Americas, ha obtingut resultats sorprenents. L'estudi ha detallat que el 54% dels participants que van seguir el programa combinat va assolir la remissió de la diabetis a les 24 setmanes, enfront de només el 4% dels qui van continuar amb la seva atenció mèdica habitual. Tanmateix, els mateixos autors demanen prudència, ja que es tracta d'un estudi petit, amb sis mesos de seguiment i un perfil de pacient molt concret. Així doncs, encara és aviat per traslladar la conclusió al conjunt de persones amb diabetis.
En què va consistir el programa?
El treball es va desenvolupar en tres centres d'Anglaterra i Canadà —el Leicester Diabetes Centre, el Centre de Salut de la Universitat McGill de Mont-real i l'Institut de Diabetis de la Universitat d'Alberta— i va repartir a l'atzar 96 persones d'entre 18 i 45 anys. Totes tenien obesitat i un diagnòstic de diabetis tipus 2 de menys de sis anys d'evolució, i cap usava insulina. La meitat (50 participants) va entrar al programa de dieta i exercici, i l'altra meitat (46) va continuar amb el tractament habitual dels seus metges. L'edat mitjana era de 38 anys.
L'assaig es va centrar expressament en l'anomenada diabetis d'inici precoç (diagnosticada als 45 anys o abans), una població que preocupa especialment als especialistes perquè la malaltia avança de manera més agressiva i acumula complicacions durant més anys de vida. D'aquesta manera, durant les 12 primeres setmanes, el grup d'intervenció va seguir una dieta de molt baix aport calòric, d'entre 800 i 900 quilocalories diàries, basada al principi en substitutius de menjars, i va suspendre la medicació per a la glucosa i per a la tensió.
Alhora, fisiòlegs de l'exercici van supervisar dues sessions setmanals que repartien el temps a parts iguals entre treball aeròbic —sobretot caminar— i entrenament de força, a les quals s'afegia una tercera sessió pel seu compte. En les 12 setmanes següents, els pacients van passar a una dieta de manteniment i a un pla d'exercici més autònom; a més, l'adherència va ser alta: van assistir a una mediana de 17 de les 20 sessions d'exercici supervisat.
Pacients fent exercici.
Més enllà de la glucosa
La remissió de la diabetis tipus 2 no va ser l'únic resultat. El grup que va seguir la intervenció va perdre 7,5 quilos de pes més que el de control i va reduir un 16,5% la seva massa grassa, però sense pèrdua significativa de massa muscular, quelcom a tenir en compte en aquest tipus de dietes tan restrictives. També va disminuir el greix acumulat al fetge (9,1%) i al pàncrees (1,3%), va millorar la capacitat cardiorespiratòria i, entre els qui partien amb la tensió alta, el 56% va aconseguir a més la remissió de la hipertensió, enfront del 27% del grup de control.
Tanmateix, l'efecte va ser més gran com més pes es perdia. Entre els participants que van aprimar un 10% o més del seu pes, la remissió va arribar al cent per cent. Pel que fa a la seguretat, no es va registrar cap efecte advers greu, tot i que la majoria dels pacients del grup d'intervenció (43 de 50) sí va notificar alguna molèstia, sobretot restrenyiment, mal de cap, mareig o cansament els primers dies de la dieta, que es van resoldre.
Amb tot això, l'equip investigador, liderat per Kaberi Dasgupta (Universitat McGill) i Thomas Yates (Universitat de Leicester), sosté que "les altes taxes de remissió assenyalen la viabilitat i l'eficàcia d'una intervenció combinada de dieta de molt baix aport calòric i exercici intensiu" en la diabetis d'inici precoç. No obstant això, els mateixos autors estableixen les limitacions de l'estudi. L'assaig no va incloure un grup que fes només dieta, sense exercici, de manera que "no podem atribuir de manera definitiva" a la suma de l'exercici supervisat les millores en forma física, força i conservació muscular, "encara que són beneficis plausibles" segons la literatura prèvia.
A més, adverteixen d'un límit important. "El seguiment es va limitar a sis mesos, per la qual cosa la durabilitat de la remissió després de la retirada del suport estructurat continua sent incerta". En estudis anteriors de dietes similars, de fet, les taxes de remissió tendeixen a baixar amb el temps. A això s'afegeix que la mostra és petita (96 persones) i que els participants eren joves, amb pocs anys de malaltia i sense insulina, per la qual cosa els resultats no són directament extrapolables al conjunt de persones amb diabetis tipus 2.
El treball es planteja, de fet, com la base per a un assaig més ampli i prolongat que compari directament la dieta sola davant de la dieta combinada amb exercici. L'estudi va ser finançat pel Consell de Recerca Mèdica britànic, els Instituts Canadencs de Recerca Sanitària i la Fundació John R. McConnell.