A Espanya, més de 4,6 milions d'adults viuen amb diabetis. D'aquests, s'estima que 189.000 depenen de la insulina per controlar la diabetis tipus 1. Això suposa que el pacient està obligat a romandre connectat a una bomba d'infusió d'insulina diàriament, la qual cosa permet el seu subministrament de manera contínua i personalitzada. El Hospital Ramón y Cajal ha estat el primer a emprar al nostre país un sistema automatitzat sense catèter per a pacients adults amb diabetis tipus 1, comunament conegut com bombes tipus pegat.
"És un sistema d'administració automatitzada d'insulina que combina un sensor de glucosa, una bomba tipus pegat adherida a la pell i un algoritme que ajusta l'administració d'insulina", explica en declaracions a Redacción Médica la facultativa Lía Nattero, responsable de la Unitat Clínica i de Recerca en diabetis tipus 1 del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Ramón y Cajal.
Aquest tipus de dispositius "no requereixen cirurgia", per la qual cosa facilita que la insulina arribi "al teixit subcutani a través d'una petita cànula, sense el tub extern de les bombes convencionals". Sent un sistema híbrid, és cert que "automatitza una part important del tractament", però sense oblidar que la persona ha de continuar intervenint, sobretot "per indicar els hidrats de carboni als àpats i administrar els bolus corresponents".
Gràcies a la seva tecnologia, que integra el dipòsit d'insulina i el mecanisme d'infusió en un mateix dispositiu adherit a la pell, "desapareix la necessitat de portar una bomba a la butxaca o subjecta a la roba", la qual cosa facilita "vestir-se, dormir o realitzar determinades activitats físiques", detalla Nattero. La professional recorda que "el pegat pot mantenir-se col·locat durant la dutxa o activitats aquàtiques", per la qual cosa podria ajudar el pacient en la "acceptació del tractament amb bomba".
Un sistema personalitzat
Una altra de les importants avantatges de dispositius com Omnipod 5 és que permet personalitzar l'experiència del pacient, encara que Nattero adverteix que la personalització "ha de combinar la valoració de l'equip sanitari amb l'adaptació del propi sistema".
Això permet que s'estableixin "objectius de glucosa", al mateix temps que "s'ajusten els paràmetres utilitzats per calcular la insulina dels àpats i les correccions". Així mateix, l'algoritme actualitza "l'administració tenint en compte les necessitats recents d'insulina". És a dir, ofereix dades contínuament actualitzades.
En qualsevol cas, la professional insisteix que continua sent necessària la participació del pacient en el tractament, per la qual cosa "l'adaptació ha d'anar acompanyada d'educació diabetològica i seguiment considerant els horaris, l'activitat física, el risc d'hipoglucèmia i les preferències de cada persona".
Adaptació "cada cinc minuts"
Preguntada per com funciona exactament aquesta adaptació automàtica, la facultativa explica que "cada cinc minuts l'algoritme rep el valor de glucosa i la seva tendència". Això li permet fer una estimació sobre "com podria evolucionar durant els següents 30 minuts". A partir d'aquesta informació i de l'objectiu establert, "augmenta, redueix o pausa l'administració d'insulina".
Gràcies a aquest funcionament, el dispositiu pot "respondre tant a les pujades previstes com al risc de baixada". Tot i així, Nattero adverteix que "la insulina subcutània necessita temps per actuar", per la qual cosa s'ha de tenir en compte que "el sistema no evita totes les alteracions de glucosa ni substitueix la participació de la persona als àpats o davant determinades incidències".
Impacte en la càrrega mental del pacient
Pel que fa a com pot alleujar la càrrega mental del pacient l'ús de bombes tipus pegat sense tub extern, la facultativa Nattero assegura que "automatitzar part dels ajustos" que formen part del procés "pot disminuir la necessitat d'intervenir constantment i aportar més tranquil·litat" a la persona diabètica. Per tant, afirma amb rotunditat que aquesta podria arribar a ser una tècnica generalitzada a tot el Sistema Nacional de Salut: "Avançar cap a un accés equitatiu hauria de ser una prioritat".