Una simple fotografia del rostre podria contenir informació útil per predir la supervivència de pacients oncològics. Almenys així es recull en un estudi publicat aquest dimarts a The Lancet, els autors del qual asseguren haver desenvolupat "el primer algoritme d'intel·ligència artificial" capaç de calcular quant pot viure una persona a partir de la seva imatge facial.
Tanmateix, cal pensar que aquest tipus de tecnologies, pel que fa al creixement, es troben en una fase d'infància, per la qual cosa, abans de procedir a la seva integració a la consulta, és necessari comprovar "com n'és de sòlida, com es valida i com es compara amb altres mètodes estàndard", adverteix Manel Esteller, director del Grup d'Epigenètica de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau (Barcelona). En les seves previsions, concep aquest tipus d'eines com un sumatori a altres tecnologies ja existents. "No substituiran les altres, seran complementàries", vaticina.
En qualsevol cas, demana cautela donat l'estat de desenvolupament en què es troben. El que aporten, diu, és una pista del risc, per la qual cosa, igual que passa amb les anàlisis de sang, no convé discriminar pacients basant-se únicament en la cara. De fet, considera que, malgrat la innovació que aporten aquest tipus d'eines, en el fons, aquest model ve a "recuperar els antics metges que miraven la cara de la gent i li deien 'Vostè té alguna cosa del ronyó, o té alguna cosa del fetge, o alguna cosa heretada', mirant la cara simplement".
Una IA entrenada amb més de 40 milions de fotografies
El model, batejat com FAHR-Face (Intel·ligència Artificial Fonamental per al Reconeixement Facial en Salut), s'ha entrenat amb més de 40 milions de fotografies de rostres de persones de diferents edats. Els investigadors sostenen que aquest model de IA pot estimar indicadors de salut com l'edat biològica i el risc de supervivència a partir d'imatges preses a casa.
En qualsevol cas, Esteller assegura que aquest tipus de diagnòstic basat en dades biomètriques ja forma part del dia a dia en alguns hospitals dels Estats Units, on, només traspassar el llindar, es fa una fotografia del pacient que serveix per derivar-lo cap als diferents Serveis especialistes. Un camí que, amb tota probabilitat, seguirà Espanya, tenint en compte l'"onada imparable" que suposa la IA, ja implementada en certs segments assistencials com l'elaboració de la història clínica. "Aquest és un pas més simplement usant la cara", argumenta.
De fet, recorda que al nostre país va dur a terme un estudi similar en què es va fer "un estudi informàtic" dels rostres de les persones, el que finalment es traduïa en "unes seqüències d'ADN concretes". Tenint en compte que aquestes persones en concret "tenien seqüències genòmiques similars", Esteller planteja que "la cara" pot proporcionar una idea "de l'exposició genètica a malalties". És a dir, "si aquella persona està en risc de patir una malaltia a nivell genètic, pots fer una intervenció prèvia per evitar-ho". En definitiva, "dona la possibilitat de fer una intervenció abans que creixi la malaltia".