La intel·ligència artificial (IA) avança a passos de gegant, també en sanitat. L'Informe Quiral 2026, sota el títol 'La intel·ligència artificial en sanitat: opinió pública i comunicació', aborda el seu desenvolupament en l'àmbit sanitari, que ja abasta àrees com el diagnòstic, el tractament, la recerca, la prevenció i la gestió hospitalària. Malgrat la irrupció i constant evolució d'aquesta eina, l'aplicació de la intel·ligència artificial en sanitat és més lenta i també la seva avaluació, encara que ja ha demostrat resultats positius.
En aquest treball, elaborat conjuntament per la Fundació Vila Casas i el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS UPF), es recull la percepció ciutadana en relació amb la intel·ligència artificial i la salut. La majoria d'enquestats, un 43,68 per cent, opina que en els pròxims vint anys els beneficis de la IA superaran els riscos. Aquesta és la postura majoritària, situant-se per sobre del 29,05 per cent que creu que els riscos seran més grans i del 27,27 per cent que preveu un balanç neutre.
Optimisme cautelós
La revisió de la literatura científica que recull l'informe indica que la societat manté un "optimisme cautelós", on conviuen les expectatives de millora en l'eficiència assistencial amb inquietuds sobre la privacitat, els biaixos i la seguretat.
Actualment predomina una ferma preferència per mantenir la supervisió humana en la presa de decisions i pel desenvolupament d'una IA que sigui explicable. Pel que fa a la ciutadania, malgrat les inversions institucionals i les noves normatives, aquesta es manté relativament al marge de les estratègies oficials i experimenta pel seu compte amb aplicacions i xatbots no professionals.
Desconeixement sobre la IA
La població adulta a Espanya posseeix una familiaritat genèrica amb la IA, però desconeix de manera majoritària que aquesta tecnologia ja s'aplica o s'investiga activament en la sanitat. L'imaginari públic és ambivalent i dual, ja que els ciutadans confien que la tecnologia agilitzarà els tràmits i les llistes d'espera, però simultàniament temen la pèrdua del tracte personal i la deshumanització de la Medicina.
Variables com una menor edat, un nivell educatiu més alt o el treball en el sector sanitari s'associen a un major coneixement i optimisme general, però no disminueixen les preocupacions concretes, que resulten transversals en tota la població.
Per generar confiança, la societat accepta millor l'ús de la IA en tasques de gestió interna que en l'atenció clínica directa, demanant explicacions clares per part dels professionals i la possibilitat explícita de rebutjar la intervenció algorítmica. Així, l'anàlisi de les cerques a Internet evidencia una transició des de la curiositat informativa inicial cap a l'adopció pràctica, marcada per un increment sostingut en l'ús d'aplicacions orientades a la monitorització i el benestar.