Una investigació liderada per l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid podria canviar l' abordatge del càncer de pàncrees metastàtic, un dels més agressius fins ara. L’estudi, publicat recentment a la revista Nature Medicine, demostra com un virus modificat genèticament combinat amb quimioteràpia duplica la durada de la resposta al tractament en pacients i millora la supervivència a llarg termini.
Aquest virus, expliquen des de l’hospital, infecta i destrueix les cèl·lules canceroses de manera selectiva i activa un mecanisme biològic que degrada la cuirassa del tumor i facilita l’entrada de la quimioteràpia, alhora que impulsa l’acció de les defenses de l’organisme. "El virus ataca per dues vies", concreta Rocío García-Carbonero, cap de la Unitat de Tumors Digestius i Neuroendocrins del 12 d’Octubre.
La teràpia, inclosa dins de l’assaig clínic internacional en Fase 2b Virage, està basada en un adenovirus, el responsable de refredats lleus o afeccions respiratòries. Tanmateix, aquest és reprogramat en laboratori per actuar com un virus oncolític; és a dir, està dissenyat específicament per dirigir-se, infectar i multiplicar-se de manera selectiva dins de les cèl·lules canceroses fins a destruir-les.
Eficàcia i seguretat del tractament
L’assaig clínic ha avaluat l’eficàcia i seguretat d’administrar per via intravenosa l’agent biològic VCN-01 en combinació amb la quimioteràpia habitual en 112 pacients amb malaltia metastàtica no tractats prèviament. L’objectiu era avaluar aquests resultats enfront de l’ús exclusiu de quimioteràpia.
Segons apunten des del centre madrileny, la incorporació de VCN-01 a la quimioteràpia ha elevat la mitjana de supervivència global fins als 10,8 mesos, en comparació amb els 8,6 registrats en el grup que havia estat tractat només amb quimioteràpia.
Malgrat les dades favorables, el major benefici clínic es va obtenir a llarg termini. Els resultats de l’assaig evidencien que als 15 mesos, el 35,5 per cent dels pacients tractats amb el virus continuava amb vida, davant del 12,8 per cent registrat en el grup de control tractat sense el virus.
Als 18 mesos, la taxa de supervivència es va situar en un 31,1 per cent en el grup tractat amb VCN-01, en comparació amb el 8,5 per cent del grup que havia rebut només quimioteràpia. A més, els pacients que van rebre una segona dosi del virus van aconseguir una supervivència global de 14,8 mesos, davant de 11,6 amb quimioteràpia exclusiva.
Efectes secundaris
Quant a possibles efectes secundaris, la investigació descarta esdeveniments adversos greus en els pacients. Així mateix, l’administració intravenosa del virus oncolític va mostrar un perfil de seguretat manejable i previsible, amb efectes secundaris lleus o moderats. De fet, els investigadors van constatar que en administrar una segona dosi del tractament, la toxicitat va ser sensiblement menor.
Eficàcia en altres estratègies terapèutiques
Amb les dades a la mà, el virus oncolític podria obrir noves vies terapèutiques. "Per com actua, és possible que també pugui incrementar l’eficàcia d’altres esquemes de quimioteràpia o d’estratègies terapèutiques novedoses, com les dirigides a l’oncogèn KRAS, un dels talons d’Aquil·les del càncer", assegura García Carbonero. "El mecanisme d’acció del virus pot ser fàcilment combinat amb aquestes noves teràpies dirigides i això és el que s’haurà de començar a assajar a continuació, avaluant tant la tolerància com l’eficàcia de la combinació".
Aquest 2026, en el marc del Dia Mundial del Càncer de Pàncrees, s’estimen 10.405 nous casos al nostre país, 5.258 en homes i 5.147 en dones, segons dades de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan) recollides a l’informe 'Les xifres del càncer a Espanya 2026' de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).
