Els avenços tecnològics permeten realitzar diagnòstics cada cop més precisos i ajudar en la prevenció de malalties. Ara, una IA diu ser capaç de predir la supervivència en pacients oncològics i calcular el risc de mort a partir d'una simple fotografia facial. "L'algoritme no 'veu' ni detecta el càncer de manera precoç, ni fa un diagnòstic clínic", assegura en declaracions a Redacción Médica Alberto Jacobo Cunquero Tomás, coordinador del Grup d'IA de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i oncòleg mèdic del Consorci Hospital General Universitari de València. "Només detecta a la cara patrons estadístics que s'associen a major o menor mortalitat", explica.
El model, batejat com FAHR-Face (Intel·ligència Artificial Fonamental per al Reconeixement Facial en Salut), ofereix resultats sobre dos aspectes diferents: l'edat biològica (FAHR-FaceAge) i la predicció de la supervivència (FAHR-FaceSurvival). Aquest darrer se centra en analitzar la "zona sota els ulls i al voltant del nas", les regions on "es reflecteix la pèrdua de greix i múscul pròpia del deteriorament" i que els metges identifiquen com "'facies' del malalt greu".
La IA que empra aquest algoritme s'encarrega de quantificar i estandarditzar "la impressió visual que qualsevol oncòleg es forma en veure entrar un pacient a la consulta; el que es coneix com 'ull clínic'", explica. "Podria tenir valor perquè els metges som notablement imprecisos i optimistes a l'hora d'estimar el pronòstic, però no és res que no fem ja en el dia a dia". És a dir, "el model no pot dir-li a una persona quant viurà".
Límits en la pràctica assistencial
Cal tenir en compte que tot avenç ha de ser provat abans de posar-lo en marxa en la pràctica assistencial. Actualment, aquest descobriment recollit en un estudi publicat a The Lancet no suposaria "res en la pràctica assistencial", adverteix Cunquero Tomás. "En el futur permetrà l'estadificació anatòmica del tumor amb una caracterització funcional del pacient més completa", tot i que assegura que ja disposen de "altres eines validades que permeten fer això avui dia".
En qualsevol cas, la IA facial podria ajudar a "millorar la precisió i qualitat assistencial centrada en el cribratge de fragilitat quan no hi ha temps o recursos per a una valoració geriàtrica completa". És a dir, en aquells casos en què es vol avaluar la salut física, funcional, mental i social dels adults grans.
De cara a una suposada aplicació en consulta, el facultatiu vaticina que podria "ajudar a protegir els malalts fràgils de tractaments desproporcionats que no podrien tolerar i a evitar que pacients amb edat cronològica avançada però amb una 'edat facial' jove siguin privats de teràpies curatives pel simple fet de la seva data de naixement".
Mirada al futur
Cunquero Tomás adverteix que la IA no respon a una de les qüestions clau. "Aporta informació més enllà del que ja mesurem?", es pregunta. En l'estudi, "les anàlisis no es van ajustar per l'estat funcional del pacient, l'estadi tumoral, la pèrdua de pes ni els paràmetres analítics, que són els pilars del pronòstic en oncologia". Per tant, pot ser probable que "bona part del que 'veu' l'algoritme sigui precisament això".
Mirant al futur, el professional es mostra crític amb la seva possible aplicació al Sistema Nacional de Salut (SNS): "Sent realistes no ho veig en la pràctica assistencial abans de cinc a deu anys; i només si els estudis prospectius demostren un benefici real", per la qual cosa "és perfectament possible que no arribi mai en el seu format actual".
Només serà "quan demostrin impacte en la presa de decisions clíniques" el moment en què aquests models hagin d'"integrar-se únicament i exclusivament com a eines complementàries de suport a la decisió mèdica, mai per decidir en solitari".