Els inhibidors de la via YAP/TEAD han deixat de ser un camí intratable per convertir-se en un potencial objectiu terapèutic dins dels tractaments oncològics, després que es presentessin resultats al Congrés Europeu celebrat a Berlín sobre IAG933 i VT3989 a finals de l’any passat. A partir d’aquí, l’M.D. Anderson Cancer Center va decidir fer un pas més enllà realitzant una revisió per aplegar l’evidència biològica, preclínica i clínica disponible sobre la via YAP/TEAD i els seus nous tractaments. Aquest camí, conegut com a Hippo–pathway, actua com un interruptor que, quan queda permanentment activat, pot ajudar el tumor a créixer i a adaptar-se a les teràpies.
Un dels principals autors del treball "Emerging pharmacologic strategies targeting the Hippo–YAP/TEAD pathway and their translational relevance in solid tumors" és Oriol Mirallas, oncòleg format a l’Hospital Vall d’Hebron i que actualment treballa a l’MD Anderson Cancer Center: “Aquesta recerca revisa la biologia de la via molecular YAP/TEAD, l’estratègia desenvolupada per aconseguir bloquejar aquesta via i els resultats observats en els primers assaigs clínics en humans”. La clau de la recerca no és presentar tractaments ja consolidats, sinó mostrar “una nova generació de teràpies dirigides que està passant de la biologia experimental a l’evidència clínica inicial”.
La via Hippo, explicada a l’estudi, funciona com “un dels sistemes que regulen quant creixen les cèl·lules i com mantenen l’arquitectura dels teixits”. En condicions normals, les proteïnes MST1/2 i LATS1/2 mantenen sota control YAP i TEAD, però quan es perd aquest control i es generen alteracions, el facultatiu adverteix que s’activen programes genètics relacionats amb “la proliferació cel·lular, la supervivència tumoral, invasió i plasticitat, canvis metabòlics i la resistència a determinats tractaments”.
Quatre aproximacions diferents per a la via YAP/TEAD
Segons la recerca, el desenvolupament farmacològic ha trobat una manera d’atacar el sistema a través de TEAD, que és un dels socis amb què YAP/TAZ executa els seus programes d’expressió gènica. La revisió descriu un total de quatre aproximacions, com són “els inhibidors de TEAD, fàrmacs que trenquen directament la interacció YAP/TAZ–TEAD, degradadors de TEAD i les estratègies destinades a reduir el seu ARN missatger”. Mentre que les dues primeres estratègies ja s’han tractat en assaigs clínics, “els degradadors de TEAD segueixen en fase preclínica i la reducció de l’ARN missatger té una situació clínica molt més primerenca”.
Una de les malalties en què s’ha vist un major efecte dels inhibidors per a aquesta via és en el mesotelioma. Després de revisar un assaig amb 172 pacients es va identificar que VT3989, un inhibidor oral que actua sobre la palmitoilació de TEAD, “es va demostrar que el 26 per cent d’ells tenia resposta objectiva i el 85 per cent va aconseguir el control de la malaltia”, assaig clínic liderat pel especialista Yap de l’UT MD Anderson Cancer Center a Houston, Texas.
Una via difícil d’abordar a nivell de farmacologia
L’article, a més, no planteja TEAD únicament com a tractament per a tumors el principal motor dels quals sigui Hippo, sinó que el facultatiu el presenta com una potencial via d’escapament del càncer davant d’altres tractaments: “L’activació de YAP/TAZ–TEAD pot contribuir a la resistència davant inhibidors de KRAS i EGFR, obrint la possibilitat d’utilitzar inhibidors de TEAD en combinació amb altres tractaments”, afirma el facultatiu.
Tot i que encara és una estratègia experimental, els investigadors del centre americà sí que demostren que es tracta d’una via considerada difícil d’abordar farmacològicament que pot ser susceptible de tractament en un futur proper.
